Una de cada cinc escoles a Palma tenen més alumnes amb necessitats del que els tocaria

PalmaEl 22% dels centres educatius de Palma atén més alumnat amb necessitats educatives especials (NESE) del que els tocaria, i la majoria són públics. En concret, un de cada cinc escoles té més del 30% de l'alumnat matriculat amb necessitats educatives –el límit que estableix la normativa– i el 80% són públiques. El decret d'admissió de l'alumnat estableix que l'escolarització "es farà de manera equilibrada i equitativa (...) vetlant perquè el nombre d'alumnes NESE no superi el 30% del total de l'alumnat del centre".

Aquestes són algunes de les conclusions que ha extret el CEIP Verge de Lluc de Palma, en un estudi sobre el repartiment de l'alumnat NESE, que ha fet amb dades de la Conselleria d'Educació obtingudes pel portal de transparència. El centre va impulsar, el curs passat, la Xarxa contra la segregació escolar a Palma, que es reunirà aquesta setmana de nou per "consolidar-se i continuar concretant accions" per posar fi a la segregació al municipi. Cal dir que la segregació està molt vinculada a la presència d’alumnat NESE, perquè es considera que un estudiant es troba en aquesta situació quan, per exemple, no entén les llengües oficials, s’estorba a incorporar-se al sistema educatiu o té un desfasament curricular de dos o més cursos per factors econòmics, socials i culturals, entre d’altres. 

Una altra dada que destaquen és el fet que, a la gran majoria de les zones escolars de Palma, hi ha una diferència de més del 10% d'alumnes NESE entre els centres d'una mateixa zona, un límit que també estableix el decret d'escolarització. La zona Palma C, on es troba Verge de Lluc, és on les desigualtats són més grans: 14 escoles i instituts matriculen entre un 10% i un 20% d'alumnat amb necessitats, i 16 en varen matricular més del 30%. De fet, hi ha una escola amb més de 51% alumnes NESE i una altra per davall del 13%.

"El silenci és la política oficial"

Amb aquestes dades, el CEIP Verge de Lluc ha demanat a la Conselleria que "es faci càrrec de les seves responsabilitats i es posi al capdavant de les accions per posar fi a aquesta situació injusta". "Hauria de ser una prioritat acabar amb un mapa escolar on hi ha escoles que acullen els fills i les filles de les famílies més vulnerables, mentre altres centres participen ben poc d'aquesta tasca d'inclusió", afegeixen. En aquesta línia, critiquen que, per ara, "el silenci és la política oficial".