El turisme de luxe es dispara i repercuteix en l’economia local

Palma“Els prec que esperin cinc minuts aquí, fins que alguns clients surtin, així els podrem atendre millor”, indica Maria, treballadora de Louis Vuitton a Palma, a un grup de turistes que volen accedir-hi “Si no ho feim així, és impossible atendre’ls bé. Hi ha una bogeria per entrar”. No tots els qui fan coa davant d’aquesta botiga exclusiva al Born de Palma volen comprar, la majoria només assistir com a espectadors a l’espectacle del luxe. De fet, “només un 10% poden comprar el producte”, confirma Maria. Però aquest 10% representa un nombre mai vist a Mallorca i a les Balears de persones amb gran capacitat econòmica que compren, dinen, sopen i cerquen experiències de gran nivell. El turisme d’alta gamma ha eclosionat i ha disparat els serveis de luxe, i també la sensació de contrast amb una població local que no pot ni comprar un pis.

Basta veure l’evolució de la planta hotelera per constatar que a les Balears el luxe ha explotat: el 2006 hi havia 24 hotels de cinc estrelles a les Illes i actualment n’hi ha més de 70, a més de 10 establiments catalogats com a gran luxe. Aquests allotjaments assoleixen altíssims graus d’ocupació amb preus que no davallen dels 500 euros la nit i que, en el cas de la Residència de Deià, poden superar els 6.500 euros per una nit en una habitació doble. “Amb menys turistes es genera molt major impacte econòmic”, va assegurar fa unes setmanes la presidenta del Círculo Fortuny, Xandra Falcó, en la presentació de l’estudi sobre aquest tipus de viatgers. Bain Company, la consultora responsable d’aquest informe –el primer detallat que es fa a l’estat espanyol–, no dubta a assenyalar dues destinacions principals per a aquest segment de visitants:Madrid, que atreu molt pel shopping, i les Balears. De fet, aquesta consultora considera que “les Balears són la clau del luxe a Espanya”.

I amb raó. Segons les dades recollides per l’associació Essentially Mallorca, un turista de luxe deixa uns 2.500 euros diaris, mentre que altres fonts fins i tot asseguren que poden arribar al doble i assolir, per tant, els 35.000 euros de despesa en una setmana. “Dins l’alta gamma hi ha moltes tipologies, estils i motivacions, no podem generalitzar. El que sí que nosaltres intentam és que el luxe de les Illes sigui de qualitat, però també de proximitat, un revulsiu per a l’artesania, el producte local i la tradició mediterrània. Això ens fa diferents i cada vegada es valora més”, explica la gerent d’Essentially Mallorca, Maria Renart. Es tracta d’una entitat que aglutina 52 empreses turístiques enfocades a l’alta gamma, però que prioritzen allò local. “Els temps han canviat i nosaltres tenim clar que si una persona amb alt poder adquisitiu vol un cava, en comptes de Möet Chandon hem de mostrar-li la gran qualitat d’un escumós de Mortitx, per exemple”, assegura Renart.

De quin percentatge de turistes parlam? Segons les dades recollides per Essentially Mallorca, el luxe és un 6% del total del turisme que arriba a l’illa “i deixa una despesa que és com a mínim 10 vegades superior a la mitjana”.

Què cerquen

“Aquella visió del luxe de Marbella, exhibicionista, de revistes del cor, ha canviat; allò només és una part de la gent rica, i sovint aquella que es mostra no és ni rica. Molts cerquen el contrari i precisament això és el que troben a les Balears”, explica Joan, que té una empresa d’esdeveniments i que s’estima més que no aparegui el seu llinatge per motius professionals. “La major part dels que venen aquí són gent culta, senzilla i, això sí, molt rica. Evidentment, també tenim els típics que demanen excentricitats, menjars que són impossibles d’aconseguir aquí, o que només volen caviar, i a qui agrada que tothom sàpiga que tenen doblers. Però són una minoria”, assegura. En opinió de la gerent d’Essentially Mallorca, “els turistes de luxe que venen a les Illes generalment s’interessen molt per la nostra cultura, la gastronomia”. “Nosaltres treballam per conrear una oferta que estigui al nivell i sobretot que incorpori l’essència mediterrània. El luxe és autenticitat avui, ja no és uniformitat i artificialitat. El que som val molt i és valorat a fora, i això genera riquesa”, reivindica.

