Per vacances, quin és el millor lloc per deixar el gos o el gat?

BarcelonaA un gat millor que no el treguin de casa. I a un gos, depenent del seu caràcter, no tot li anirà bé. El cuidador és el referent. No tenir a prop aquesta figura ni l’entorn habitual suposa un canvi per als animals de companyia, a vegades fins i tot traumàtic. Existeixen diverses opcions entre emportar-se’ls de vacances i deixar-los a casa (amb assistència, perquè la nova llei del benestar animal deixa ben clar que, almenys en el cas dels gossos, no poden quedar-se sense supervisió més de 24 hores consecutives). Les plataformes digitals ho posen fàcil per trobar una persona que cuidi l’animal, però no és or tot el que llueix. Dedicar un temps a trobar el que s’adapti millor al seu caràcter, destriar el gra de la palla –sobretot si el cuidador és desconegut– i compartir estones amb la persona o anar al lloc on es quedarà perquè s’hi adapti són alguns dels consells per no equivocar-se.

El Truko, un mestís de podenc de 7 anys, es va trobar que mentre la seva responsable, Montserrat Codina, era fora de vacances qui suposadament l'havia de cuidar no ho feia. L’home va portar-lo a una sessió d’educació canina amb el permís d’ella. El gos, que estava lligat lluny de la gent, bordava angoixat i ell perquè callés va optar per tirar-li un con d’entrenament. L’home s’anunciava a la plataforma Rover, que posa en contacte cuidadors amb tutors d’animals que necessiten serveis d’allotjament, atenció a domicili, passejos, guarderies de dia o, simplement, visites. “Quan vaig tornar m’ho va explicar. Se’m va regirar tot i mai més vaig contactar-hi”, explica la seva responsable, que després d’aquesta primera experiència va aprendre la “importància de conèixer qui hi ha darrere dels perfils i no quedar-se amb el primer que diu que en sap o que té experiència”. El Truko, que pateix des de fa anys ansietat per separació, ja assistia a unes sessions per millorar el seu estat de nerviosisme amb l’educador caní Ricard Rojals. “És un gos sensible. Fent-li això ens han fotut enlaire mig any de feina, perquè l’animal començava a establir relacions socials positives i menys dependents”, afirma Rojals, que recomana, en cas de fer servir aplicacions, a més de quedar amb el futur cuidador per veure si hi ha compatibilitat amb l’animal, revisar les valoracions escrites per altres usuaris i entretenir-se en la lletra petita. “És a dir, comprovar que existeix una assegurança de responsabilitat civil per si passa alguna cosa i que hi hagi un hospital veterinari a prop”, detalla. “Vigilar un cànid i passejar-lo requereix una certa especialització. No val a dir que s'ha tingut gos tota la vida”, recalca. Els preus en aquest tipus d’aplicacions solen rondar entre els 5 i els 7 euros l’hora, però en el cas dels cuidadors que són educadors canins arriben als 12 o els 15 euros. Altres plataformes de serveis per a animals conegudes són Gudog, sobre allotjament, passejos i guarderies de dia, i PetBacker, que ajuda a aconseguir cuidadors per a allotjament de gats i gossos, cures, perruqueria o passejos.

Els gats, millor a casa

Tot i que els gats tenen fama d’independents, això no significa que els agradi quedar-se sols. Segons càlculs de Paula Calvo, doctora en antrozoologia, “menys d’un 5% dels felins s’adaptaran bé a un lloc nou": "El seu punt d’equilibri i seguretat és el territori on viuen”, afegeix. Cal desconfiar de les imatges que surten a les xarxes socials on es veuen gats anant d’excursió amb els seus responsables. “Els estressa el soroll, i conviure amb altres felins pot acabar malament”, assegura Calvo. Emportar-se’l de vacances, per tant, és “complicar-li la vida”. La millor alternativa, segons ella, és un catsitter. “Professionals que van a casa teva una hora al dia i s’ocupen de tenir la safata de l’animal neta, li posen menjar i, sobretot, interactuen amb ell”. “Encara que sembli que un gat no es relaciona gaire, li agrada veure un humà a prop seu. Nosaltres som el seu enriquiment ambiental i un punt de suport emocional”, comenta aquesta antrozoòloga, que subratlla que “la visita ha de ser agraïda i no generar-li estrès”. “Si ja es coneixen d’abans millor, si no sempre se’ls pots presentar uns dies abans”, diu.

En estades llargues el millor per als felins també és quedar-se a casa i que algú s’instal·li amb ells. Si no, portar-los al domicili de familiars o amics, i “només en casos de pura necessitat buscar-los una residència”, puntualitza Calvo. A Mascotes Costa Brava els ofereixen moltes comoditats. Tenen una zona específica amb una habitació delimitada amb sortida a un pati exterior. El nombre d’estades en aquesta residència, de fet, ha crescut en general –entre cànids i felins– un 50% entre el 2019 i el 2022. “Òbviament, ningú cuidarà els animals de companyia tan bé com els seus tutors, i ells sempre escolliran venir amb nosaltres perquè formem vincles d’aferrament que impliquen proximitat emocional i sentiments de seguretat reconfortants quan estem junts. Però podem deixar-los objectes, que els siguin familiars i representin continuïtat en la seva vida. També es recomana donar informació sobre l’animal perquè mantinguin la seva rutina i, així, evitar-li sorpreses. A més, podem sol·licitar que se’ns informi, amb imatges si cal, sobre si menja, si juga, si fa les seves necessitats i si s’integra amb els altres”, explica el doctor en antrozoologia Marcos Díaz Videla.

Les conseqüències de l’estrès

Cistitis i anorèxia són algunes de les conseqüències mèdiques que pot comportar per a un gat estar en un lloc que li sigui estressant. Un felí que està tres dies sense menjar podria morir per lipidosis hepàtica. “Si va a una residència, el seu responsable l’hi ha de portar prèviament un dia, després dos... perquè s’hi vagi acostumant”, proposa el veterinari Ricard Adán, que indica que per als gossos, en canvi, adaptar-s’hi és “més fàcil”. Tot i això, assegura que també és “important” deixar-los unes jornades soltes per conèixer- bé l’espai i habituar-s’hi millor. “És una opció cara, però això farà que el gos hi vagi més content i, sobretot, més tranquil”, matisa aquest expert. Algunes residències canines, com Canisapiens, ja posen l’accent en aconseguir el seu màxim benestar. “Entenem que el gos és un ésser físic però també emocional i mental. Observem què necessita. Els oferim, si cal, un so a una freqüència auditiva determinada per calmar-los i fem treballs de neteja del camp energètic i emocional, en el qual, entre altres mètodes, fem servir sàlvia, essències florals o acupuntura”, explica el director de la residència, Raimon Gabarró.

Després de l’estada, si és fora del domicili i no li ha provat, l’animal de companyia mostrarà senyals evidents. “Podria presentar problemes de dermatitis acral pel fet de llepar-se contínuament una part del cos, alopècies per estrès i disfuncions intestinals, entre altres patologies. Tot plegat ho haurà de revisar un etòleg clínic, a part d’un veterinari”, destaca Adán. El retorn a casa també podria suposar una nova adaptació. “Pot ser que siguin més demandants o que facin les seves necessitats on abans no les feien”, diu Díaz Videla. Però hi ha solució: “Paciència i donar-los temps per a reacomodar-se”, aconsella aquest especialista.