La UIB ampliarà la plantilla i el Govern es compromet a finançar-la al 100%

PalmaL'infrafinançament ha fet que les universitats de l'estat espanyol s'emplenin de professionals amb condicions precàries, i la Universitat de les Illes Balears no n'és una excepció. De fet, és una de les que més professorat té amb contractes temporals, i supera el límit del 40% de professorat associat que estableix la llei. Davant aquesta situació, la UIB ha establert un pla per aconseguir una plantilla mínima ideal que permeti posar fi a la manca de docents, estabilitzar-los i davallar considerablement el nombre d'associats.

Segons va detallar dimarts el rector de la UIB, Jaume Carot, han presentat el pla al Govern de les Illes Balears i aquest s'ha compromès a cobrir tota la inversió. "El compromís és cobrir, en tres anys, la plantilla 'ideal' de la UIB", ha explicat. En concret, preveu aportar el 40% el primer any, el 40% el segon, i el 20% restant el tercer.

Ara com ara, el pressupost que l'Executiu illenc destina a la universitat cobreix el 95% de les despeses de personal (el capítol 1). En aquest sentit, el rector ha recordat que una part important dels professionals es jubilen en els propers deu anys, i aquest és un repte que també hauran d'afrontar.

Cal recordar que la UIB forma part del pla estratègic d'inversions del Govern balear 2020-30 "i esperam que ens facin cas i ens financin una part de les actuacions que els proposam, perquè és estratègic per a aquesta terra", ha defensat el rector. "Diversificar el model econòmic no és possible si no es fa des del coneixement", ha afegit.

Nou pla estratègic

La Universitat pública illenca tindrà, finalment, un nou pla estratègic, després d'estar 17 anys funcionant sense. El darrer es va elaborar el 2002 i va estar vigent fins al 2006. El vicerector de Planificació Estratègica, Internacionalització i Cooperació, Marcos Nadal, ha explicat que el pla marcarà els objectius del 2023 al 2027 i que aquests estaran "ben definits" i seran "assolibles".

El document s'està treballant d'acord amb quatre eixos: docència, recerca, transferència i gestió, als quals se sumen objectius transversals com el compromís social, la digitalització, els recursos humans i el bon govern. El pla l'han elaborat després d'entrevistar els responsables de cinc plans similars en altres universitats de referència.

26 milions per assolir l'autosuficiència

Amb l'encariment dels preus de l'energia, la UIB ha accelerat el pla de transició cap a les energies netes i té l'objectiu d'assolir la independència energètica el 2023, tal com va informar l'ARA Balears. El rector ha detallat que, per fer-ho possible, caldrà una inversió de 26 milions d'euros per posar plaques fotovoltaiques als edificis i alguns aparcaments. D'aquests, l'Executiu s'ha compromès a finançar 20 milions mentre que la UIB n'aportarà sis.

Carot ha explicat que "ens haurem d'endeutar i esperam que el Govern ens ho permeti". Així i tot, considera que és una despesa que es recuperarà aviat, ja que enguany preveuen que la factura elèctrica justament sigui de sis milions d'euros. Per reforçar l'estalvi energètic davant aquesta situació, la Universitat ha implementat enguany mesures extraordinàries, com tancar gairebé totes les biblioteques o apagar la calefacció a partir del març.

Manca d'espai

Com ja va alertar el rector en una entrevista amb aquest diari, la UIB afronta un problema important de manca d'espai, que encara s'accentuarà més amb la implementació de noves formacions com els graus de Farmàcia i Ciències Físiques i de l'Esport. Al campus de Menorca, ja han comprat un edifici que s'ha de rehabilitar.

Pel que fa a Palma, el nou edifici que acollirà els estudis d'Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia de la UIB està previst que estigui llest abans de l'abril vinent. Dins el pla estratègic d'inversions també es projecta un nou edifici de ciències, devora el Mateu Orfila "que té una part que està fatal, fins i tot hi ha teulades d'uralita", ha dit Carot. Aquest es preveu rehabilitar completament la part que és més antiga.