L'estudi en fase de pre-print a The Lancet no es va plantejar inicialment per mesurar si la vacuna aturava o no la transmissió. Per tant, en principi, no podria mesurar-ho. Aquesta és la crítica que alguns científics i especialistes han fet a l'anunci, potser massa triomfalista, llançat tant per la Universitat d'Oxford com per AstraZeneca, i segons el qual una primera dosi la tallaria en el 67%, dada que equivaldria a 2/3 de les infeccions. Tant Oxford com AstraZenca han parlat, però, de "potencialitat", no de certesa absoluta. En tot cas, la xifra del 67% és, en el millor dels casos, una deducció lògica, només. I s'infereix a partir de fer la mitjana entre la protecció que la vacuna dona amb dues dosis als simptomàtics i asimptomàtics amb la dels resultats per a una única dosi estàndard, que proporciona protecció contra el covi-19 simptomàtic però no contra l'asimptomàtic. Encara, doncs, massa interrogants per llançar les campanes al vol, si bé les primeres conclusions són positives.
La vacuna d'Oxford seria efectiva per tallar la transmissió del virus
Dos terços de les persones vacunades no mostren presència del SARS-Cov-2, segons un estudi de la universitat pendent de revisió
LondresUn estudi elaborat per científics de la Universitat d'Oxford, però que encara no s'ha sotmès a revisió, mostra que l'aplicació d'una primera dosi de la vacuna que ha desenvolupat un equip de l'Institut Jenner de la mateixa institució, i que produeix la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca, tindria uns efectes "substancials", fins al 67%, en la reducció de la transmissió del virus, d'acord també amb un comunicat de la companyia fet públic aquest dimecres.
"L'anàlisi [de les dades] mostra el potencial de la vacuna per reduir la transmissió asimptomàtica del virus, basat en les dades de PCRs obtingudes de voluntaris de l'assaig del Regne Unit. Aquestes dades –continua la informació de la farmacèutica– mostren que els positius s'han reduït el 67% després d’una dosi única i el 50% després del règim de dues dosis, cosa que avala un impacte substancial en la transmissió del virus."
Aquesta és una de les grans incògnites per resoldre en el desenvolupament de la pandèmia. Si s'acaben confirmant les primeres conclusions, pràcticament es podria obrir la porta a acabar amb la propagació del SARS-Cov-2.
Una dedució més que no pas una certesa empírica
L'estudi en fase de pre-print a The Lancet no es va plantejar inicialment per mesurar si la vacuna aturava o no la transmissió. Per tant, en principi, no podria mesurar-ho. Aquesta és la crítica que alguns científics i especialistes han fet a l'anunci, potser massa triomfalista, llançat tant per la Universitat d'Oxford com per AstraZeneca, i segons el qual una primera dosi la tallaria en el 67%, dada que equivaldria a 2/3 de les infeccions. Tant Oxford com AstraZenca han parlat, però, de "potencialitat", no de certesa absoluta. En tot cas, la xifra del 67% és, en el millor dels casos, una deducció lògica, només. I s'infereix a partir de fer la mitjana entre la protecció que la vacuna dona amb dues dosis als simptomàtics i asimptomàtics amb la dels resultats per a una única dosi estàndard, que proporciona protecció contra el covi-19 simptomàtic però no contra l'asimptomàtic. Encara, doncs, massa interrogants per llançar les campanes al vol, si bé les primeres conclusions són positives.
El mateix estudi, en fase de prepublicació, també assegura que una sola dosi de la vacuna té, almenys, el 76% d'eficàcia i evitaria, a més, el 100% d'ingressos hospitalaris i de morts.
Quant a la protecció que la vacuna aporta contra les noves variants i mutacions, el doctor Andrew Pollard, investigador en cap de l'assaig i del projecte de desenvolupament de la vacuna, n'ha parlat al programa Today, de BBC Radio 4: "Preveiem una bona protecció contra el B117, la variant de Kent, que ha estat circulant durant l'últim parell de mesos aquí al Regne Unit".
"Sobre altres possibles variants i mutacions –continua Pollard–, si bé el virus es pot continuar transmetent, espero que sigui com altres coronavirus que tenim sempre al nostre voltant, que causen refredats i infeccions lleus, i dels quals sabem que tota la seva raó de ser és poder transmetre's entre humans. Però haurem acumulat prou immunitat per prevenir la malaltia greu que hem vist durant l'últim any".
Col·lapse sanitari
En el cas que la vacuna només impedeixi el desenvolupament dels casos més greus, ja s'evita el col·lapse del sistema sanitari, sens dubte un fet prou important. Però si no s'atura la propagació, el virus encara tindria la possibilitat de continuar variant o mutant mentre s'estén entre la població. I una mutació fins i tot podria arribar a escapar-se de la immunització, bé per haver superat la infecció o la vacuna.
Però si la vacuna, com sembla el cas, també impedeix que el virus s'escampi, l'impacte en matèria de salut pública, en aquest cas de manera global, s'amplificarà, perquè cada persona que hagi rebut la vacuna també protegirà les altres de contagiar-se.
Una altra dada rellevant de l'estudi és que amb l'aplicació de les dues dosis amb un interval de 12 setmanes l'eficàcia arriba al 82%. Aquest efecte és especialment rellevant per ratificar l'estratègia de vacunació del Regne Unit, que va decidir espaiar l'administració de la vacuna d'Oxford més temps del que, en principi, s'havia fet en les diferents fases dels assajos clínics.
Això ha permès, fins ara, estendre una ampla protecció a més de deu milions de persones, ja vacunades, per bé que només mig milió han rebut el cicle complet de dues dosis, en aquest cas només amb la vacuna de Pfizer/BioNTech, la primera autoritzada al Regne Unit.
Un cop es va donar la llum verda a la de l'Oxford, el 30 de desembre, la prioritat de les autoritats sanitàries britàniques ha sigut vacunar el màxim nombre de persones possible amb una primera dosi. Fins a la primera setmana de març no començarà l'administració de les segones dosis d'Oxford.
