Els turistes morosos deuen 5,9 milions d’euros a l’IB-Salut
La Conselleria de Salut té contractada una empresa externa per perseguir els deutors, que ja ha pogut recuperar 1,5 milions
PalmaDes de l’any passat, l’IB-Salut té contractada una empresa per aconseguir cobrar als turistes que deixen sense pagar l’atenció sanitària que reben. Va començar la seva activitat al juny i la finalitzarà el 2025. Fins ara, ha aconseguit recuperar 1,5 milions d’euros dels 7,4 que varen quedar pendents entre 2019 i 2022. Així, els visitants morosos encara deuen 5,9 milions a les Balears. L’empresa persegueix aquells turistes que no varen presentar la targeta sanitària europea quan se’ls va atendre i també els deutors extracomunitaris. Per explicar com és possible que hi hagi pacients que parteixin de l’hospital sense que es pugui garantir que l’IB-Salut en cobrarà l’atenció, cal tenir present que a Espanya no es pot obligar que un pacient pagui abans d’abandonar el centre. Pot anar-se’n si diu que ho farà més endavant, però n’hi ha que no ho fan.
La facturació de l’IB-Salut per l’atenció a turistes internacionals va ser de 39.487.887 d’euros l’any passat, un 20% més que el 2022 (32.969.204 euros). El sistema sanitari públic pateix a l’estiu l’arribada de milions de visitants a les Balears. Alguns, per una mera qüestió estadística, acaben requerint atenció sanitària. Els visitants de la Unió Europea i d’aquells de països amb què Espanya té convenis no paguen pels serveis rebuts, sinó que la despesa es reclama als seus estats.
Un dia d’ingrés costa 1.092 euros
El perfil majoritari dels turistes que necessiten assistència sanitària és d’alemanys (el percentatge més alt) i anglesos que van al metge a causa de problemes traumatològics i abdominals. Segons consta a l’ordre de preus del Servei de Salut, tota l’atenció que necessita un pacient que pateix determinats tipus de gastroenteritis, nàusees i vòmits oscil·la entre els 2.850 euros i els 13.039. El cost per a l’IB-Salut pot variar en funció dels dies d’hospitalització necessaris. Un dia d’ingrés pot costar entre 1.092 euros i els 2.094, en cas d’estada a l’UCI, a unitats especials o de pacients crítics.
L’exconsellera de Salut Patrícia Gómez (PSIB) explica que allò habitual és que els pacients de països sense conveni paguin al moment. Si no ho fan, s’inicien els procediments internacionals de reclamació. Ara bé, també explica que recuperar aquests doblers és complicat, perquè no és el mateix fer una reclamació entre governs que anar contra una persona concreta que viu lluny de les Illes. Això sí, Gómez treu pit per la gestió que es va fer la legislatura passada. “Quan vàrem arribar al Govern, la facturació internacional estava damunt els 20 milions anuals i la vàrem duplicar”, comenta. “Vàrem millorar la gestió i formar tot el personal d’admissió per aconseguir facturar el màxim, sobretot durant el dia”, afegeix. El problema, segons explica, s’agreuja a les nits. “Als centres de salut només hi queda el personal sanitari de guàrdia. El procés de cobrament duu molta feina i hi ha gent que no la vol fer”, lamenta.
Dels 39 milions que les Balears varen facturar a turistes internacionals el 2023, no se’n cobrarà la totalitat. La prefactura dels serveis s’envia al Ministeri de Sanitat, que recull les de totes les comunitats autònomes i les envia a la Unió Europea –en el cas dels turistes amb targeta sanitària europea. A partir d’aquí, la UE fa una compensació entre el que ha costat atendre a residents a països comunitaris i el que ha suposat en aquests estats atendre els seus ciutadans. Si la resta és favorable, Europa envia una compensació que el Ministeri reparteix entre les autonomies.
L’arribada massiva de turistes tensa els serveis sanitaris i suposa més temps d’espera per als pacients. Per intentar combatre aquesta situació, el Govern va aprovar un decret –convalidat per unanimitat al Parlament– que estableix que els centres sanitaris privats poden atendre els turistes derivats de la sanitat pública. Els receptors d’aquesta mesura només són els dels països de la Unió Europea i els britànics. Qualsevol persona d’una altra nacionalitat que estigui a les Balears no se’n pot beneficiar, ni tampoc els residents. Aquesta norma ha generat un xoc amb el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, que considera inconstitucional els principals articles que la conformen. És per negociar aquestes discrepàncies que s’ha creat una comissió bilateral entre les dues administracions. En cas que no fructifiqui, el govern espanyol posarà previsiblement un recurs al Tribunal Constitucional.
Entre el 2 i el 28 de juny es varen derivar 788 pacients estrangers a centres privats. El gerent del SAMU 061, Eloy Villalba, diu que les atencions complexes les assumeix la sanitat pública i que el que es posa en mans de la privada són qüestions més lleus. “El decret reconeix que tenim un sistema sanitari privat nodrit i hem aconseguit fer-lo partícip d’aquesta responsabilitat comuna. Tot està funcionant molt bé”, assenyala. Ara bé, fonts del Centre de Salut de Calvià (Santa Ponça) assenyalen que, des del 2 juny, tots els pacients turistes que hi arriben es deriven a la Clínica Juaneda o a centres del Grup Quirón. El que sí que rep atenció pública és la població itinerant d’Espanya, tant turistes, com gent que ve a fer feina. Però Villalba assegura que això no és possible. “El decret diu que als pacients europeus o britànics amb document acreditatiu se’ls ha de rebre com a qualsevol ciutadà. Estan obligats a atendre’ls”, sentencia.
