“Les turistes compren de quatre en quatre les capses d’anticonceptius orals”

PalmaTenc parella estable i no utilitzam preservatiu, sinó que jo prenc pastilles anticonceptives. Des del mes de maig, trobar-ne és una odissea, si no vas a una farmàcia d’una zona no turística”, explica Marta Soler, una jove de 24 anys que viu al barri antic de Palma. La temporada alta provoca situacions de desproveïment que s’agreugen amb segons quins medicaments. “Les estrangeres venen i s’enduen quatre capses d’anticonceptius de cop, que els duren tres mesos”, explica Pep Balaguer, apotecari de la farmàcia Balaguer. Els anticonceptius orals, continua, “es venen amb recepta, però a la majoria dels establiments no la demanen. Això fa que s’esgotin ràpidament i no n’hi hagi suficients per a tothom”. En un context en el qual encara es noten les conseqüències de la crisi energètica, de matèries primeres i la guerra d’Ucraïna, els problemes d’abastiment de les farmàcies són continus. Malgrat tot, es treballa coordinadament per intentar solucionar-ho.

Soler reconeix haver vist turistes que se’n van a la farmàcia (no vol dir quina, perquè en coneix els propietaris) i, “si paguen, se’ls donen paquets de 40 unitats de Paracetamol d’un gram, que va amb recepta. De fet, hi ha turistes disposats a pagar més del que costa”. Aquest fet, sentencia Balaguer “és completament il·legal. Una falta deontològica molt greu”. La circumstància que a Espanya els fàrmacs es venguin a preus inferiors a altres països de la Unió Europea activa la demanda que en fan els visitants estrangers. 

Balaguer explica un cas que va viure vinculat a antibiòtics infantils, un altre fàrmac que manca a temporades o, si més no, se’n controla l’estoc per fer-ne una distribució equitativa. “En una ocasió, un home em va demanar quantes unitats d’amoxicil·lina tenia. Venia amb un munt de receptes d’un metge italià i volia dur els fàrmacs al Regne Unit”, explica. “Va obrir una bossa d’esport i era plena d’amoxicil·lina. Jo em vaig negar a vendre-la-hi i vaig avisar immediatament Sanitat”, diu l’apotecari.

Col·laboració entre farmàcies

El Centre d’Informació del Medicament del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears explica que els medicaments que més falten són els destinats al sistema nerviós, els antiinfecciosos i els cardiovasculars. “És difícil, però, saber quins fàrmacs concrets són els afectats, perquè la llista que elabora l’Agència Espanyola de Medicaments varia cada dia. Normalment hi ha alternatives amb la mateixa composició”, diu Emma Suárez, portaveu de l’organisme. Ella mateixa explica que el factor insultar té una incidència limitada en el desproveïment. Però quan l’Agència Espanyola de Medicaments declara un problema d’existències, “a les Balears l’alerta es produeix més tard, encara que comparteixi la mateixa situació que la resta d’Espanya. Això fa que el restabliment de subministrament també es produeixi més tard”, precisa.

Per combatre aquestes situacions, el director general de Prestacions, Farmàcia i Consum, Juan Simonet, exposa que els farmacèutics disposen de FarmaHelp, “una eina digital que permet que si un establiment no té un medicament, pugui comprovar digitalment si a les apotecaries pròximes n’hi ha”. Sobre aquesta eina, Pep Balaguer té clara una qüestió. “És molt útil si una farmàcia queda sense un producte però d’altres el tenen en estoc. Ara bé, si no arriben existències del medicament, no en té ningú. I això de vegades passa”, assenyala. En cas que no s’aconsegueixi solucionar el problema de desproveïment a escala estatal, “es pot autoritzar la compra a l’estranger. De fet, en alguns casos ja es fa”, diu Simonet.

Crema vaginal

Un altre dels medicaments amb molta demanda tant per part dels turistes com dels residents és el Gine-Canestén, una crema vaginal sense recepta indicada per tractar la candidiasi. Quan n’hi ha en estoc, que no és sempre, “les turistes se n’enduen moltes unitats. De fet, en venc pràcticament cada dia”, explica Balaguer. “Jo no n’he necessitat mai, però tenc una amiga que és nedadora i sol tenir algun problema a la zona a causa de la humitat. A l’hivern en troba a Palma, però a l’estiu se’l compra a Lloseta, on té família”, diu Marta Soler.

Fonts de la Cooperativa d’Apotecaris expliquen que, per combatre el desproveïment de medicació, fan feina “amb un estoc de seguretat de 60 dies i també es tenen en compte els pics de demanda que es produeixen durant la temporada alta”. Ara bé, també reconeixen que hi ha factors externs que “no controlen”. “Nosaltres sempre demanam als laboratoris la quantitat de producte que creim que ens farà falta per cobrir la demanda, però en alguns casos ens donen menys unitats, d’acord amb els seus criteris ”, afegeixen.

En aquest darrer fet hi influeix, de nou, el preu que tenen els medicaments a Espanya, especialment els finançats per la Seguretat Social. Balaguer explica com funciona el sistema. Els laboratoris organitzen una subhasta a la qual acudeixen els estats. A partir d’aquí, aquests competeixen pels lots dels fàrmacs. Cada estat decideix abonar una quantitat “i Espanya és dels que menys paga, per poder garantir que després els medicaments es venguin al menor preu possible als clients”. Hi coincideix l’apotecària de la Farmàcia Riutort. “Aquí els medicaments es venen regalats. S’haurien de prendre mesures per apujar-ne els preus, perquè faria que hi hagués més fàrmacs en circulació”, diu. 

Aquesta percepció dels professionals és rebatuda pels clients consultats, que consideren que combatre el desabastiment apujant-ne els preus no és la solució: “La salut és un dret. Els laboratoris ofereixen productes de primera necessitat i no han d’especular-hi”.