Les usuàries del Telèfon de l'Esperança per temàtica suïcida tripliquen els homes, però ells són tres vegades més executius
En els sis primers mesos de l'any, l'entitat ha atès a les Balears 151 telefonades per aquest motiu, enfront de les 127 de l'any anterior
PalmaEn el primer semestre de 2023, el Telèfon de l'Esperança de les Balears ha atès 151 cridades de temàtica suïcida, enfront de les 127 que es varen fer durant els primers sis mesos de 2022, d'acord amb les dades aportades aquest dimarts per l'entitat. Pel que fa al total d'atencions, se n'han fet 2.576 i 2.474, respectivament. Durant els primers sis mesos de l'any, s'han entès 14 telefonades diàries, en comparació amb les 3 que es feien abans de la pandèmia. Una dada curiosa és que "hi telefonen tres dones per cada home, però se suïciden tres homes per cada dona, raó que fa necessari incrementar la presència del telèfon entre ells", ha dit Lino Salas, portaveu.
En el marc de la presentació de les dades de l'informe Cridades gener-juny 2023, que exposa el perfil de les persones que hi telefonen, s'ha recordat que el 10 de setembre és el Dia mundial de la prevenció del suïcidi. "L'OMS fa 20 anys que estableix aquesta jornada, però el Telèfon de l'Esperança fa més de 50 anys que es dedica a l'escolta activa, perquè escoltar és essencial, i si tots n'aprenguéssim, es podrien evitar molts d'aquests atemptats contra nosaltres mateixos", ha assenyalat Salas.
S'ha posat sobre la taula una dada que demostra l'empitjorament de la salut mental de la ciutadania arran de la pandèmia. "En els darrers anys abans del Covid, vàrem atendre 13.643 persones, i d'ençà de 2020, n'hem ajudat 15.687", ha explicat Salas. Pel que fa a les temàtiques suïcides, entre 2010 i 2019 es van atendre 355 persones, mentre que en els darrers anys han estat 672, un fet que suposa duplicar els valors previs. Els sentiments principals detectats entre els usuaris són la soledat, l'ansietat i la depressió. En el cas de les persones majors, hi tenen molta incidència els efectes de la pèrdua de mobilitat.
Un dels fets que més preocupa és l'increment de telefonades de gent jove i adolescents menors de 25 anys. "En els darrers anys abans de la pandèmia, en vam atendre 895, mentre que, posteriorment, han estat 1.385, un 30% més", ha explicat Salas. Davant aquesta situació, ha exposat, s'han de detectar els factors de risc "com l'assetjament escolar o l'ús indegut d'internet, a més de fomentar els factors de protecció i dedicar temps als fills", ha afegit.
Un xat pilot
El Telèfon de l'Esperança treballa amb fórmules per accedir a la ciutadania i, especialment, als joves. És per aquesta raó que, com a priva pilot, es llançarà un xat de WhatsApp a les delegacions de Madrid i Màlaga, un fet que exigeix que tots els orientadors i psicòlegs de l'entitat es formin. "A través del xat, no captes tant les emocions, escrius i respons, un fet que fa necessari que aprenguem com gestionar aquestes noves situacions que es puguin produir", ha dit Antònia Torres, presidenta del Telèfon de l'Esperança a les Illes Balears. "Suposam que l'any que ve ja es podrà posar en marxa", ha afegit.
Per poder atendre el volum de telefonades que es reben, es necessiten més voluntaris per cobrir tots els torns (el telèfon atén les 24 h), i amb aquest objectiu s'ha llançat la campanya 'L'esperança és a l'aire'. "És un voluntariat molt estimulant, encara que hi ha gent que pensa que agafar el telèfon i contestar és fàcil, però no. L'escolta activa exigeix conèixer, en primer terme, les pròpies emocions i sentiments", ha dit Salas. "Hi ha ciutadans que es formen per ser voluntaris, i quan ja estan formats, hi renuncien", ha afegit. Amb l'objectiu d'aconseguir nous voluntaris, els pròxims 7 i 21 de setembre se celebraran jornades informatives a les 19.00 h. Es faran a l'Espai d'Acció Social i Voluntariat de CaixaBank, a l'avinguda Alexandre Rosselló.
Telèfon de l'Esperança Illes Balears: 971 46 11 12