La gastronomia és un dels puntals d’aquesta allau de demanda de luxe. Ara mateix hi ha a les Balears més de 30 restaurants amb cartes considerades prohibitives per a una economia mitjana. Però també n’hi ha molts que, sense ser gaire assequibles, atreuen no només el visitant amb alt poder adquisitiu, sinó també els residents. “No podem negar que aquest turisme de qualitat i d’alt poder adquisitiu ens ha permès afrontar nous reptes empresarials. En el meu cas, jo vaig obrir Dins precisament per poder fer plats que tenien un alt requeriment d’hores de feina, i això ja et marca un preu. Però nosaltres som dels que tenim estrella Michelin amb un preu més barat. El 70% dels nostres clients són locals”, explica el cuiner i empresari Santi Taura.

Taura considera que s’ha de veure aquesta demanda com una oportunitat, “perquè molts valoren la nostra cuina, tastar gustos i receptes amb ingredients mediterranis, que només es poden fer aquí. Nosaltres incorporam producte local i de qualitat, que també dona suport i un preu just als productors del sector primari. Pens que això és molt important i ho explicam cada dia quan servim els plats”, afirma. “Cuinam història i els clients locals també ho valoren moltíssim i recorden emocions i sabors de quan eren infants. Crec que tant per a la gent d’aquí com per al visitant de qualitat, que és el que tots volem, hem d’obrir més restaurants amb producte de proximitat, no vint sushis més, amb tot el respecte per ells”, sentencia.

El luxe és allò artesanal

La idea que el turista d’alta gamma valora el que és local també l’aporta Laura Calvo, de l’empresa Flor de Sal. Ens atén telefònicament mentre passeja pel Salobrar de Campos amb un grup de nord-americans. “Flipen. Allà tot està ultraprocessat i els sedueix poder veure una cosa tan senzilla com autèntica, com ho és la cristal·lització de la sal. No som conscients del potencial que té la nostra illa i crec que hem d’apostar per segments de visitants que estimin i respectin el medi ambient i tot el que significa la tradició”, reflexiona Calvo. “Ahir vaig fer una visita privada a l’ex CEO de Cartier. Es va interessar per la nostra empresa, ja que ens acaben de premiar a escala europea per la qualitat del producte”, afegeix.

Hi ha coincidència, per tant, en el fet que el luxe és allò artesanal. “El més exclusiu és el que no pots trobar a cap altre indret”, insisteix Maria Renart. Per la joiera Isabel Guarch, “el turisme d’alta gamma pot ser una oportunitat per mostrar la riquesa de la nostra cultura mallorquina a través de la joieria”. “Utilitzant elements de la cultura local, com motius tradicionals o la inspiració en la nostra història, donam a les joies un toc únic i distintiu. En el nostre cas, el turista, igual que l’espanyol i el resident, cerca invertir en joies de gran qualitat, que tenen una història al darrere directament vinculada amb la nostra cultura”, comenta. De fet, considera que “aquest tipus de client cerca producte artesà en el qual quedi segell del caràcter mediterrani i que sigui de fabricació local”.

De tota manera, els empresaris i especialistes consultats coincideixen que no es pot parlar només d’alta gamma o luxe en el cas dels turistes. Milers de persones de gran potencial econòmic han comprat propietats els darrers anys i ja no són turistes, però demanen serveis de luxe. “Hi ha un client d’alta gamma que opta per vil·les modernes, que poc tenen a veure amb l’arquitectura mediterrània, i altres que sí que tenen interès per l’arquitectura vernacla i sostenible. Ambdós cerquen una llar”, explica Manuel Villanueva, arquitecte i soci de More Design.