La vacuna de la malària protegeix més del que es creia
Un estudi de l’ISGlobal li troba noves propietats que podrien afavorir la immunització dels infants
BarcelonaHan calgut tres dècades perquè es fabriqués i es comencés a assajar, l’abril passat, la primera vacuna per fer front a la malària, la RTS,S, però encara es desconeix la seva efectivitat. Tot indica que aquesta pot prevenir el 40% dels casos de la malaltia parasitària en infants de menys de cinc anys, segons dades de les Nacions Unides, i que la protecció només dura uns mesos. Amb tot, un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, demostra que amb aquesta mateixa vacuna es podria aconseguir més beneficis dels que es creia i, fins i tot, contribuir a fer que els cossos s’immunitzin de manera natural.
La RTS,S -que ja s’està administrant en fase pilot en tres països endèmics de l’Àfrica subsahariana- només conté i es dirigeix contra un dels antígens del paràsit causant de la infecció -la proteïna circumsporozoite (CSP)-. Per a sorpresa dels investigadors, però, la vacunació facilita alhora la producció d’anticossos contra altres proteïnes del paràsit que no s’inclouen en la preparació. És a dir, permetria combatre més fronts de la malària dels que s’havia previst inicialment.
Així, i segons explica la investigadora del grup d’immunologia de la malària de l’ISGlobal Gemma Moncunill, la vacuna podria afavorir la immunitat contra el paràsit de la malària davant de possibles reinfeccions. Aquesta patologia és especialment greu en els nens petits i en les persones que s’infecten per primera vegada, “però la gent que viu en zones endèmiques i s’infecten múltiples vegades acaben desenvolupant certa immunitat natural i estan cada vegada més protegits”, remarca Moncunill.
Vacuna millorable
La immunitat natural és el procés orgànic que es dona després d’una exposició continuada als patògens, però la immunitat també es pot assolir artificialment gràcies a una vacuna, com és el cas de la RTS,S. “Els infants, tot i estar vacunats, estan exposats als mosquits, i volíem veure si els que es vacunen generen més o menys respostes immunitàries naturals”, assegura la investigadora.
El problema -subratlla-és que no es coneix quina interacció pot donar-se entre la vacuna i el procés d’immunització i si el cos pot tenir més o menys memòria per atacar els patògens en un futur. L’estudi apunta que alguns tindran menys anticossos per reaccionar contra el paràsit, mentre que altres generaran més immunoglobulines per atacar-lo des de més fronts. Aquest segon grup estaria doblement protegit.
La vacuna contra la malària no és infal·lible: si una persona s’exposa al paràsit i es torna a infectar, un sol paràsit pot desencadenar tota la infecció al fetge i que passi al torrent sanguini. “És la primera vacuna i és molt important, però també és molt moderada. Salva moltes vides però es pot millorar”, adverteix Moncunill.
L’objectiu dels investigadors, doncs, és dissenyar una vacuna més eficaç aprofitant que pot ser multivalent -incloure més d’un antigen-. “Pensem que l’eficàcia parcial de la RTS,S permet que, quan hi hagi una exposició posterior al paràsit, el nivell de la infecció sigui prou baix per produir més anticossos protectors enfront altres antígens del paràsit i, així, evitar la malaltia”, diu Carlota Dobaño, cap del grup de recerca de l'ISGlobal i responsable del treball.
