Urbanisme

Les urbanitzacions de Menorca que encara estan gestionades pels seus promotors

Es Migjorn Gran culmina la recepció de Sant Tomàs, però a l'illa encara hi ha prop d’una desena de nuclis turístics en mans privades

Zona de la urbanització Son Bou encara no recepcionada per l’Ajuntament l’Alaior.
David Marquès
30/01/2025
5 min
Regala aquest article

CiutadellaMig segle després del naixement del turisme a la costa, encara hi ha entitats privades que s’ocupen de donar els serveis més elementals als nuclis que promogueren als anys 70 i 80. Els residents paguen l’aigua, la llum o la neteja dels carrers a la promotora que els va construir. Una situació anòmala que cada vegada més els ajuntaments intenten revertir, tot i que encara hi ha urbanitzacions que continuen en mans privades. A Menorca se’n compten prop d’una desena.

Aquest febrer es farà efectiva la recepció pública de la urbanització de Sant Tomàs. L’Ajuntament del Migjorn Gran i la promotora Agrytursa han acordat traspassar al municipi la titularitat del nucli turístic, impulsada el 1968 i que el Consistori duia més d’un quart de segle intentant recuperar. Ha fet falta que la promotora interposàs un contenciós als tribunals i que després el retiràs perquè totes dues parts s’avinguessin a negociar. El conveni serà ratificat dijous 30 de gener pel ple i una posterior signatura davant notari permetrà escripturar els terrenys i totes les instal·lacions a favor de l’Ajuntament. Agrytursa, açò sí, es continuarà fent càrrec del subministrament d’aigua durant dos anys per així donar temps a l’administració local a treure el servei a concurs i privatitzar-lo.

El regidor de Turisme, Antoni Borràs, destaca que la recepció posarà fi a la situació “anòmala” que s’ha viscut aquestes darreres dècades, quan l’Ajuntament s’ha anat fent càrrec de serveis públics sense ser propietari de la urbanització. “També permetrà al Consistori gestionar d’una forma més eficaç els serveis de la urbanització on, malgrat haver estat impulsada per la promotora, mai no ha deixat d’invertir-hi”, afirma. De fet, enguany hi té previst executar obres pressupostades en més de 3 milions d’euros.

L’embull de Son Bou

La recepció que més es fa pregar és la de Son Bou (Alaior), que la promotora Edivissa, vinculada al turoperador italià Alpitour, mai no ha demanat, senzillament perquè fa 25 anys que espera que l’Administració li desfaci abans l’embull urbanístic que li creà el Pla Territorial de 2003. Tomeu Janer, director del complex Royal Son Bou i, a la vegada, representant de la promotora, així ho confirma. Haver de fer-se càrrec encara de la neteja o l’enllumenat de la zona amb més densitat hotelera d’Alaior els resulta deficitari, però no donaran la passa de demanar que l’Ajuntament els recepcioni fins que el Consell insular no els restitueixi els drets a edificar que tenien tant Edivissa com Melià Hotels o Princesa de Son Bou i que el PTI els va anul·lar en desclassificar-los tot el sòl urbanitzable. De fet, la promotora manté des de fa dos anys un nou contenciós contra el Consell perquè la reforma del Pla Territorial no va incloure el 2023 la solució que demanava. Ara, però, confia que el Govern insular del Partit Popular atengui la seva reclamació i la incorpori a la nova modificació del PTI que anuncia per als pròxims mesos.

Edivissa proposa un emplaçament alternatiu perquè tant ella com la resta de cadenes hoteleres puguin construir a parcel·les ja considerades urbanes i no a la ubicació que planteja el PTI, en un indret envoltat de sòl rústic protegit i desconnectat del sòl urbà consolidat que sí que hi ha a la resta de la urbanització.

Però hi ha altres dues qüestions que compliquen encara més una hipotètica recepció de Son Bou: l’aparcament de la platja i la depuradora. El PTI fa desaparèixer l’actual aparcament de la platja, existent des de fa mig segle i que és propietat d’Edivissa. La promotora permet any rere any que s’hi estacioni. L’Ajuntament declara la seva utilitat pública i Edivissa sol·licita a Costes la concessió administrativa pertinent. Gràcies a aquest tràmit, hi poden romandre estacionats durant tot l’estiu 400 vehicles que, en cas contrari, haurien de cercar on aparcar arreu de la urbanització.

L’altra qüestió que encara s’ha de resoldre afecta la depuradora. Son Bou disposa d’una planta de tractament d’aigües residuals relativament nova i el Consistori necessita derivar cap a aquesta depuradora les aigües brutes que es generen a una part del nucli veí de Sant Jaume Mediterrani. L’Ajuntament ha presentat un projecte amb fons europeus per tal de connectar Sant Jaume amb la depuradora de Son Bou. Edivissa espera que la proposta s’aprovi per poder asseure’s a negociar les condicions amb l’Administració. Hi ha massa factors en joc.

Es Mercadal encara té pendent de recepcionar la urbanització de Castellosa, a l’Arenal d’en Castell, que gestiona una entitat de conservació formada pels veïns i amb una empresa vinculada a la promotora que s’encarrega de servir l’aigua i el clavegueram a tots els xalets i establiments. L’Ajuntament els aporta cada any 28.000 euros per ajudar a la seva gestió, tot i que el batle Joan Pallicer diu tenir ja al cap iniciar el procés de recepció de la zona, ni que sigui parcialment.

El procés de recepció que té més avançat, però, és el del sector conegut com a For-2, l’ampliació del nucli urbà de Fornells que es va posar en marxa abans de la pandèmia i que suposà la creació de nous carrers, pàrquings i equipaments. El batle ja fa estona que negocia amb els promotors i espera traspassar-ne la titularitat a l’Ajuntament “en un termini de pocs mesos”.

Sant Lluís també lluita des de fa anys per assumir plenament la gestió de tots els seus nuclis. És el cas, per exemple, de Binissafúller Rotters, una urbanització encara no recepcionada que pateix la manca de potabilitat de l’aigua que se subministra als veïns. Ara hi ha previst executar una obra valorada en 2,9 milions d’euros per tal de substituir l’actual xarxa d’aigua potable, incrementar-ne les captacions, fer una nova canalització d’aigua depurada per permetre el reg de les zones enjardinades i instal·lar un sistema d’evacuació i recollida de pluvials.

Sense clavegueram

Una mancança comuna que arrosseguen molts nuclis és la manca de clavegueram. Els promotors construïren les urbanitzacions sense preveure’n la xarxa pertinent i ara se’ls obliga legalment a dotar-se d’aquest servei per poder continuar construint a les seves parcel·les. En aquesta situació s’hi troben Binissafúller, Binibèquer Nou, Pou Nou, l’Ullestrar o Cap d’en Font a Sant Lluís, Cala Sant Esteve al Castell i els nuclis de Canutells, la Mesquida, el Murtar, Sant Antoni i Binixíquer a Maó. Aquest darrer, precisament, encara no ha estat recepcionat per l’Ajuntament.

A Ciutadella el problema afecta sobretot la urbanització de Cala Morell, on s’hi han fet obres de connexió a la depuradora, però hi manca encara executar tot el clavegueram, perquè els xalets puguin evacuar les seves aigües brutes. L’Ajuntament imposa contribucions especials als veïns perquè paguin l’obra, però hi ha residents que s’hi oposen. Cala Morell encara és gestionat per una entitat de conservació dirigida pels mateixos propietaris, sota la tutela municipal. Si la inversió es plantejàs a qualsevol altra de la dotzena d’urbanitzacions de Ciutadella, no hi hauria aquest problema.

stats