L'ús d'Ozempic per aprimar-se deixa les farmàcies sense estoc per als diabètics
La immensa majoria de les usuàries són dones amb una recepta de la sanitat privada
PalmaLa demanda de medicaments per a diabètics per part de persones que volen aprimar-se ha deixat les farmàcies de les Balears sense estoc d'Ozempic (un regulador del sucre de la família del que popularment es coneixen com a insulines). Amb el desproveïment actual, un problema que es percep des de fa mig any, les apotecaries asseguren que només reben una o dues capses d'aquest fàrmac injectable cada mes, quan la demanda que en tenen és de dues capses al dia com a mínim. Davant unes llistes d'espera que reuneixen insulinodependents i persones que fan servir aquest medicament per emmagrir-se, la majoria dels apotecaris opten per vendre els vials només als pacients diabètics amb recepta electrònica de la Seguretat Social. Així i tot, les existències no són suficients per a tots.
"Dona, entre 45 i 55 anys, amb una recepta de la sanitat privada a la mà" és el perfil més habitual que arriba a la farmàcia demanant Ozempic, segons assegura Pep Balaguer, l'apotecari de l'establiment que du el seu nom al carrer de Sant Miquel de Palma. "La immensa majoria no són persones diabètiques, sinó que fan tractaments per aprimar-se. Només un mínim són insulinodependents procedents de la sanitat pública, i són aquestes les persones a qui servim les unitats que rebem", apunta.
Des de la farmàcia Bonnín, també de Ciutat, diuen que si, per exemple, en necessiten 20 capses per satisfer la demanda dels clients habituals, en reben una. És per això que també prioritzen les persones insulinodependents, que venen amb recepta electrònica i visat mèdic. Un altre problema amb què es troben les apotecaries és que molts turistes també venen amb receptes dels seus països, conscients que a Espanya els medicaments són més barats. Actualment el preu de l'Ozempic ronda els 128 euros. En el cas del Saxenda, una insulina que també fa perdre pes a qui el pren, s'apropa als 283 euros.
La demanda procedent d'altres punts d'Espanya també és una tònica habitual. "Rebem telefonades d'arreu de l'Estat per demanar si tenim estoc d'Ozempic i intentar comprar-lo", expliquen des de la farmàcia Bonnín. Recorden que aquest injectable "genera un fort efecte rebot. Quan el deixes de prendre, si no t'has educat per alimentar-te correctament i tenir uns bons hàbits, engreixes molt en poc temps", afegeixen.
Davant la falta d'estoc d'Ozempic, des de fa un any se subministra als pacients insulinodependents un medicament en format pastilla, el Rybelsus, amb el mateix component que l'Ozempic. Ara bé, mentre que aquest darrer s'ha d'injectar una vegada a la setmana, la dosi sòlida s'ha de prendre cada dia. Una altra contraindicació dels comprimits, segons expliquen des de la farmàcia Riutort, és que tenen efectes secundaris. "Hi ha pacients als quals els costa adaptar-s'hi i pateixen vòmits i marejos". Algunes de les farmàcies consultades coincideixen a comparar la situació amb la que es va viure a principis de la pandèmia, quan la gent comprava mascaretes de manera massiva, i deixava sense unitats els pacients amb patologies respiratòries.
Un medicament saciant que pren Lady Gaga
L'Ozempic és un medicament injectable que s'empra per millorar la supervisió glucèmica en persones amb diabetis tipus 2 que no aconsegueixen controlar els nivells de sucre en sang únicament amb la dieta i l'exercici. Ara bé, aquest medicament també genera sensació de sacietat. És per això que el prenen aquelles persones que volen perdre pes. A aquesta moda hi ha contribuït que personatges famosos com Lady Gaga, Kim Kardashian o Elon Musk, entre d'altres, han reconegut haver-se injectat Ozempic per aprimar-se, i també han parlat dels beneficis que, diuen, els ha generat.
Cal recordar que aquest dimecres l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha anunciat que investiga si els fàrmacs que imiten el funcionament de l'hormona GLP-1, com són l'Ozempic o el Saxenda, augmenten els pensaments suïcides i conductes autolesives. L'origen de l'alerta és la notificació del govern islandès de tres casos de pacients que, després d'injectar-se els vials, van comunicar haver experimentat pensaments que posaven en perill la seva integritat física o, i fins i tot la vida.