La vaca raonable que parla anglès

Palma“Parlam anglès i tenim preus raonables”, diuen les lletres que llegim al costat de la vaca. De fet, la disposició dels elements suggereix que qui diu això és la vaca, d’acord amb el llenguatge dels còmics, en què el text al costat o al damunt d’una figura representa que és dit per aquella figura. Això de ‘preus raonables’ (reasonable prices, reasonably priced) és una expressió que a alguns els pot fer pensar en algun tipus de negoci tèrbol: les al·lotes més complaents a preus raonables, merda de la bona (amb perdó) a preus raonables. Només que els proxenetes i els camells no solen anunciar-se amb dibuixos a la paret, i menys amb dibuixos de vaques. La vaca, per definició, és un animal vinculat a l’humor blanc. Un animal simpàtic, de bona pasta, més aviat ingenu. A ningú no se li acudiria dedicar-se al tràfic de blanques ni al narcotràfic acollint-se a la imatge d’una vaca a manera de logotip o d’emblema.

Ara bé, se suposa que som a les Balears: si no parlam de prostitució ni de drogues, de què podem parlar? Exacte, de l’activitat principal: l’hostaleria. Les altres són les activitats complementàries, juntament amb el joc, els vols en globus o en ultralleuger, els quads i tots els vehicles, amb motor o sense, que puguin circular per la via pública i pels camins de muntanya (a condició que no siguin pilotats per mallorquins, tal com sàviament reclamen els hotelers). Però si deim que tenim alguna cosa a oferir per preus raonables, i anunciam que sabem parlar anglès, i per demostrar-ho ho escrivim en anglès, és que tenim algun tipus de lloc per fer-hi estada. Xalets, habitacions, bungalous, afortunades casetes arran de mar, qualsevol habitacle que sigui susceptible de ser utilitzat per passar-hi uns dies d’estiu, amb les seves nits inoblidables. No falla: preus raonables i en anglès, vol dir que s’ofereixen llocs per passar-hi les vacances. Després, si la transacció corresponent es du a terme dins els límits de l’economia regulada o s’efectua dins les aigües procel·loses de l’economia submergida, ja són figues d’un altre paner.

Continuam traient pistes. Una vaca ens suggereix un altre tipus d’activitat més interessant: la ramadera. La cria de vaques també ens remet a l’elaboració de formatge, i tot plegat (encara que de formatge i de vaques n’hi hagi a tot arreu) ens fa pensar en Menorca, tal vegada també pel color blauet de les lletres damunt una paret blanca (de calç? No ho apreciam amb exactitud) que fa de fons. Sí, aquests indicis, i la nostra intuïció detectivesca, ens indiquen que aquesta vaca poliglota que lloga estatges per un preu raonable té molts números de ser menorquina. No una vaca de raça menorquina, entenguem-nos, perquè aleshores hauria de tenir l’aspecte característic de les vaques de raça menorquina, amb el pèl roig i curt, i el front sense banyes. No, la vaca que parla anglès no és de raça menorquina; volíem dir si de cas que pastura, resideix i lloga apartaments en algun lloc de Menorca.

Accés als turistes

Hem dit apartaments? Aquesta vaca va escoltar molts de jaleos fa pocs dies, a posta fa cara com de concentrada (i, potser, una mica ressacosa). Sembla que la vaca, amb molta probabilitat, devia llogar apartaments per passar les festes de Sant Joan a Ciutadella, i què hi ha millor que uns apartaments a prop de la ciutat. A Binibèquer Vell no, que han decidit limitar, o directament prohibir, l’accés als turistes, perquè ja se’ls troben sota el llit. A més, segur que parlam d’un lloc més proper a Ciutadella, més a prop de la festa, dels balls i la música i els gins i els riures al voltant dels festers. Tal vegada un altre Bini? Biniforcat? En efecte: som als apartaments Los Delfines, com aquell que diu a tocar de Ciutadella i ‘a seis minutos de la playa’, com diu la pàgina web de la central de reserves, escrita en castellà perquè es vegi bé que dominen l’anglès.

Ni de raça menorquina, ni concentrada, ni tan sols de ressaca. La vaca anglòfila (efectes encara de la dominació britànica, potser?) és una vaca saturada. Una vaca massificada. Potser una mica com la vaca rebel que va escriure el poeta Pere Quart, i que s’aixecava així contra el seu amo: “Vós no sou qui per grapejar una vaca, / ni un àngel que baixés expressament! (...) Temps era temps hi hagués una vaca cega: / jo soc la vaca de la mala llet!”.

Podeu llegir més articles d'aquesta secció al següent enllaç.