El turisme triplica l’activitat de la prostitució

PalmaUn prostíbul, un restaurant alemany de salsitxes i un saló de tatuatges es predisposen de manera aleatòria damunt la primera línia de platja de l’Arenal. El negoci del sexe està incorporat com una part més de l’oferta adreçada al turisme, de manera que, amb l’arribada massiva de visitants, també fa l’agost. Les fonts del sector calculen que la demanda durant els mesos d’estiu es pot arribar a multiplicar per tres i per quatre a les Illes, coincidint amb l’increment d’activitat econòmica i de pressió humana. De fet, només els anuncis d’escorts en pàgines web amb ubicació a les Balears ja varen augmentar un 30% el juny en comparació amb la temporada baixa. “A Madrid i Barcelona, ciutats més grans, he tingut clients turistes, però aquí la demanda és molt superior”, assegura Sadira –nom professional–, que té 28 anys i és mallorquina, encara que sobretot ha fet feina com a treballadora sexual a la Península.

Segons conta la jove, el tipus de turista que contacta amb ella per sol·licitar els seus serveis encaixa amb el predominant a l’illa: “alemanys i, sobretot, angloparlants”. No obstant això, darrerament agafa menys clients, perquè alhora fa feina a l’hostaleria. “Ho he compaginat amb altres feines i, fins i tot, amb estudis”, assenyala Sadira, que explica que fa prop d’un any que es dedica al “treball sexual presencial, i al virtual, fa prop de tres”. El fet d’estar pluriocupada és per a ella “un respir”, perquè sap que “en poc temps pots fer molts de doblers”. Per exemple, comenta que “en una hora o dues [com a treballadora sexual] pots guanyar el que fas en cinc a l’altra feina”. En qualsevol cas, adverteix que “depèn de la persona i de com s’administri cadascú”.

El delegat del sindicat OTRAS a les Illes, Miquel Bibiloni, puntualitza que l’augment de demanda de prostitució durant l’estiu a les destinacions turístiques no té a veure només amb el sector econòmic o la legislació vigent en aquesta matèria, sinó amb “el context de bonança”. L’exemple que posa per il·lustrar aquest argument és que això també ocorre, per exemple, al centre financer de Nova York, Ginebra i Dubai. En el cas de les Illes, per tant, es manifesta en l’època de major activitat econòmica, propiciada pel turisme. Mostra d’això, segons Bibiloni, també és que l’estiguin contactant “moltíssims més americans, sobretot des de la zona d’Andratx i la Platja de Palma”, després que s’hagin posat en marxa línies directes de vols entre Mallorca i els Estats Units. 

Aquest context atreu treballadores que, segons el delegat d’OTRAS, venen a fer la temporada, “moltes vegades per tenir una feina de dia i una altra de vespre”, com ha estat el cas de Sadira. Bibiloni estima que mentre que en temporada baixa prop del 80% de la demanda pot ser local, durant l’estiu aquesta ràtio davalla al 60%, mentre que un 40% és estrangera. Aquestes xifres estan propiciades per un accés fàcil a aquests serveis, sobretot gràcies a les “pàgines web de caràcter internacional, que tenen un cercador per ubicació”, indica Bibiloni. Un exemple és Escort Advisor, un cercador amb ressenyes que ofereix dades per comunitat autònoma. Segons les xifres sol·licitades, aquest mes de juny, entre totes les pàgines web d’anuncis, les publicacions amb ubicació a les Balears varen ser 2.040, un 30% més que el febrer, quan se’n varen comptabilitzar 1.574, la xifra més baixa. A més, el nombre d’anuncis gairebé s’ha multiplicat en comparació amb el 2022, quan el mes de juny els anuncis varen ser 1.309.

Fer la temporada

De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte com a factor d’aquesta pujada la pressió humana que pateix el territori, la qual s’arriba a duplicar en certs moments de l’any. Un dels punts àlgids del 2022 va ser el 5 d’agost, quan les Illes varen acollir 2,04 milions de persones, un 74% més dels empadronats a les Balears. A això cal afegir-hi la variable del tipus de visitants que arriben a l’Arxipèlag i quines són les seves demandes. Segons el doctor en Sociologia de la Universitat de les Illes Balears i expert en prostitució Lluís Ballester, existeix tant “el turista que n’és un gran freqüentador al llarg de les seves estades fins al que vol viure una aventura ocasional”. Sigui com sigui, Ballester coincideix a assenyalar que l’oferta es pot arribar a multiplicar per tres, a conseqüència de “l’increment de la demanda que provoca la població masculina no resident”. De fet, l’expert recorda que els darrers estudis fets en el conjunt de les Balears revelen que el total de consumidors de prostitució pot superar els 105.000 anualment, dels quals entre 45.000 i 50.000 poden ser estrangers no residents.

