El txupinazo inicia uns Sanfermines més contundents que mai contra les agressions sexuals

PamplonaAmb una puntualitat britànica –o pamplonesa–, el coet que marca l'inici ha sortit a les dotze en punt del migdia del balcó de l'Ajuntament de Pamplona. Feia hores que milers de persones omplien la plaça Consistorial i el centre de la ciutat per sentir el so més esperat: el del txupinazo. Ara sí, comencen oficialment els Sanfermines, uns dies de festa que arriben aquest any marcats pel desenllaç del cas de la Manada.

Ha sonat el tro i s'han desfermat l'eufòria i els càntics. "Pamploneses, pamplonesas, iruindarras, ¡Viva San Fermín! ¡Gora San Fermin!", han cridat com marca la tradició des del balcó de l’Ajuntament. "Gora!", ha respost unànimement la plaça amb els mocadors vermells alçats. El vi ja tenyia el blanc de la roba dels assistents, i els veïns, des dels balcons, ruixaven la gentada amb galledes d'aigua.

Entre els milers d'assistents cap presència, per cert, de samarretes negres, com demanaven alguns grups feministes de fora de Navarra per mostrar la seva repulsa a la llibertat dels cinc membres de la Manada.

A la plaça també s'han pogut veure pancartes de rebuig a la Manada –"Aquesta justícia és una merda", deia una–, ikurriñes i referències als joves presos d'Altsasu, així com alguna pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics catalans. Enguany no hi ha hagut, però, ikurriña al balcó de l'Ajuntament, després que una sentència condemnés el consistori per la presència d'aquesta bandera durant els Sanfermines del 2017. En el seu lloc s'hi ha deixat un pal buit que, segons l'alcalde, Joseba Asirón, representa "aquelles identitats proscrites, aquelles identitats que encara no es poden veure reconegudes a l'Ajuntament".

Hores abans de les 12 del migdia, rius de gent en blanc i vermell caminaven des de tots els punts cardinals al centre històric de la capital de Navarra. El 6 de juliol és una data més que marcada als seus calendaris: "Pamplona i, per tant, Navarra sencera, s’aturen del 6 al 14 de juliol", diu Zeus Pérez, de 30 anys i de Tudela, a una hora de Pamplona. Veu el txupinazo des de la plaça del Castillo, on col·loquen una pantalla per poder seguir-lo en directe però sense la massificació de l'espai de davant de l’Ajuntament.

A la plaça Consistorial, la multitud fa impracticable entrar-hi per veure el tret de sortida de les festes. No hi cap ni una agulla. Els que ja es coneixen la ciutat, com el Santi, de 23 anys, que ve pràcticament cada any, ja saben com fer-s’ho: "Molta gent el que fa és baixar de la plaça del Castillo a la de l’Ajuntament deu minuts abans de les 12 h i empènyer per fer fora els guiris" que s’han instal·lat a l'espai.

La violació del 2016, en boca de tothom

En uns Sanfermines en què s’esperen reivindicacions feministes constants, el cas de la Manada és omnipresent. "Potser n’hem parlat ja dues o tres vegades avui", explica el Zeus. No només ho fan els navarresos. Els turistes que venen expressament per Sanfermines, com un britànic i una francesa que viu a Sevilla i que són habituals a Pamplona a principis de juliol, expliquen que els cartells que omplen la ciutat fan gairebé impossible no saber el que va passar el 2016: "Si la gent ho vol saber, ho pot saber. S’ha fet una campanya molt efectiva", aprecien. Tot i això, expliquen que, al bus amb què han arribat fins a Navarra, "hi havia holandesos i nord-americans que només venen per la festa i els toros". "Nosaltres som taurins", deixa clar la francesa.

Enguany, als cartells contra les agressions sexistes, s'hi ha afegit una altra manera de visualitzar el rebuig a la violència sexual: moltes persones, dones i homes, porten un accessori al vestuari blanc i vermell que tothom es posa religiosament aquestes dates: un pin amb una mà vermella o lila que rebutja les actituds masclistes. En aquest sentit, el Zeus i el Martín, un amic seu també de Tudela, de 26 anys i advocat, lamenten que la imatge que s’ha projectat de la ciutat arran del cas de la Manada és "injusta". "San Fermín és molt més que això", subratllen.

Un txupinazo per votació popular

votacióFa tres anys que ja no és un polític qui fa el txupinazo. En les últimes dècades, era el grup polític majoritari qui tenia el dret de tirar el coet. Amb l'arribada del primer alcalde abertzale, Joseba Asirón, d’EH Bildu, el mecanisme va canviar i són els habitants de la ciutat els que trien qui se'n fa càrrec entre una preselecció que fan un grup d'associacions vinculades a les festes.

En la tercera vegada que se celebren aquestes votacions populars ha guanyat la candidatura Motxila 21, una agrupació musical de l'Associació de Síndrome de Down de Navarra que treballa per la inclusió social a través de la música, que va recollir el 42% dels més de 12.000 vots que es van registrar.