La prevenció i el tractament intensiu contra la malària pot reduir molt els infectats però no n'atura la transmissió

BarcelonaL'erradicació de la malària, un dels objectius que s'ha fixat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), continua sent per ara un misteri a resoldre per als investigadors. L'ús intensiu de les eines actualment disponibles per combatre la malaltia s'ha demostrat eficaç per reduir el nombre d'infectats, però no n'hi ha prou per aturar-ne la transmissió. Aquesta és la principal conclusió d'un projecte de cinc anys dut a terme al districte de Magude de Moçambic –un dels deu països més afectats per la malària– i els resultats del qual s'han publicat a la revista PLOS Medicine.

L'anomenat Projecte Magude ha estat impulsat per l’Aliança Moçambiquesa per a l’Eliminació de la Malària (MALTEM), una iniciativa coordinada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (CISM) amb el suport de la Fundació La Caixa i la Fundació Bill & Melinda Gates i la col·laboració del ministeri de Salut de Moçambic. La intervenció de tres anys al sud del país africà amb totes les eines de prevenció i tractament disponibles contra la malària no va acabar amb la malaltia, però va permetre reduir el percentatge de casos "del 9,1% a l’1,4%, la qual cosa significa una reducció de gairebé el 85%", destaca en una nota de premsa Beatriz Galatas, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi. "Estimem que això es tradueix en uns 39.000 casos de malària evitats", afegeix.

La detecció contínua i el tractament de casos detectats, una vigilància epidemiològica i entomològica reforçada i l’administració massiva de fàrmacs antimalàrics, així com la distribució de xarxes mosquiteres impregnades d’insecticida o la fumigació dels domicilis, van permetre aquests resultats en la primera fase de la investigació. "L’impacte va ser molt alt i es va aconseguir mantenir el nombre de casos a nivells molt baixos fins ben bé un any després de l’última administració massiva de medicaments", explica Francisco Saúte, director del projecte i director científic adjunt del CISM. A la segona fase, els resultats de la qual encara no s'han publicat, es va passar a l'administració d'antimalàrics a totes les persones que compartien domicili amb un cas detectat pels centres de salut o per treballadors comunitaris.

Per a Philip Welkhoff, director del programa de malària a la Fundació Bill & Melinda Gates, l'estudi demostra que "clarament podem augmentar el nombre de vides salvades si utilitzem de manera òptima totes les eines disponibles avui dia" mentre es desenvolupen altres recursos "que ens permetin passar de transmissió baixa a transmissió zero". I aquesta és, precisament, la incògnita a resoldre per a Regina Rabinovich, coautora de l’estudi i directora de la Iniciativa d’Eliminació de la Malària a ISGlobal: "La pregunta ara és per què, malgrat aquesta notable disminució, no vam aconseguir interrompre'n la transmissió, i quines són les estratègies que calen per assolir-ho". A l'espera d'esbrinar-ho, el director general d’ISGlobal, Antoni Plasència, qualifica l'estudi de "pas indispensable per avançar cap a l’eliminació" de la malària.