La UE tanca files amb Espanya per la tragèdia de Melilla

Madrid / BarcelonaPedro Sánchez elogiava divendres des de Brussel·les l'actuació policial contra els centenars de migrants subsaharians que van intentar saltar la tanca de Melilla, sense saber encara que s'havien produït víctimes mortals. S'esperava una rectificació dissabte en la seva compareixença a la Moncloa, però res més lluny de la realitat. "Si hi ha un responsable de tot el que ha succeït en aquella frontera, són les màfies que trafiquen amb éssers humans", subratllava el president del govern espanyol, que insistia en el "reconeixement" a la tasca de la gendarmeria marroquina per repel·lir un "violent assalt contra la integritat territorial d'Espanya". Sánchez no va tenir cap missatge de solidaritat per a les persones que van perdre la vida i ara creix la pressió del soci de govern i l'oposició perquè investigui els fets i doni explicacions.

Unides Podem va trigar a reaccionar i la líder de l'espai a l'executiu de l'Estat, Yolanda Díaz, va fer una piulada a Twitter dissabte pràcticament a la mitjanit en què es confessava "molt impactada" amb les imatges a la frontera de Melilla. "Cal aclarir ja el que ha succeït", manifestava la vicepresidenta segona del govern espanyol. La també ministra lila Ione Belarra instava amb "urgència" repensar el model migratori i l'externalització de fronteres. I és que a Unides Podem es manté la desconfiança amb el Marroc. Ja s'han mostrat molt crítics amb la represa de relacions diplomàtiques arran del gir d'Espanya sobre el Sàhara Occidental i ara denuncien que "confiar en governs que vulneren sistemàticament els drets humans té conseqüències". L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també ha criticat la "fredor" i la "manca d'empatia" del president espanyol, a qui ha demanat que impulsi una investigació i "assumpció de responsabilitats".

A l'espai lila creuen que la Unió Europea hauria d'investigar la tragèdia de Melilla, però la primera resposta ha sigut la del president del Consell Europeu, Charles Michel, justament en el sentit contrari: donant suport a la gestió migratòria per part d'Espanya. "Donem suport total als esforços d'Espanya i altres països en primera línia per protegir les fronteres de la Unió Europea", ha dit en roda de premsa, i ha afegit. "Sabem que la migració és un repte difícil per a tothom. Expresso el meu suport a les autoritats espanyoles. Entenc molt bé que en l'àmbit de la migració de vegades afrontem situacions extraordinàries".

Podem considera que "no és casual" que els fets hagin tingut lloc a pocs dies de la celebració de la cimera de l'OTAN a Madrid. Més enllà del focus d'Ucraïna, en els últims dies diverses autoritats, inclòs Felip VI, han apostat per analitzar la situació del Sahel i el nord de l'Àfrica. En una roda de premsa aquest dimecres, els ministres d'Exteriors, José Manuel Albares, i de Defensa, Margarita Robles, van deixar clar l'interès del govern espanyol que s'abordi el "flanc sud" en la cimera de l'Aliança per la influència creixent que hi té Rússia. Una de les sessions del consell atlàntic, la de dijous al matí, es dedicarà precisament a aquesta qüestió.

Mobilitzacions al carrer

L'impactant tracte que han rebut els migrants ha escandalitzat les ONG en defensa dels drets humans, que reclamen investigacions independents de les 37 morts –les xifres oficials encara se situen en 23– i han convocat concentracions en diversos punts de l'Estat per demanar polítiques migratòries que no provoquin més morts a les fronteres. Aquest diumenge a la tarda estan previstes mobilitzacions a Barcelona, Mataró, Madrid i Saragossa, i fins dimecres també n'hi ha de convocades a València, Bilbao, Sevilla, Granada i Cadis. A més, el sindicat CGT ha fet una crida a manifestar-se divendres 1 de juliol a Ceuta, Melilla i totes les províncies andaluses contra els "assassinats inhumans". A la protesta de Barcelona, els prop de 500 manifestants cridaven "No són morts, són assassinats!" o "La llei d'estrangeria mata gent cada dia!", segons informa Cristina Mas.

Des de l'àmbit de l'esquerra, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reclamat una investigació "a fons"; Més País també ha criticat el missatge de Sánchez, i Compromís ha reclamat al Senat una compareixença urgent del president espanyol i la destitució "fulminant" dels ministres de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d'Exteriors, José Manuel Albares. A la dreta, el PP ha informat que aquest dilluns el comitè de direcció estudiarà els fets i considera que és necessària una "explicació d'una situació terrible que no pot repetir-se".

El Marroc prepara les fosses

D'altra banda, l'Associació Marroquina dels Drets Humans de Nador ha denunciat aquest diumenge que el Marroc "ja ha preparat 21 fosses al cementiri" per enterrar les víctimes mortals. "Sense investigació, sense autòpsia, sense identificació. Les autoritats busquen amagar el desastre. Un autèntic escàndol", denuncia l'entitat que dissabte ja va advertir que això podia acabar passant. A més, la policia marroquina ha detingut avui 59 persones subsaharianes en ciutats pròximes a Ceuta com Castillejos; Belyounech, a 18 quilòmetres, i Tetuan, a 40 quilòmetres de la ciutat autònoma espanyola. Segons recull l'agència Efe, la direcció general de seguretat nacional del Marroc ha informat que els migrants volien accedir a Ceuta i que se'ls ha posat a disposició judicial per investigar possibles connexions amb xarxes d'immigració irregular. Aquest migdia també s'ha localitzat el cadàver d'un jove migrant en un flotador a uns 500 metres de la platja del Sarchal.

El mateix Pedro Sánchez quan era a l'oposició va criticar l'aleshores president Mariano Rajoy per les morts a la frontera i reclamava una política més justa a les fronteres. El febrer del 2018, quan es va trobar una vintena de migrants morts a alta mar, va escriure: "Quants més han de morir? Cal restablir una política justa a les fronteres, flexibilitzar les vies d'immigració legal, reforçar la política d'integració, protegir les persones que fugen de les guerres i que empara el dret internacional".