Quan l’ús de la natura esdevé abús

PalmaL’entorn natural segueix unes dinàmiques per les quals és capaç de regenerar-se contínuament. En el cas de les Illes Balears, on la pressió humana arriba a doblar el nombre de residents a l’estiu, els espais naturals sofreixen una forta degradació mediambiental que només es veu reduïda durant els mesos hivernals. En aquest sentit, les petites accions individuals de construir caramulls de pedres al litoral o als cims de les muntanyes, embotellar arena d’una platja amb objectius comercials o purament decoratius, fer banys d’argila o utilitzar còdols per a enjardinaments o construccions arriben a accelerar i produir processos d’erosió altament perjudicials per al medi natural en tot el seu conjunt.

L’estudi “Efectes erosius de l’ús i abús sobre el patrimoni geològic”, realitzat i presentat per Bernadí Gelabert Ferrer, Francesc Xavier Roig Munar, José Ángel Martín Prieto i Antonio Rodríguez Perea al XX Simposi sobre Ensenyament de la Geologia, celebrat a Menorca aquest estiu, dona les claus per entendre el grau de degradació que produeixen aquestes activitats.

La principal causa que estableixen a l’anàlisi, és l’absoluta falta de coneixement dels usuaris que freqüenten espais d’alt valor geològic i la seva capacitat d’erosionar l’entorn. L’objectiu del treball és, precisament, presentar diversos exemples que “serveixin d’eina per a la conscienciació social sobre la importància de conèixer i educar per promoure la conservació i el gaudi del patrimoni geològic”.

Francesc Xavier Roig és doctor en Geografia per la UIB i en Geologia per la Universitat de Barcelona; a més, es va especialitzar en geomorfologia litoral a la Universitat d’Utrecht. En la seva opinió “les administracions no poden controlar això, és impossible. D’aquesta manera, han de ser les mateixes persones conscienciades de la problemàtica les que han d’informar a la resta d’usuaris que duen a terme les accions”. Roig explica que el Consell Insular de Formentera va intervenir en la retirada dels caramulls de pedres que, segons es desprèn del document, es tracta d’una “moda esnob”. Al cap de poc temps de l’actuació del consell formenterenc a la platja dels Trucadors, tornaren a aparèixer multitud de caramulls. A més, el geògraf afirma que “tots aquests fenòmens ocorren en espais naturals rellevants pels seus valors ambients, i aquesta és la contradicció, perquè les activitats degraden precisament allò que es visita i admira”.

Activitats nocives

Els exemples tracten de visibilitzar els usos més habituals que afecten el patrimoni geològic, que necessàriament no ha d’estar reconegut com a tal, però sempre compta amb alguna protecció legal.

La recol·lecció de copinyes, roques o arena amb intencionalitat comercial o no, té efectes erosius perquè s’estima una pèrdua sedimentària de tones, segons els resultats de Roig. Així mateix, la sorra transportada de forma involuntària al cos o a la tovallola provoca pèrdues de 33,64 grams per usuari i bany. Al cap de l’any, 411,42 tones d’arena són traslladades i es perden perquè no retornen al sistema.

Per altra banda, els grafits i les inscripcions en coves i roques, a més de les pintades associades a rutes senderistes, suposen una alteració paisatgística, però també, segons el tipus, un impacte contaminant per l’ús de productes químics. Els caramulls de pedres també alteren el paisatge i desestructuren el terra, atès que fomenten la pèrdua progressiva d’arrels, la diversitat animal i vegetal. Un altre exemple de moda són els banys d’argila. Roig recorda que la pel·lícula Lucía y el sexo “va ser el detonant”, perquè en una escena dos dels personatges es posen fang pel cos a la platja de l’Espalmador. Aquesta pràctica causa una pèrdua anual, en el cas de Menorca, d’1,62 tones. Com que, en general, el bany d’argila es realitza en penya-segats o talussos, es debiliten les seves bases, cosa que n’agilitza l’erosió. El 92% dels usuaris desconeixen aquest fet, segons Roig.

L’estudi es fa ressò de l’ús comercial del material sedimentari. Expositors de botigues exhibeixen materials extrets del medi natural com a atractiu comercial. Si bé es tracta d’una erosió puntual, els experts adverteixen que està en auge. En la mateixa línia, hi ha una adquisició d’elements decoratius en mercats, botigues, obres d’art, treballs manuals infantils que incorporen restes relacionades amb restes sedimentàries de platges que també causen erosió d’escassa importància, però de continuïtat en el temps.

Finalment, l’estudi parla de l’enjardinament i de les construccions per decorar els exteriors de les cases i els apartaments, fet molt comú a l’illa de Menorca, per a la qual cosa s’arriben a emprar restes de l’era Terciària. Roig conclou que tot això són “comportaments urbans al medi natural”.