ATALAIANT DES DE L’ESPAI
Societat15/06/2019

Una ullada satel·litària als alzinars de la Serra

Un recorregut de vint anys a l’arbre que fou el combustible mare per escalfar-nos i cuinar

Joan Bauzà
i Joan Bauzà

PalmaAvui donarem una ullada als alzinars que habiten a la serra de Tramuntana gràcies a les imatges enregistrades des de l’any 2001 pel sensor Modis del satèl·lit Terra de la NASA. Ho farem a partir d’un índex de vegetació agrupat en valors quinzenals, concretament de la quinzena del 9 al 24 de maig del període entre els anys 2001 i 2019.

Segons dades del darrer inventari forestal, fet el 2010, a la serra de Tramuntana hi havia uns 90 km2 d’alzinar. Una primera ullada al mapa permet veure’n la distribució dins polígons amb retxes diagonals. Així, abans d’entrar a l’anàlisi de l’índex de vegetació ens fixarem en la localització d’alguns dels alzinars més extensos. Començant per l’extrem sud-oest de la Serra tenim la vall de Superna (1) envoltada dels alzinars de les moles de na Ferrana i de Planícia. Més al nord, tot topant amb el nucli urbà de Valldemossa, hi trobam un altre sector important, la serra de Son Moragues i els alzinars que baixen del puig Caragolí (2). Pujarem fins a Sóller, amb els alzinars presents a la falda de la serra d’Alfàbia (3) i, seguidament, arribarem a l’imponent alzinar que envolta els puigs de Massanella i d’en Garireu (4). Per acabar aquesta tresca toponímica arribarem fins als alzinars de la moleta de Binifaldó i del vessant nord del puig Tomir.

Cargando
No hay anuncios

La distribució de l’alzina no és capritxosa, és un arbre que necessita una quantitat mínima de precipitació -prop de 500 mm anuals- però, sobretot, no és amant de la calç i prefereix sòls més margosos. En parlarem en una altra ocasió.

Evolució dels alzninars

Passem a llegir els altres elements del mapa lligats a l’índex de vegetació. Aquest no analitzarà si els alzinars s’han expandit o no, sinó quina ha estat la seva evolució dins el perímetre considerat com a alzinar a l’inventari forestal del 2010. Per a aquest propòsit utilitzarem un índex anomenat NDVI, que alguns de vosaltres ja coneixeu. Pot semblar reiteratiu utilitzar aquest índex -n’hi ha molts per triar-, però aquest és considerat molt robust a l’hora d’analitzar la vegetació.

Cargando
No hay anuncios

La meitat esquerra del mapa representa l’estat de la vegetació a partir dels valors de l’NDVI per a la quinzena de dia 9 a dia 24 de maig d’enguany. Els colors serviran de guia a l’hora d’observar la presència d’una vegetació més densa o ufana (tonalitats verdes) i destriar-la d’aquella més dispersa o de menor ‘verdor’, tal vegada com a resultat de patir estrès hídric (tonalitats morades). La meitat dreta del mapa és exactament la mateixa anàlisi però, en aquest cas, els valors representen la mitjana de la mateixa quinzena per al conjunt de la sèrie entre els anys 2001 i 2018.

Com era d’esperar, observareu que dins els perímetres dels diferents alzinars dominen les tonalites verdoses; a més, es veuen tonalitats de verdor més intenses a la imatge d’enguany que a la mitjana de la sèrie. Tot i els matisos espacials que ens durien a una llarga conversa, el valor de l’NDVI d’enguany per al conjunt de tots els alzinars és de 0.65, enfront del 0.59 de la mitjana de la sèrie.

Cargando
No hay anuncios

Per acabar, a la taula que acompanya el mapa hi podem observar any rere any com el satèl·lit ha enregistrat la resposta dels alzinars per a la mateixa quinzena del mes de maig. Cada any mostra el seu valor particular. Inserint una línia de tendència, veim que, malgrat els diferents mals que els afecten (el banyarriquer i l’eruga peluda, entre d’altres), els alzinars mostren en el seu conjunt una evolució cap a valors d’NDVI cada vegada majors.