Unzué pica la cresta als polítics: "Quants diputats hi ha a la sala? N'he comptat 5, espero que la resta ens escoltin"
L'exfutbolista ha intervingut al Congrés en un acte organitzat per demanar l'aprovació de la llei ELA amb poc suport
BarcelonaJuan Carlos Unzué, exfutbolista i exentrenador, va ser diagnosticat d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) l'any 2020. Des d'aquell moment, s'ha convertit en un exemple de superació dia rere dia. Després d'un llarg de camí, la reivindicació i la divulgació l'han dut a intervenir al Congrés aquest dimarts, on ha aprofitat per fer una crida a la responsabilitat dels polítics per la dignitat dels malalts d'ELA. Però a la sala on ha comparegut acompanyat de José Luis Capitán, atleta malalt des de fa nou anys i mig, i Miguel Ángel Roldán i Noemí Sobrino, també afectats, només hi havia cinc diputats. “Imagino que la resta de diputats deuen tenir alguna cosa molt important a fer, perquè hem vingut a casa vostra. Sabeu el que ha costat a molts dels meus companys ser aquí, no només econòmicament, sinó d'esforç físic”, ha dit Unzué. “Espero que això quedi gravat i ens escoltin. Els demanaria voluntat per tramitar aquesta llei, perquè aquestes ajudes arribin com més aviat millor, i empatia, perquè, encara que sigui una estoneta, es posessin al nostre lloc per entendre les nostres necessitats i reivindicacions”, ha reclamat enmig d'una ovació dels presents.
Unzué ha participat en la jornada parlamentària per una regulació que garanteixi una vida digna a les persones amb ELA a la sala Constitucional de la cambra baixa, on ha denunciat que, malgrat aquesta aprovació, el govern no va tramitar la llei, “la va bloquejar 50 vegades i la proposició va quedar en un calaix sense tramitar abans de les passades eleccions”. Així doncs, ha aprofitat la intervenció per picar el crostó als diputats i ha reclamat a la cambra una legislació per a aquesta malaltia, perquè els que la pateixen tinguin “la possibilitat de viure dignament abans de morir”. En aquest sentit, també ha denunciat que hagi quedat sense tramitar la proposició que el Congrés va aprovar per unanimitat el març del 2022.
La divulgació de l'ELA és el camí que Unzué va triar en ser diagnosticat. Transmetre el missatge des d'un sentiment de motivació per superar-se és l'eix de les xerrades i les ponències i, conscient de la influència que tenen les seves paraules, aprofita la seva trajectòria professional i la seva vinculació amb l'esport per llançar els missatges i reivindicacions que tantes persones també han intentat transmetre anteriorment. A més, tot plegat a través d'una premissa clara, ja que si hi ha una cosa que els falta als malalts d’ELA és temps. La malaltia neurodegenerativa avança tan de pressa que, un cop hi ha un diagnòstic, l’esperança de vida s’escurça als tres o cinc anys. Per això, els pacients han tornat a repetir al Congrés que “no tenen temps” i que la malaltia planteja unes necessitats sociosanitàries no resoltes.
L'aplicació de la llei que garantiria l'atenció als afectats ha centrat gran part del discurs d'Unzué, que també és portaveu de l'associació ConELA, i ha deixat clar que se sent un privilegiat. “La meva situació econòmica no condicionarà la meva decisió final sobre quan morir, però a molts companys sí que els condiciona, i això no és just”, ha denunciat. Per tot plegat, en una jornada parlamentària reivindicativa, ha lamentat les “morts precipitades” de persones amb aquesta malaltia per falta d'una llei que les empari.
El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha demanat "perdó" als malalts d'ELA espanyols per "haver trigat tant" a donar resposta a algunes de les seves reivindicacions, com la posada en marxa dels dos primers centres públics per a l'atenció especialitzada a persones amb ELA. Pel ministre, aquests dos centres serviran "per començar a complir" els "deures" del Govern i també per situar Espanya com "un referent en polítiques que protegeixen i amplien els drets socials".