L’última oportunitat per a Goiat
Un nou pla per acontentar els ecologistes i calmar els ramaders
LleidaLa Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i l’Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage de França anunciaven dijous un nou dispositiu per foragitar l’os Goiat i modificar el seu comportament abans d’optar per mesures més agressives, com ara capturar-lo i després traslladar-lo, o fins i tot “eliminar-lo”, en paraules del mateix síndic d’Aran, Carles Barrera. És l’última oportunitat de Goiat, o “la penúltima”, matisa el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles. Totes les opcions de futur per a l’os estan ara sobre la taula si es continua “malmetent l’equilibri entre el sector ramader i les polítiques de conservació”, reconeix Miralles.
El clima “enrarit” a causa dels atacs de Goiat al territori és una realitat, sosté. Després de 15 atacs en dos mesos, els ramaders s’han cansat i la setmana passada un centenar es van manifestar al Pallars Sobirà per exigir que es capturi l’os díscol i reivindicar que la ramaderia no pot conviure amb els depredadors. “Al Pirineu no hi cabem tots, això no és Alaska”, sentencia el responsable de les comarques de muntanya del sindicat Unió de Pagesos, Joan Guitart, que anuncia una nova reunió per a aquest mateix dilluns entre el sector ramader i el síndic d’Aran, que continua demanant la retirada de l’os Goiat. Les mesures per foragitar l’os no convencen Guitart, que assegura que molts ramaders sospiten que Goiat no és l’únic animal problemàtic: “S’han destinat molts diners a aquest programa i per això els interessa responsabilitzar un únic exemplar de tots els mals, però no crec que un sol os sigui tan destraler. La situació se’ls està descontrolant”.
En aquest mateix sentit s’expressa el representant de les zones de muntanya de JARC-COAG, Josep Bombardó, que encara va una mica més enllà: “Els companys pagesos i ramaders estan molt enfadats, perquè tot això és molt bonic, però quan aquests depredadors comencen a fer mal als nostres animals s’hi ha de posar remei amb mecanismes efectius, com liquidar-los. Malauradament, fins que aquest os no ataqui una persona no es posarà fil a l’agulla”.
Ecologistes reclamen diàleg
El biòleg i director tècnic del projecte Piros Life per consolidar la reintroducció dels ossos als Pirineus, Santiago Palazón, calculava fa pocs mesos que hi podien arribar a cabre uns 200 exemplars gràcies a la percepció cada cop més positiva que la població té d’aquests animals. La situació ara pot estar canviant, avisa el tècnic de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran, Ivan Alfonso. Malgrat això, Alfonso és partidari d’esgotar totes les vies abans d’una hipotètica retirada de l’animal, que, segons el Govern, requeriria un ampli consens entre les administracions. Miralles reconeix els passos enrere que han suposat per al projecte els últims atacs de Goiat, causants de la crisi actual.
“Si aquest os o d’altres causen danys a la ramaderia hi ha protocols preventius i, en última instància, indemnitzacions. A més, Goiat té un collar de localització per preveure tots els moviments que faci i aplicar les mesures oportunes amb l’objectiu d’evitar qualsevol problema”, defensa el professor i ecologista David Colell, que s’apunta a les tesis de Depana (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural). Aquesta organització argumenta que “ja fa setmanes que s’haurien d’haver activat les mesures dissuasives per evitar aquest comportament anòmal, però ara pensem que ja s’ha fet tard”. De fet, Depana assegura que “en alguns dels atacs no s’havien pres les mesures necessàries per evitar el conflicte, sobretot tenint en compte que el 2017 ja es van produir els mateixos fets amb el mateix protagonista”. “Resulta sorprenent que els socis del programa Piros Life no assumeixin les responsabilitats i les obligacions atorgades pels fons europeus destinats a la conservació de l’os bru al Pirineu”, conclou l’entitat ecologista.
La Federació d’Ecologistes de Catalunya i Ipcena exigeixen una trobada entre tots els sectors implicats per saber fil per randa les propostes extraordinàries que s’han activat per revertir la situació actual. Defensen que no hi ha prou informació sobre el projecte i que això té conseqüències directes en la falta de consens actual. Aquesta unitat ara és especialment necessària per decidir el futur de Goiat, un os que avui afronta la seva última oportunitat. O la penúltima.
