Urbanitzacions il·legals, un problema etern

PalmaL’entrada del nou equip de govern del Partit Popular ha suposat una allau d’anuncis, entre els quals una mesura que formava part del seu programa electoral: la legalització de construccions actualment fora d’ordenació a canvi de rehabilitar amb mesures d’eficiència, a més de pagar les sancions corresponents. Una proposta que molts han interpretat com una amnistia per a les urbanitzacions il·legals.

Fonts de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat afirmen que ara mateix “no s’està treballant en aquest tema”, però la possibilitat d’una “amnistia” ha despertat les primeres alarmes a Menorca. I és que la nova consellera, Marta Vidal, en plena campanya electoral, va tractar aquesta proposta amb els representants dels hortals a l’illa. Els hortals són assentaments irregulars en sòl rústic que el Pla Territorial de Menorca incorporà el 2003 com a nuclis rurals. Vint anys més tard, dels 38 hortals registrats, només se n’han regularitzat cinc i cap d’ells a Ciutadella, on es concentren els més grans. “Quan els propietaris veuen el que han de pagar per posar l’assentament en les mateixes condicions que una urbanització –asfaltar, instal·lar clavegueram, cedir espais per a serveis, etc.–, molts desisteixen”, explica Joan Lluís Torres, arquitecte del Mercadal. La clau és que han de ser els veïns els que posin en marxa els plans especials. Es tracta de processos que poden suposar inversions importants, ja que consisteixen a posar l’assentament en condicions assimilables a les d’una urbanització legal, és a dir, amb clavegueram, espais de servei i asfaltatge, entre d’altres.

A Mallorca passa el mateix. Al Pla General d’Ordenació Urbana de Ciutat, del 1998, es varen incloure 43 urbanitzacions il·legals, tot i que eren moltes més, “prop d’un centenar”, afirma Gabriel Horrach, doctor en Urbanisme i responsable d’aquesta àrea a l’Ajuntament des del 2015 fins al 2023. “De tots aquests, només un, es Secar de Son Sardina, ha aconseguit completar tot el procediment”.

No hi ha una solució bona

Per l’expert en urbanisme, “és irreal pensar que ho podem tomar tot i fer tabula rasa, tenint en compte que des del punt de vista legal tots aquests nuclis han prescrit i no es poden esbucar. Crec més a evitar noves il·legalitats i treballar per reduir la petjada ecològica que ara existeix, a més d’atendre les necessitats humanes, que també es donen, amb gent que no ha trobat altra alternativa d’habitatge”. Horrach es refereix al fet que hi ha realitats molt diferents, “des de xalets de luxe fins a infrahabitatges”. Durant els anys 70 i 80 es varen construir moltes urbanitzacions, però ara, amb la vigilància al sòl rústic i els mecanismes de disciplina urbanística, les coses són molt diferents.

Miquel Camps, del GOB Menorca, coincideix en aquesta línia i afirma que les edificacions sense autorització generen molts de problemes, més enllà d’ocupar un terreny que no els correspon: provoquen contaminació per nitrats a l’entorn dels hortals perquè no tenen clavegueram; generen un consum descontrolat d’aigua, perquè s’abasteixen de pous agrícoles; promouen el lloguer turístic vacacional sense declarar i, en alguns casos, un impacte paisatgístic evident, entre d’altres. “Una amnistia no serveix de res excepte per revaloritzar el valor immobiliari d’aquestes propietats. És un premi que dona l’administració pública als qui ho han fet de manera il·legal. Per mi és una gran errada” . L’ecologista afegeix que l’amnistia que s’està plantejant ara vol dir legalitzar edificacions que no haurien de ser on són perquè no està planificat que siguin urbanitzables, no han pagat impostos, que contaminen i que continuaran generant problemes. En definitiva, “un greuge comparatiu per a la gent que ho ha fet bé. Camps aposta per la via dels plans especials que hi ha ara.

