La Universitat de Barcelona vol apartar l'arqueòloga investigada per assetjament laboral

BarcelonaLa Universitat de Barcelona (UB) no vol que la investigadora Margarita Díaz-Andreu continuï a la universitat. L'arqueòloga Margarita Díaz-Andreu, que, des del gener del 2012, formava part de la UB, va ser denunciada el juny del 2022, segons la UB, per una estudiant de doctorat. L'estudiant al·legava que tenia ansietat per l'assetjament laboral de Díaz-Andreu. "Aquesta és l'única denúncia formal que ens costa i vam actuar amb celeritat –asseguren fonts de la UB–. Al setembre, ja s'havia traslladat l'expedient perquè l'estudiant pogués continuar la tesi a la UAB. Fins a finals d'abril, però, que és quan s'acaba el període d'al·legacions, no podrem dir que a Díaz-Andreu se l'ha apartat definitivament", assegura el departament de premsa de la UB.

El cas de Margarita Díaz-Andreu, guanyadora del Premi Nacional d'Investigació Ramón Menéndez Pidal del 2021, s'ha fet públic arran d'una investigació d'Eldiario.es. Segons aquest mitjà, la professora obligava, entre altres coses, als seus estudiants a fer de cangurs dels seus fills. Eldiario.es detalla que les amenaces i els maltractaments psicològics en el grup eren habituals i que Díaz-Andreu feia comentaris sobre el seu aspecte físic o les seves inclinacions sexuals.

Els abusos d'aquesta professora, segons fonts de la UB, no eren desconeguts entre l'alumnat. Tanmateix, pocs s'atrevien a denunciar-la, perquè fer-ho podia perjudicar les seves carreres, no només dins l'àmbit universitari sinó també en centres de recerca. Díaz-Andreu té una gran reputació i, de fet, ha obtingut importants ajudes econòmiques per a la investigació de l'European Research Council i del govern espanyol. Té molts treballs publicats i, entre altres coses, ha engegat iniciatives com el projecte de recerca Recuperando la memoria: recorridos femeninos en la historia de la arqueología española (siglos XIX y XX), en què participen universitats d’arreu de l’Estat.

Malgrat formar part de la UB, Díaz-Andreu té el contracte amb la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), un organisme de la Generalitat que intenta atreure investigadors de prestigi d'arreu del món perquè treballin en universitats catalanes. Icrea afirma que no es pot pronunciar fins que no es resolgui l'expedient. Preguntat per aquest diari, el departament d'Universitats del Govern, de qui depèn Icrea, assegura que hi ha d'haver màxima exigència en aquest tipus de situacions. Abans de treballar a la UB, Díaz-Andreu havia fet classes a la Universitat de Durham (1996-2011), i va ser professora associada a la Complutense de Madrid (2004-05). De moment, Díaz-Andreu ha respost a aquest diari que, ara, prefereix no parlar perquè està preparant les al·legacions.