“Els turistes tornen els cotxes elèctrics perquè no troben on carregar-los”

PalmaEl 100% de la flota que ofereixin les empreses de lloguer de vehicles haurà de ser de cotxes elèctrics el 2035, segons estableix la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears. Però aquest objectiu és inassolible per a les empreses del sector, que critiquen la manca de carregadors per garantir-ne el servei, sobretot a les zones turístiques. També cal un manteniment adequat, que eviti que una quarta part dels punts estigui fora de servei. “Els turistes tornen els cotxes elèctrics perquè no tenen on carregar-los”, assegura el president de l’Agrupació Empresarial de Vehicles amb i sense Conductor (Aevab) –que aglutina el 85% de les empreses del sector–, Ramon Reus.

“Si lloguen el cotxe per un dia, no hi ha problema. Però si ho fan per tres o quatre, no hi ha manera. Si recorren molts quilòmetres, el segon dia han de carregar i no troben on fer-ho”, continua Reus, a més de subratllar que ja només una minoria de turistes reclama aquests vehicles. “A la meva empresa, el 2022 només va demanar cotxe elèctric el president d’un club de futbol alemany que va venir a jugar a Mallorca”, afegeix, i lamenta la despesa que han de fer les petites i mitjanes empreses per complir els percentatges que exigeix la llei. “Les ajudes que ens varen prometre no arriben. És molt complicat, perquè ens hi jugam el pa de moltes famílies. Tot allò que no sigui garantir el servei és fer el ridícul”, lamenta. Per anar bé, Reus assenyala que hi hauria d’haver uns 200 carregadors a cada zona turística. “Estam disposats que les empreses lloguin cotxes elèctrics, però s’han de tenir els punts de recàrrega”, assenyala.

Basta un exemple. Un municipi com Llucmajor, eminentment turístic, té només 12 equips de recàrrega, amb 24 punts per endollar-hi els cotxes elèctrics. “N’hi ha dos o tres d’obsolets i tres o quatre més que no estan operatius”, segons reconeix el regidor de Mobilitat del municipi, Raúl Domínguez, que també apunta que la situació empitjora en començar la temporada.

A hores d’ara, hi ha uns mil punts de recàrrega a les Balears, 200 dels quals són privats. Pel que fa als públics, 623 formen part de la xarxa pública, el manteniment dels quals gestiona el Govern. Ara bé, Reus calcula que si el 100% dels vehicles nous que compren les empreses de lloguer són elèctrics, el 2035 n’hi haurà entre 60.000 i 70.000. “El Govern pot dir el que vulgui, però sense infraestructures no hi haurà manera. Així no podem continuar comprant cotxes elèctrics”, comenta. Dels 75.000 cotxes de lloguer que hi havia a les Illes l’estiu passat, 500 eren elèctrics. I varen quedar aparcats. “Els feim servir els empresaris i els treballadors per passejar, perquè no tenen altra sortida. Però, sincerament, per passejar ja em puc comprar una bicicleta i no un vehicle que ronda els 35.000 euros”, afegeix Reus.

El manteniment

Segons les xifres del Govern, aproximadament una mitjana d’entre el 25% i el 30% dels punts de recàrrega no funcionen habitualment. Bona part del manteniment es fa a través del sistema Melib (Mobilitat Elèctrica de les Illes Balears), que ofereix als ajuntaments –el 95% dels punts de recàrrega són de gestió municipal– que es puguin adherir a un contracte unificat, amb una tarifa anual de 290 euros per punt. “Ho vàrem engegar perquè hi havia disfuncionalitats: alguns ajuntaments en feien el manteniment i d’altres, no”, comenta el director de l’Institut Balear de l’Energia, Ferran Rosa. La gestió d’aquests punts “no és senzilla”, perquè tenen diferent tecnologia en funció de l’any d’instal·lació i moltes vegades hi ha problemes perquè arribin les peces. “Hem revisat el model i hem replantejat quina ruta s’hauria de fer perquè el màxim de punts estigui operatiu”, apunta.

Però Rosa no accepta que això suposi cap problema per als empresaris del sector del lloguer de vehicles. “Hi ha equips que poden estar espenyats, però d’aquí a dir que es deixa un cotxe perquè no se sap on carregar... Una altra cosa és que els rent a car posin aquesta excusa, cosa que fan des d’abans de la Llei de canvi climàtic”, diu. “A les empreses els suposa un cost i no tenen gaire clar que hi hagi un retorn. El seu negoci no és llogar cotxes, sinó comprar-los i vendre’ls. I els cotxes elèctrics són més cars i no surten a compte”, afegeix.

Quant a la manca de punts, Ferran Rosa recorda que la iniciativa d’instal·lar-los és municipal. “La funció del Govern és donar incentius, però hi ha ajuntaments que no els aprofiten”, assenyala, i recorda que la instal·lació serà exigible legalment a partir del 2025. Fins llavors, depèn de la voluntat de cada consistori.

Així i tot, les empreses no són les úniques que es queixen i els usuaris particulars també creuen que manquen llocs on recarregar els cotxes elèctrics. “Un dels problemes és que hi ha pocs carregadors i molts d’espenyats, que estan així molt de temps”, apunta Toni Borràs, de Palma, on l’Ajuntament és el responsable del manteniment dels 20 punts de recàrrega que estan al carrer i són de titularitat pública, segons expliquen fonts municipals. El pobler Pau Franc s’ha trobat amb el mateix problema al seu poble. “Molts punts no estan operatius”, diu. Sa Pobla té 12 punts de recàrrega i fonts municipals reconeixen que hi va haver molts problemes amb els primers que s’hi varen instal·lar.

Mentre continuen les queixes per la manca de punts, el Govern es planteja si la recàrrega ha de continuar sent un servei gratuït. “En algun moment es començarà a cobrar per aquesta energia. Nosaltres començarem pràcticament tot d’una [l’Executiu té una trentena de carregadors]. Estam mirant com s’envia la factura a cada usuari per iniciar els cobraments”, sentencia Rosa.