La facilitat que tenen els turistes per accedir a la prostitució deslocalitzada –la que s’anuncia a internet i s’exerceix en pisos o domicilis particulars– també sorprèn els treballadors de Casal Petit, una de les entitats que –amb la Creu Roja i Metges del Món– ofereix suport a les treballadores sexuals. “No sé com arriben. Ens ha passat de trobar-nos quatre guiris en un xalet de l’Arenal [amb treballadores sexuals] que ens havia costat molt localitzar”, relata Jaume Perelló, coordinador i educador de l’entitat, que fa anys que fa feina en aquest àmbit. Igualment, Perelló està avesat a veure com a les pàgines web que ells freqüenten per accedir a les treballadores –com NuevoLoquo– els anuncis es disparen durant l’estiu, especialment a Eivissa. 

No obstant això, aquestes xifres no es traslladen a un increment d’usuàries ateses, segons el coordinador, perquè les dones que venen a cobrir aquesta demanda ho fan “temporalment” i “no solen apropar-se a les entitats, tret que tinguin un problema concret”. Perelló afirma que, pel poc que en saben, “són persones migrants, que venen d’altres punts de l’Estat –Barcelona, Múrcia, el País Valencià o les Illes Canàries– per fer feina durant la temporada, de juny a octubre, sobretot en pisos i clubs”. De fet, a banda dels clubs més que coneguts de l’Arenal, Casal Petit ha detectat l’aparició de pisos on també s’exerceix en aquesta zona, tot i que és pràcticament impossible quantificar-los. En general, manté que “la tendència es concentra en pisos, on hi ha moltes dones –10 o 15 en cada un– en situació de vulnerabilitat”, la qual cosa les exposa a “condicions abusives, com ara obligar-les a donar més de la meitat del servei a canvi d’habitatge i la manutenció”. En aquest sentit, l’educador adverteix que l’increment dels preus del lloguer ha agreujat encara més aquests casos, perquè si bé elles “s’autoorganitzen de manera autònoma”, les obliga a “viure tant sí com no als clubs o pisos on fan feina”. Juntament amb això, s’han d’enfrontar a dificultats com ara haver de presentar un contracte de feina o una sèrie de nòmines com a aval, cosa que la seva feina fa impossible.

Per la seva banda, els treballadors de la Creu Roja –entitat que treballa de la mà de Casal Petit a Palma– també han hagut d’adaptar la seva feina a les fluctuacions del turisme. La coordinadora del Programa de Dona en situació de vulnerabilitat, Cati Bagur, apunta que “quan comença la temporada turística la ruta de les sortides canvia per anar, per exemple, a la Platja de Palma, la qual cosa no passa al febrer”, de la mateixa manera que modifiquen l’horari per anar-hi sobretot al vespre. Pel que fa a les condicions en què fan feina les dones, Bagur destaca l’estat en què es troben els clients, “sota un efecte important d’alcohol i similars, amb tot el que això comporta per a elles”.

L’expressió de masculinitat

Sobre aquestes pràctiques, les relacionades amb el turisme d’excessos, la politòloga i experta en gènere Neus Tur posa damunt la taula un concepte: la lliminalitat, que es refereix al fet de no estar enlloc, en un lloc indeterminat. “Aquest concepte representa l’experiència del turista en un model de monocultiu, hipermassificat, on tot està permès i sembla que res té conseqüències. I té a veure amb les gateres, el balconing o aquestes agressions sexuals entre grups de turistes”, manifesta Tur. Alhora, assenyala directament un tipus de masculinitat que, segons l’experta, “té la seva expressió extrema quan es fa en grup, com a col·lectiu”. Sobre la cosificació de les dones, Tur admet que si bé –principalment en el cas de les escorts– “el client pot tenir un enfocament inconscient d’objectivització cap a la dona, com un trofeu”, elles continuen tenint “capacitat d’agència: presten un servei i arriben a un acord econòmic, i si no decideixen això, aleshores no són treballadores sexuals”. Tanmateix, la investigadora puntualitza que el negoci del sexe també està lligat al turisme de congressos, com ocorre a Barcelona, on les treballadores “fan la ruta de la corbata”, en referència a la peça de roba que caracteritza els seus clients.

L’antropòleg José Mansilla, membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la Universitat de Barcelona (UB), confirma l’afirmació de Tur amb una dada: “l’increment del 30% de les dones que exerceixen la prostitució durant el Mobile World Congress”. Així mateix, Mansilla subratlla que en qualsevol mena de turisme la sensació que té la persona és d’“interrupció de l’espai-temps quotidià, perquè quan vas a un lloc fas coses que no fas a casa teva: per exemple, la gent tuda molta més aigua als hotels”. Tot això, conclou, repercuteix en “la consciència que es té dels recursos i l’espai”, com si “les lleis socials s’aturessin”.