La UIB i l'IEC mostren el seu rebuig per la concessió del títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà

PalmaTres dies després que es conegués la polèmica concessió del títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà per part de Felip VI, la UIB i l'IEC s'hi han posicionat en contra. "Davant una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regulen la llengua a les Illes Balears, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol de 'reial' a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes Balears", diuen un en comunicat conjunt la UIB i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)".

El Consell de Direcció de la Universitat de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) han rebut "amb sorpresa" la notícia de la concessió del títol de 'reial' a un organisme "que preconitza unes normes ortogràfiques, un lèxic i una gramàtica que transgredeixen totalment la normativa per la qual es regeix la llengua catalana, denominació, la de catalana, reconeguda per la filologia i per la romanística internacional per referir-se al conjunt de totes les varietats de la llengua parlada a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, l'Alguer i la Franja d'Aragó".

"La llengua pròpia és el català"

El Govern de Marga Prohens també s'ha desmarcat de la concessió de l'estatus de 'reial' que Felip VI ha donat a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, una associació que nega la unitat de la llengua catalana. "Hi ha una llengua pròpia de les Illes, que és el català", va defensar el vicepresident de l'Executiu, Antoni Costa, després del Consell de Govern de divendres passat. El portaveu va explicar que el Govern desconeixia l'expedició del certificat, que la mateixa entitat va registrar dimecres passat al Parlament. "El posicionament de l'Executiu és de respecte a l'Estatut d'autonomia i la unitat de la llengua", va remarcar.

Per la seva banda, en el comunicat la UIB també recorda que l'Estatut d'Autonomia, a l'article 4, fixa que la llengua pròpia de les Illes Balears és la llengua catalana, que té el caràcter de llengua oficial juntament amb el castellà. Així, l'article 35 esmenta que les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera han de ser objecte d'estudi i protecció, però sempre sense perjudici de la unitat de la llengua, i en aquest mateix article es determina que la UIB és l'òrgan oficial consultiu per a tot el que es refereix a la llengua catalana.

La Llei de Normalització lingüística de les Illes Balears també reconeix que "el català és la llengua pròpia de les Illes Balears" i afirma que aquesta llengua ha estat sempre "l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal". L'acord normatiu 3516 de la Junta de Govern de la Universitat de les Illes Balears, del dia 17 de març de 1997, ratifica el Conveni marc entre la UIB i l'IEC, establert en el punt 3: "Que la Universitat de les Illes Balears és la institució oficial consultiva per al que fa a la llengua catalana a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears". Als punts 5 i 6, respectivament, diu que "l'IEC, com a institució amb capacitat per fixar la normativa de la llengua catalana, té en compte en l'establiment del lèxic i de les normes gramaticals l'especificitat de les modalitats illenques de la llengua" i que "la UIB assessora les institucions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de llengua d'acord amb la normativa establerta per l'Institut d'Estudis Catalans".