“Els turistes alemanys s’aturen al mercat a fer-se fotos amb mi”

MaóMaria Caimaris (Maó, 1960) té una fruiteria al mercat Sa Plaça des de fa trenta anys, tot i que el negoci té una antiguitat d’un segle. Ella va néixer el dia dels Reis, juntament amb el seu germà bessó que viu a Palma. Però, a banda de vendre fruites i verdures autòctones, Caimaris és tota una campiona d’allò que és la seva gran passió: el tir de fona.

Els orígens de l’afició. Va començar a practicar la modalitat esportiva l’any 1997, a través d’una amiga de Madrid: “Tenia un ca, i per llançar-li les pedres ho feia amb una fona”. A partir d’aquest moment, Maria Caimaris no ha deixat d’entrenar ni de competir, i ha convertit el tir de fona en molt més que una afició.

Amb homes. Per primera vegada, enguany tirarà en la categoria masculina, fet que li fa “una il·lusió especial”. La principal dificultat són les distàncies del tir: “Són dobles, però així és més interessant. El gran avantatge que tenc és que quan tirava en la categoria de dones, em sentia obligada a aconseguir alguna cosa, i a mi el que m’agrada és tirar, no competir”, confessa.

Un munt de títols. En el seu currículum esportiu hi consten “dos campionats del món i 11, 12 o 13 campionats de les Balears, mentre que dels de Menorca ja n’he perdut el compte”. Tot això, pensant sempre en la primera posició, però matisa: “Tenc molts de segons premis, tercers llocs i trofeus diferents”.

A la parada. Té una parada mediàtica. Caimaris reconeix que els companys de mercat li fan bromes sobre el tir de fona, “tot i que cada vegada hi ha més gent que ho coneix”. De fet, un reportatge a la televisió alemanya ha convertit el seu lloc a Sa Plaça en una aturada obligada per a tots els turistes del país teutó. “Fa tres anys varen venir a gravar el tir de fona i la meva activitat com a pagesa a casa i, encara avui dia, s’aturen al mercat a fer-se fotos amb mi”, comenta amb un somriure. 

Passió pel producte local. Caimaris és un referent de la venda de producte de quilòmetre zero i sempre reivindica la feina que la gent del camp ha fet per l’illa. “És una manera de promocionar Menorca a l’exterior, a través dels aliments que dona la terra”, diu. Les seves fruites i verdures són molt preuades pels centenars de menorquins i pels turistes que passegen cada dia pel mercat. Mentrestant, a casa seva,conviu amb animals, pels quals sent una gran estima. Conta que té una somera que, quan pot, aprofita per menjar restes dels aliments que la Maria deixa per casa: “Són un membre més de la família; volen dissimular quan te la fan, però els coneixes”.

Perseverança. Després de deixar enrere crisis econòmiques i la pandèmia, ella té clar que qualsevol situació “pot ajudar a reinventar-se o a sobreviure”. El mercat Sa Plaça s’ha reviscolat en els últims anys, especialment gràcies a l’arribada de nous conceptes de paradistes, com també gràcies a “la perseverança dels de tota la vida, perquè l’essència sempre és un valor afegit”. Quan parla de política no es mossega la llengua, és bastant crítica amb totes les administracions i partits polítics, tot i que assegura que això donaria per a un altre capítol.