“Eivissa és un altre món”, explica Neus Prats des del GEN-GOB d’Eivissa. “Jo diria que, entre alegalitats i il·legalitats, pràcticament es pot parlar d’urbanització irregular de tota l’illa”. L’ecologista diu que és fruit d’una acumulació de factors com la falta de mitjans, d’interès i una certa desídia. I tot i que s’ha millorat els darrers anys, afirma que “el que és més trist és que moltes vegades, quan denunciam una il·legalitat flagrant, no només hem d’anar contra l’infractor, sinó contra l’administració que li ha donat la llicencia”.

Posats en contacte amb alguns responsables de municipis eivissencs, coincideixen en la complexitat de la situació de la pitiüsa major. Hi ha casos flagrants com el de la zona de Porroig, amb una urbanització dins un pla provincial que es recull a les normes urbanístiques de 1985 de l’Ajuntament de Sant Josep i queda com a sòl urbà però pendent de fer un pla especial a càrrec dels propietaris, que no l’han fet mai, i que es manté en aquesta situació des de fa anys. O una de les zones turístiques per excel·lència, Platja d’en Bossa, on es feren urbanitzacions amb hotels que disposaren fins i tot de llicència municipal però, com que el pla urbanístic no estava desenvolupat, avui es troben fora d’ordenació.

La disciplina, una gran eina

Si hi ha un aspecte en el qual tots els consultats hi estan d’acord és en els bons resultats de les mesures que lleven valor econòmic a les construccions i, per tant, impulsen a l’acord entre els propietaris. Però també és important l’aplicació de sancions coercitives i la política de disciplina urbanística que s’ha impulsat en els darrers anys.

Els ajuntaments, en especial els més petits, han viscut amb alleujament la posada en marxa d’entitats dependents dels consells en les quals deleguen les seves competències per vigilar i aplicar la disciplina urbanística. Cal tenir en compte que per als equips municipals és difícil deslligar les relacions personals dels temes més punitius, que sempre suposen un impacte important.

El cas de Mallorca n’és una bona mostra. Actualment, dels 53 municipis de l’illa, 34 ja tenen conveni amb l’Agència de Defensa del Territori. I les dades que mostra aquest departament donen testimoni de la seva eficàcia. Del 2017 al 2023 s’han tramitat més de 600 demolicions. L’Agència destaca, a més, que la majoria d’aquestes accions han estat impulsades per la propietat dels immobles, ja que assumir la demolició i la restitució de la legalitat suposa reduir les sancions, que poden arribar a quantitats molt elevades.

En el cas concret de Menorca, Miquel Camps destaca una mesura que deriva de la darrera modificació del Pla Territorial Insular (PTI) de Menorca, del 2023: la que estableix terminis per fer tot el procés de regularització i, en el cas de no completar-se, atorga la potestat al Consell de poder declarar el nucli fora d’ordenament. “No té el mateix valor un terreny amb expectativa de legalització que un que està fora d’ordenament, que vol dir que no podrà legalitzar-se mai”.

Totes les fonts consultades coincideixen que la legalització dels nuclis rurals és mala d’escometre, però no només a les Illes Balears, sinó que passa a tot l’Estat. Tot es redueix, comenta un prestigiós expert en dret urbanístic, al fet que “la gent vol veure el dret i no vol veure els deures”. I afegeix que “tots els governs s’omplen la boca amb la simplificació de la legislació urbanística i, cada vegada que es vol simplificar, es complica més . Avui, fer el planejament per ordenar un municipi és una tasca titànica. Es pot fer, però els mandats de quatre anys no donen per fer un planejament general”.

En aquest sentit, el degà del Col·legi d’Arquitectes, Bernat Nadal, va demanar recentment un model de territori consensuat al marge dels canvis polítics, que tingui en compte que les Illes són un territori acotat i amb una possibilitat de creixement limitada. “Fer un model de ciutat suposa entre vint o quaranta anys de temps i que no es poden abordar els problemes urbanístics de manera individual, perquè tot està relacionat. Hem de fer un esforç per saber on som, on volem anar i com ho feim. I, després, tenir la valentia d’aplicar les mesures que es decideixin”, va reclamar Nadal als responsables polítics.