Augment "històric" de places turístiques legals a les Balears

PalmaL'augment de places turístiques legals dels darrers quatre anys és el "més gran de la història turística de les Balears", segons ha comunicat aquest divendres en una roda de premsa el col·lectiu ecologista Terraferida. En concret, l'entitat calcula que les places d'allotjament turístic regularitzades s'han disparat un 37,3%, ja que han passat de les 424.112 que hi havia el 2015 a 528.281 a finals de març del 2019. Terraferida assegura que treu les xifres del Govern mateix i, segons les seves dades, s'han legalitzat 158.169 places. Però els seus càlculs no encaixen amb els del Govern: la Conselleria de Turisme manté que el creixement és menys extrem –el xifra en un 21,3% a Mallorca, on Terraferida parla d'un augment del 37,7%– perquè no té en compte les places de lloguer turístic que ja hi havia en marxa el 2015.

La Conselleria de Turisme ha facilitat a l'ARA Balears les darreres xifres actualitzades de places turístiques legals a Mallorca, que corresponen al mes d'abril. En concret, segons les xifres que el Govern ha facilitat a aquest diari, el 2015 hi havia a l'illa 331.000 places turístiques legals, comptant-n'hi 43.000 de lloguer turístic –que Terraferida no afegeix al seu còmput i per això parla tan sols de 288.000–. Aquest abril la xifra de places d'allotjament turístic ha arribat a les 401.500, que significa, tanmateix, un gens menyspreable augment del 21,3% segons les xifres del Govern.

Segons Terraferida, Mallorca arribarà aviat al sostre màxim permès, de 430.000 places legals, més de les que tenia el conjunt de l'Arxipèlag el març de 2015. El portaveu de Terraferida Jaume Adrover ha explicat durant la roda de premsa a Can Alcover que una de cada quatre places d'allotjament a Mallorca ja és de lloguer turístic –aquest model arribaria a les 96.601–, i ha assegurat que aquest sector s'ha triplicat des del 2015. Aquí, una altra vegada, les seves xifres discorden amb les del Govern: així com Adrover ha dit que el 2015 hi havia 32.000 places de lloguer turístic a Mallorca, la Conselleria de Turisme manté que eren 43.000. Segons les dades del Govern, doncs, el lloguer turístic no s'hauria triplicat, però sí que s'hauria duplicat. Per Adrover, l'augment "confirma que el mantra de certs sectors que diuen que el Govern ha prohibit el lloguer turístic és la 'fake news' més gran de la història de la Comunitat".

Paradoxalment la Conselleria de Turisme assegura que només té dades actualitzades de Mallorca i que a les altres illes és cada Consell insular que les controla. Tot i això, Terraferida ha fet públiques xifres de totes les Illes. En els casos de Menorca i d'Eivissa, afirma que les ha verificades amb els consells insulars corresponents, però en el de Formentera admet que no és així, que les ha verificades "per altres fonts" que no concreta. Segons els càlculs del col·lectiu ecologista, Formentera hauria experimentat el creixement més espectacular, amb un augment del 163%, que equival a 20.585 places totals per a una població resident de només 12.124 persones. Tot i això, un dels portaveus de Terraferida, Jaume Adrover, ha explicat que aquestes xifres "s'han sumat de cop", perquè durant els darrers anys "no s'havien actualitzat".

A Menorca, segons les xifres de Terraferida, també han crescut exponencialment les places turístiques legals, un augment major fins i tot que el de Mallorca: de 49.656 places el 2015 s'hauria passat a les 72.570 actuals, fet que es tradueix en una pujada del 46%. A més a més, les places "no hoteleres", en què s'inclou el lloguer turístic, ja representen el 34% del total de places d'una illa amb una població resident de 93.759 persones. Pel que fa a Eivissa, les places regularitzades, segons el col·lectiu, arriben fins a les 91.380. Terraferida calcula que hi ha hagut un increment del 17,3% respecte de 2015: 13.497 més. Els ecologistes han recordat que "és probable que aquest augment sigui superior, ja que les dades provinents d'Eivissa no solen estar actualitzades".

Factors clau i conseqüències de l'augment

D'acord amb els activistes, la llei Delgado va provocar un creixement turístic "molt important" perquè va facilitar les gestions a l'hora de demanar noves places. A banda d'això, qualifiquen l'anunci de la llei turística del 2016 d'un "efecte crida", perquè encara no s'havia establert una moratòria per regularitzar-les. D'altra banda, el lloguer turístic no estava inclòs i durant aquesta legislatura "s'ha comptat correctament", fet que també explica aquesta pujada. Davant aquestes xifres, els ecologistes insten que es congelin immediatament noves llicències perquè posen en perill el territori, però també els recursos naturals. Adrover ha fet referència a un estudi realitzat en el marc del Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) del Consell de Mallorca, on s'estableix que un turista gasta sis vegades més energia i quatre vegades més aigua que un resident.

Terraferida també demana fixar un sostre de places "real", concretant a l'articulat el nombre de places que no es pot superar a cada illa, a més d'establir que per cada nova plaça que es vulgui crear, dues s'han de donar de baixa. Per altra banda, consideren necessari eliminar les places il·legals, reforçant el cos d'inspectors i instructors de la Conselleria. Finalment, creuen que s'ha de fer una moratòria en sòl rústic, "on s'està produint una onada de construcció lligada al creixement de places a xalets de luxe", ha dit. "Només podem seguir com fins ara i esperar que esclati la situació o bé prendre'n el control", ha conclòs.