El turisme fa multiplicar per 10 el trànsit marítim entre les Pitiüses

PalmaEl trànsit d’embarcacions a la zona dels Freus, dins l’àmbit del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, arriba fins a la xifra de 2.494 en un dia d’agost, segons un estudi publicat per diversos tècnics d’aquest espai protegit des de l’any 2001. Per primera vegada s’ha quantificat la intensitat del trànsit, eminentment recreatiu, durant els mesos de l’estiu de 2017 i 2018. Això suposa que l’activitat turística ha fet multiplicar per deu el trànsit marítim de la zona, en opinió del tècnic i un dels autors, Vicent Forteza.

Tot i que des de sempre ha estat una zona de pas marítim imprescindible per connectar les Pitiüses, el treball assegura que els darrers anys la circulació hi ha augmentat considerablement. Segons dades de l’Ibestat, entre l’any 2010 i el 2017 va créixer un 80% el transport regular de passatgers a Formentera.

En aquest sentit, la diferència entre mesos també és molt accentuada. El 21 d’octubre de l’any passat només es varen comptar 199 desplaçaments diaris, una dada molt allunyada dels 2.494 de l’agost o dels 1.686 del juny. Dels aproximadament 2.000 trànsits diaris durant els mesos d’estiu, només un 8% naveguen a vela i un 10% corresponen als ferris del transport regular. La resta, un 55% del total, equival a embarcacions de mitjana i gran eslora.

Aquest càlcul s’ha realitzat a través d’un recompte directe per observació visual des de la punta de la torre de les Portes, anotant-ne l’hora i minut. El nombre de recomptes ha estat de vuit diumenges i s’ha verificat que la major part del trànsit no apareix en el Sistema d’identificació de trànsit marítim.

Objectius

L’estudi, titulat Avaluació del trànsit d’embarcacions a la zona dels Freus, dins l’àmbit del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, té com a objectiu principal donar a conèixer, per primer pic, el trànsit marítim en aquesta àrea protegida.

La intenció és “oferir una aproximació de la magnitud de l’activitat motonàutica i preveure futures actuacions per avaluar-ne els efectes ambientals i gestionar millor el Parc Natural”, segons expliquen els autors de l’informe: Marta Bayona, Marta Castelló, Joan Colomar, Antoni Estarellas, Núria Valverde i Vicent Forteza. “Tothom està molt sensibilitzat amb la contaminació dels vehicles a terra, però no passa el mateix a la mar, malgrat que aquests són molt més contaminants”, explica Forteza, qui destaca positivament que la principal crítica sobre la repercussió ambiental s’hagi centrat els darrers anys en el fondeig, concretament sobre les praderies de posidònia. Tot i això, el tècnic recorda que “hi ha altres hàbitats molt sensibles”. D’aquesta manera, en l’anàlisi s’han considerat altres possibles impactes derivats de l’elevat trànsit marítim, com és la contaminació acústica que afectaria els cetacis; la contaminació per hidrocarburs i vessament d’aigües, i la col·lisió amb tortugues, dofins, balenes i altres animals, a més de la proliferació de sediments en suspensió i la degradació del paisatge. “El gran problema és que el trànsit pel parc sigui similar al d’un port”, afegeix Forteza.

“L’any que ve intentarem tenir dades concretes sobre contaminació acústica”, afirma el tècnic, qui considera que als anys noranta parlar de camps de boies era difícil d’entendre, però ja s’han normalitzat, en referència a poder gestionar aquesta situació.

L’impacte dins l’àmbit del Parc Natural en xifres

L’època de l’any i les condicions meteorològiques determinen el nombre de trànsits, perquè es tracta d’una activitat de lleure lligada al sector turístic i perquè és una zona perillosa per navegar-hi.

Només un 8% navega a vela i un 10% correspon als ferris que uneixen Eivissa i Formentera. La velocitat de navegació és elevada: uns 25 nusos per al transport regular i una mica inferior per a la resta.