La UIB vol assolir la independència energètica el 2023

PalmaL’escalada desorbitada del preu de l’energia derivada de la guerra a Ucraïna afecta també l’àmbit universitari. Tant és així que la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha tirat endavant un pla d’estalvi energètic per reduir la factura elèctrica, que preveien, aquest 2022, “insostenible”. No només això, sinó que davant aquesta situació el Rectorat ha decidit accelerar el traspàs cap a un model d’energia sostenible. Amb aquest objectiu, la universitat illenca ha presentat aquesta setmana al Govern balear un projecte a finançar amb els fons europeus Next Generation per poder assolir la independència energètica l’any que ve. És a dir, que l’energia neta que es generi a la UIB sigui suficient per abastir tota l’activitat el campus. “Estam acabant de perfilar el projecte, però calculam que seria una inversió d’uns 15 milions d’euros”, explica el vicerector d’Economia, Carles Muller. La idea és instal·lar plaques fotovoltaiques a tres punts del campus.

“L’acceleració és evident i hem d’aprofitar els fons europeus que ens venen per fer-nos molt menys dependents de l’energia fòssil”, defensa el director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern, Pep Malagrava, que assegura que estan disposats a col·laborar amb la UIB per aplanar el camí cap a la sostenibilitat. A banda del projecte esmentat, la Conselleria de Transició Energètica també està estudiant una sol·licitud d’ajuda presentada per la UIB per instal·lar pèrgoles fotovoltaiques als aparcaments. Es preveu un pressupost de mig milió d’euros, del qual l’Executiu en finançaria entre un 80% i 90% amb fons de l’Impost del Turisme Sostenible (ITS). “Està en fase d’avaluació, però no crec que hi hagi cap problema”, avança el director general.

El Rectorat anunciava divendres passat mesures dràstiques per fer front a l’increment exponencial del preu de l’energia, com ara apagar tots els sistemes de climatització. Varen calcular que, si no s’actuava de cap manera, la factura elèctrica podia ascendir enguany a sis milions d’euros –el triple que el 2021–, que suposarien un 4,8% del pressupost total de la UIB. “És poc sostenible des del punt de vista econòmic”, afirma Muller, encarregat del pla d’estalvi energètic. Estima que les mesures extraordinàries els permetran retallar almenys dos milions d’euros. Així, malgrat les mesures d’emergència, la factura energètica de la Universitat illenca encara es duplicaria enguany si el preu de l’energia no davalla. El vicerector explica que allò habitual era invertir-hi un milió i mig; “això no obstant, l’any passat ja en vàrem pagar quasi dos milions i mig d’euros”, perquè el darrer semestre ja hi va haver pujades. Muller assegura que hi ha “predisposició” per part de la Conselleria d’Universitats a cercar finançament per ajudar a combatre la pujada.

Neutralitat climàtica al 2030

Amb la mirada més a llarg termini, la UIB està elaborant un pla per assolir la neutralitat climàtica l’any 2030. Se centra en aspectes claus com el foment de la mobilitat sostenible i la modernització i millora de l’eficiència energètica en edificis i instal·lacions del campus. Per fer les anàlisis, ja disposa de devers 800 sensors distribuïts pel campus, que permeten fer un seguiment d’indicadors associats a la sostenibilitat.

Ara com ara, estan calculant la petjada de carboni que suposen les instal·lacions de la universitat. “Quan ho tinguem, podrem definir de manera més concreta quines han de ser les actuacions”, apunta Muller. Amb tot, el vicerector ja avança que un dels principals problemes és l’arribada al campus amb transport privat, i per aquest motiu ja estan fent gestions amb l’Ajuntament de Palma per millorar les freqüències del metro. “Estam contents perquè la resposta inicial és que ho veuen bé, però han d’estudiar com fer-ho”, tanca.