La vacuna contra l'herpes zòster pot reduir el risc d'Alzheimer

Vacunar-se contra l'herpes zòster pot reduir el risc de desenvolupar demència, segons un nou estudi. Els resultats d'aquesta nova investigació proporcionen les proves més sòlides que s'han trobat fins ara que algunes infeccions víriques poden afectar la funció cerebral anys més tard, i que prevenir-les pot ajudar a evitar el deteriorament cognitiu.

L'estudi, publicat a la revista Natureaquest dimecres, explica que les persones que van participar en la investigació i que van rebre la vacuna contra l'herpes zòster tenien un 20% menys de probabilitats de desenvolupar demència en els 7 anys posteriors en comparació amb els que no havien rebut la vacuna.

"És un avenç molt important en el context de la salut pública, ja que no disposem de gaires altres elements que endarrereixin l'aparició de la demència", explica el doctor Paul Harrison. Harrison és catedràtic de psiquiatria a Oxford i tot i que no ha participat en l'estudi ha fet altres investigacions que indiquen que les vacunes contra l'herpes zòster redueixen el risc de deteriorament cognitiu.

Si la protecció pot durar més de 7 anys o no només es podrà saber fent noves investigacions. Actualment, però, es disposa de pocs tractaments o prevencions eficaços contra la demència, i aquestes vacunes sembla que tenen, potencialment, "els efectes protectors més forts que coneixem" i que són "utilitzables a la pràctica", segons Harrison.

Els casos d'herpes zòster tenen l'origen en el virus causant de la varicel·la infantil, la varicel·la zòster, que sol mantenir-se a les cèl·lules nervioses durant dècades. A mesura que les persones envellim i el sistema immunitari es debilita, el virus es pot reactivar i causar l'herpes, que ve acompanyat de símptomes com ardor, formigueig, butllofes doloroses i entumiment. El dolor nerviós pot arribar a ser crònic i incapacitant.

Diversos estudis anteriors a aquest han suggerit que la vacunació contra l'herpes zòster podria reduir el risc de demència, però la majoria no havien pogut excloure la possibilitat que les persones vacunades tinguessin altres característiques, com estils de vida saludables o dietes millors, que els protegissin de la demència. En canvi, aquesta investigació ha descartat molts d'aquests factors.

Més protecció en les dones

L'estudi va sorgir de la distribució de la vacuna contra aquest herpes que es feia a Gal·les el 2013. Les autoritats gal·leses van establir un límit d'edat: les persones que tinguessin 79 anys podien rebre la vacuna durant un any, però les de més de 80 no. Això va crear "un experiment natural", segons el doctor Pascal Geldsetzer, professor adjunt de medicina a Stanford i autor principal de la investigació.

Els científics, doncs, van poder comparar grups relativament iguals: persones amb dret a rebre la vacuna i persones lleugerament més grans que no podien rebre-la. Van fer un seguiment dels historials mèdics d'unes 280.000 persones que tenien entre 71 i 88 anys i que no patien demència quan es va començar la prova. Durant 7 anys, quasi la meitat dels que podien van rebre la vacuna, i només es va vacunar un petit grup de persones que no complien els requisits per tenir una clara distinció entre l'abans i el després.

Hi ha diferents teories de per què les vacunes contra l'herpes zòster podrien protegir contra el deteriorament cognitiu. Una possibilitat és que, en prevenir l'herpes, redueixin la neuroinflamació causada per la reactivació del virus, explica Geldsetzer. Una altra idea és que les vacunes activin el sistema immunitari de manera més generalitzada. Segons l'autor de l'estudi, les dones, que tenen un sistema immunitari més reactiu i més resposta d'anticossos a la vacunació que els homes, van tenir una protecció més gran contra la demència. La vacuna també va protegir més les persones amb malalties autoimmunes i al·lèrgies.

L'estudi no distingeix entre tipus de demència, però segons Svetlana Ukraintseva, biòloga de Duke, altres investigacions suggereixen que l'efecte de la vacuna contra el zòster per a l'Alzheimer és molt més pronunciat que per a una altra demència.