UGT anuncia que els funcionaris cobraran un 5% més el 2025
El sindicat negocia una millora de la indemnització de residència que podria arribar als 400 euros mensuals abans del 2027
PalmaA partir del mes de gener, els funcionaris de les Illes Balears molt probablement cobraran un 5% més. Així ho ha anunciat el secretari general d'UGT Serveis Públics, Miguel Ángel Romero, en roda de premsa. El sindicalista ha assegurat que aquest és un dels compromisos que el Govern està disposat a adquirir amb ells. Aquesta pujada surt del 2% ja previst per al 2025 i a què els funcionaris recuperara de cop el 2,9% que el Govern d'Armengol els va retallar el 2020 i 2021, a causa de les dificultats econòmiques de les Balears per la pandèmia de la Covid. "Serà com si mai se'ls hagués restat res", ha dit Romero. En aquell moment, Armengol va apujar els sous públics segons el que havia fixat l'Estat a les retribucions bàsiques, però va reduir els complements en la mateixa proporció.
El líder sindical ha dit que UGT va ser el primer sindicat, juntament amb USO, que van dur la retallada salarial als tribunals i que espera que, com ja va fer amb la demanda de l'STEI, se'ls doni la raó. Es reclama que es retorni a més de 60.000 treballadors públics els imports a deure des del 2020, un fet que, en cas d'una previsible victòria, suposarà a les arques públiques 150 milions d'euros, i a part, els costos de la seguretat social i els interessos per les quanties no abonades a temps. "UGT està disposat a pactar un calendari dels retorns, però plantejam condicions com que es millori la indemnització per residència. Considerem adequat 400 euros mensuals per Mallorca, 600 per Menorca i Eivissa i 800 per Formentera", ha dit. La proposta és de màximes. De fet, el sindicat ara negocia amb el Govern un complement de 307 euros mensuals "que tal vegada arriba als 400", ha dit Romero. "Tot abans que acabi la legislatura":
Molts interins
Un altre dels problemes que ha assenyalat el sindicat és que el nombre d'interins està tornant a augmentar, un fet que, segons s'ha indicat, "farà necessari un nou procés d'estabilització". "S'ha dotat de personal l'administració, però no s'han convocat les places". UGT també ha opinat que el Govern "apaga focs", amb la declaració de places de difícil i molt difícil cobertura. "No són problemes de difícil cobertura, sinó de residència"; ha dit Romero. "El Govern ha de redefinir què són places de difícil cobertura amb índexs clares i transparents.
Segons s'ha indicat, actualment el 65% dels treballadors de l'administració de l'Estat té més de 50 anys, un fet que fa necessari "incorporar gent per fer possible la transferència de coneixement, perquè hi ha coses del sector públic que són complexes i no s'aprenen en dos dies". Les Balears, a banda, té un "problema greu a l'administració de l'Estat". Segons s'ha exposat, Justícia va fer un concurs de trasllats a l'estiu: se'n varen anar 90 funcionaris i n'han vingut 4, i la majoria interins.
La carestia d'habitatge i el fet que cobren menys que els treballadors públics autonòmics són uns dels motius que generen malestar als funcionaris estatals. En aquest sentit, UGT ha anunciat que es planteja fer aturades als centres de treball abans de Nadal "per denunciar la incapacitat dels dirigents de les Illes de fer arribar a Madrid la problemàtica balear. A l'administració estatal hi ha una manca de personal del 30%
El programa de lloguer del Govern està "ben encaminat"
Romero també ha considerat que el programa de lloguer segur presentat aquest dilluns pel Govern, malgrat que està plantejat amb "bona voluntat" i està "ben encaminat", pot tenir l'efecte contrari al desitjat i provocar la pujada dels preus de l'habitatge. Ha instat els partits polítics a abordar aquest assumpte com "una qüestió d'estat" i a assumir que, amb tota probabilitat, l'efecte de les mesures no es podran observar fins passades diverses legislatures. Entre els possibles beneficiaris, ha assegurat Romero, es troben els llogaters que tinguin una renda inferior als 60.000 euros anuals. "Que tingui dret a l'ajuda algú que tingui aquest salari... cal pensar-s'ho", ha retret.
Els habitatges que formin part del programa de lloguer segur del Govern –l'Executiu preveu que siguin 2.000 en una primera fase– tindran uns preus màxims per als llogaters de 1.050 euros a Mallorca i de 1.470 a Eivissa i Formentera, segons varen explicar aquest dilluns el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, i la presidenta del Govern, Marga Prohens. Mitjançant aquest programa, l'Administració abonarà als propietaris un preu de lloguer taxat per agents immobiliaris o administradors de finques, amb un màxim de 1.500 euros per a Mallorca i de 2.100 a Eivissa i Formentera. El Govern n'assumirà el 30% del preu.
"Reconeixent la bona voluntat d'atendre un problema que considerem transversal a tots els sectors, l'efecte pot ser que pugin els preus (...). Cal tornar-s'ho a pensar i donar-li un temps de sis mesos o un any per veure si l'efecte no és el contrari", ha incidit Romero. Posar límits als preus del lloguer, ha subratllat, ha d'estar combinat amb la sortida de més habitatges al mercat i la construcció d'altres de caràcter social. Per això, ha proposat la possibilitat que part de la recaptació de l'impost de turisme sostenible (ITS) vagi destinat a aquesta mena de mesures.