Els turistes consumeixen un de cada quatre litres d'aigua de les Balears

PalmaEls turistes que visiten les Balears consumeixen el 24,2% dels recursos hídrics autonòmics, o dit d'una altra manera: gasten un de cada quatre litres de l'aigua a l'Arxipèlag. En concret, són devers 33 milions de metres cúbics d'aigua a l'any, segons detalla un estudi publicat a la revista científica Journal of Sustainable Tourism per un grup d'investigadors de la Universitat de de les Illes Balears (UIB).

Per obtenir aquestes xifres, la investigació —la primera que calcula l'impacte del turisme en els recursos hídrics— s'ha centrat en calcular la reducció del consum d'aigua que es va registrar durant la fase de restriccions de la pandèmia, entre abril i juny del 2020, per poder fer la comparativa amb el volum d'aigua emprada quan el sector ha funcionat amb normalitat. La mostra ha inclòs municipis nivells diferents d’activitat turística: Alcúdia, Calvià, Muro i Palma, a Mallorca; Maó i Sant Lluís, a Menorca; Eivissa i Sant Antoni, a Eivissa, i Formentera.

L'estudi constata que l'evolució del consum de recursos hídrics no és un fenomen homogeni, sinó que hi ha diferències "significatives" i “un gran contrast” entre els municipis ubicats a zones costaneres i els que estan a l’interior. Així, en els municipis més turístics els recursos hídrics el consum mitjà va davallar un 58%, mentre que altres municipis amb menys afluència de viatgers aquesta baixada va ser del 14%.

En el cas de Mallorca, a Muro el consum d'aigua va baixar fins a un 70% durant el segons trimestre de l'any; a Alcúdia va disminuir un 60,9%, a Calvià es va reduir un 39,8% i a Palma ho va fer un 16%, segons exposa l'informe. A la resta d’illes, va disminuir un 51,1% a Formentera; un 40,1% a Sant Antoni; un 27,1% a Sant Lluís; un 16,5% a Eivissa i un 9% a Maó.

El cas de Palma

En el cas de Palma, malgrat tenir més de 50.000 llits turístics i ser el segon municipi amb més activitat turística de les Balears, la reducció en el consum d'aigua va ser molt menor, d'un 16,6% entre abril i juny. Segons els investigadors, aquest fet s'explicaria perquè l'increment del consum dels residents confinats va compensar la reducció associada al descens de l'activitat turística.

És per això que la proporció entre el volum de població resident i el nombre de pernoctacions turístiques d'un municipi suposa un aspecte clau per als investigadors. D'acord amb aquesta idea, com més petita és la proporció de residents, més gran és el decreixement en el consum d'aigua durant el confinament.

La llei turística, insuficient

Els investigadors critiquen que les mesures d'estalvi d'aigua que contempla en la llei turística aprovada dimarts en el Parlament balear "arriben tard" i que, a més, algunes ja s'estan aplicant als hotels des de fa 25 o 30 anys, com els dobles polsadors als vàters. Per això, han demanat que es dissenyin mesures més ambicioses per donar resposta a l'escassetat de recursos hídrics, que s'agreujarà en el futur. Per exemple, proposen apostar per l'ús d'aigües regenerades a través de les depuradores, que consideren "les grans oblidades".

Planificació de recursos

Els autors de l'estudi han remarcat que aquests resultats poden ser "de gran utilitat" per a la planificació i la gestió dels recursos hídrics de les Illes. És cert que, fins ara, les administracions no disposaven de dades sobre el consum d'aigua relacionat amb l'activitat turística, i així comportava "una mancança important".

També assenyalen que les diferències entre municipis indiquen que "no és possible" dissenyar polítiques hídriques comunes i homogènies per a tota la regió, sinó que s'ha de tenir en compte el grau d'especialització turística de cada municipi. A més, subratllen que l'estudi "fa evident" la necessitat de millorar la gestió de les dades sobre el consum d'aigua, per poder millorar la planificació dels recursos hídrics i desenvolupar polítiques que promoguin un ús més eficient de l'aigua.