“Una utopia fracassada”: així veuen els docents l’evolució de l’educació a les Illes

PalmaD’ençà del curs 2003-2004, el nombre d’alumnes escolaritzats a les Balears en ensenyaments de règim general ha passat de 147.473 a 195.473 (32,55% més) i el d’alumnes estrangers, de 14.867 a 34.468 (131,84% més). Aquests increments no han anat acompanyats d’un augment proporcional de professionals ni tampoc de la construcció dels centres educatius necessaris.  

Els professors han estat testimonis de l’evolució del sistema educatiu de les Balears i el component generacional en determina l’enfocament. “Actualment es dona molt més valor a temes com la convivència, el respecte i l’educació emocional. La feina competencial ha guanyat terreny, i això és positiu”, assenyala Cristina Nicolau, que té 31 anys i fa feina al CEIP Ses Rotes Velles. El professor de l’IES Santa Maria d’Eivissa Luís Hormigo (46 anys) comparteix l’essència del que defensa Nicolau, però fa un matís diferent: “Han llevat els llibres de text i ara ja no és l’alumne el que fa la feina, sinó que som els docents els que ens hem de preparar les sessions i els materials, hem de ser innovadors, cooperatius...”, diu. “I ens hem de formar en tots aquests aspectes sense perdre hores de classe”, afegeix.

“Vivim en una utopia fracassada”, assenyala el catedràtic d’Història de l’Educació per la UIB, Bernat Sureda. Els darrers 30 anys, explica, hi ha hagut una “gran inadequació” del sistema a tots els canvis socials i demogràfics de les Balears. “Un mestre abans tenia els alumnes del poble o del barri, i ara fa feina amb infants amb llengües i cultures diferents”, diu. En aquest context, assegura, entren en joc la segregació escolar i “l’incompliment dels convenis per part de l’escola concertada”. “Cobren quotes, i això dissuadeix moltes famílies i fa que les nouvingudes es concentrin en uns centres”, assegura. Sureda creu que l’Administració no ha donat el suport necessari ni ha gestionat bé l’evolució que s’ha produït, perquè “els canvis han anat acompanyats de més burocratització de la tasca docent”. A les Illes, a més, hi ha hagut el condicionant de l’increment demogràfic, sense que s’hagin fet “les inversions necessàries”, explica Sureda.

 L’increment de la població acadèmica és un dels temes que més preocupen els professors consultats. Maria Antònia Salom (61 anys) fa feina des de fa més de 30 anys i actualment està destinada a l’IES Can Peu Blanc de sa Pobla. “L’altre dia vàrem fer un claustre pedagògic i vàrem calcular que tenim un 30% de l’alumnat que és d’origen peninsular o estranger”, una xifra que en el cas de Ses Rotes Velles arriba fins a pràcticament la totalitat dels estudiants. Més enllà de l’arribada de nouvinguts i de la triplicació de l’alumnat del centre, Salom també ha detectat altres canvis entre els joves. “Hi ha més casos de dislèxia, TDH i disortografia –dificultats amb la caligrafia i l’ortografia–, a causa que es fan més diagnòstics, que està molt bé. Però també té a veure amb els hàbits d’ús de pantalles i la pèrdua de capacitat d’atenció dels alumnes. Ara com ara té grups de 22 estudiants, però la meitat són de Necessitats Educatives de Suport Específic (NESE), fet que exigeix un esforç més gran dels professionals, “amb els mateixos recursos que fa 15 anys”, lamenta Salom.

Davant de les situacions i dificultats que afecten la tasca docent, Juan Giménez (59 anys), professor a l’IES Calvià, té una posició clara. “Les lleis i el sistema incentiven que el docent sigui autosuficient, i tot es converteix en un campi qui pugui”. És així, segons ell, perquè entre els professors de diferents edats s’han constituït grups. “Els més joves venen molt preparats en noves tecnologies, mentre que els més grans n’hem après de manera imposada”, diu. Giménez exposa que els professionals més grans treballen de manera més cooperativa, mentre que ara “cada jove té el seu sistema i és recelós de compartir-lo amb els companys, en general”.

Els problemes amb la llengua

Toni Perelló (37 anys) és professor d’Infantil al CEIP Ses Cases Noves del Pont d’Inca i posa el focus en la qüestió lingüística. “Els docents patim”, assegura. Actualment, no poden avançar de la mateixa manera en els continguts perquè han d’atendre la diversitat, amb l’arribada de gent que “només sap castellà, o ni això”. Una situació que nota que va a més d’ençà que va començar a fer feina l’any 2010, i que l’obliga a adaptar totes les programacions. Perelló també vol rebatre els que pensen que ser docent és fàcil. “Els convid que vinguin dos dies amb mi a classe. He d’estar molt atent perquè necessit estar pendent dels infants malalts, dels que no poden menjar segons què durant el pati, i cal molta concentració”, diu. Un criteri que comparteixen els professionals consultats. 

Si hi ha hagut un canvi les darreres dècades en el sistema educatiu balear és que els docents “no només són docents”, sinó que també “són psicòlegs, pares, treballadors socials i educadors socials dels alumnes”, assenyala Nicolau. “A més, s’ha produït una pèrdua de respecte cap als professors i l’educació mateixa”, afegeix, Una queixa compartida és que l’Administració ja no controla el funcionament del sistema educatiu i els canvis que s’hi han produït. “S’han pres mesures sense comptar amb els docents, des dels despatxos i amb criteris únicament teòrics”. “Cap Govern ha estat a l’altura de la importància i el paper de l’educació a la nostra comunitat”, sentencia Salom.u