Un cop més: La vacuna del xarampió no provoca autisme
Un nou estudi fet a més de mig milió d’infants no troba relació entre la vacuna i l’autisme
Ara que augmenten els brots de xarampió entre infants no vacunats s’acaba de publicar un nou i exhaustiu estudi que no troba cap relació entre la vacuna contra el xarampió i l’autisme, motiu que solen al·legar els pares per rebutjar-la.
Aquesta nova investigació confirma el que la comunitat científica en general ja va acceptar fa molt de temps i corrobora, a més, les conclusions d’un estudi anterior, del 2002, efectuat per membres del mateix equip de científics sobre aquesta vacuna, denominada XRP perquè protegeix contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis o galteres.
De tota manera, aquestes conclusions arriben en un moment en què ressorgeixen les sospites sobre la seguretat de les vacunes, unes sospites que s’han divulgat per tots els racons d’internet i en webs tan freqüentades com Amazon, Facebook i Pinterest. Aquestes últimes setmanes, moltes d’aquestes empreses han pres mesures per eliminar de les seves pàgines els continguts antivacunes, però el dilluns 4 de març el president de l’Acadèmia Nord-americana de Pediatria, Kyle E. Yasuda, va escriure als directors de Google, Facebook i Pinterest per exhortar-los a adoptar altres mesures amb “una petició urgent de col·laboració per combatre la propagació de la perillosa desinformació sobre les vacunes”.
671.461 infants estudiats
Els investigadors, que han mantingut en observació 657.461 infants danesos nascuts entre el 1999 i el 2010, afirmen categòricament a la revista Annals of Internal Medicine : “Aquest estudi demostra clarament que la vacuna XRP no incrementa el risc de patir autisme, ni desencadena l’autisme en infants propensos a tenir-ne, ni tampoc s’ha associat amb l’aparició de casos d’autisme després de la vacunació”.
Dinamarca ofereix un programa de vacunació gratuït i voluntari d’abast estatal. L’equip dirigit per Anders Hviid, del Departament de Recerca Epidemiològica de l’Statens Serum Institut de Copenhaguen, fa un seguiment periòdic d’aquests 657.461 infants, 31.619 dels quals no es van vacunar. Els investigadors els van dividir en subgrups, segons les altres vacunes que els havien administrat i en funció de si tenien germans amb autisme. Al cap d’un temps, a 6.517 d’ells els van diagnosticar autisme. Els investigadors van descobrir que la proporció d’incidència del diagnòstic no variava entre el grup d’infants vacunats i el grup d’infants no vacunats.
Observant que els brots de xarampió són ara més freqüents als Estats Units i Europa, Hviid afirma: “Els investigadors han arribat a la conclusió que, si la cobertura de vacunació baixés només un 5%, es triplicarien els casos de xarampió, i això implicaria una important despesa sanitària. El principal motiu pel qual els pares estan en contra de les vacunes infantils és la suposada relació amb l’autisme”. Hviid diu, però, que els resultats del seu estudi permeten assegurar, amb dades fiables, que aquesta relació no existeix.
En un editorial que acompanya l’estudi, Saad B. Omer, investigador de la Universitat Emory, i Inci Yildirim, de la Facultat de Medicina de la mateixa universitat, assenyalen que ja fa gairebé una dècada que es va refutar i retirar de la circulació el breu estudi que va fer saltar l’alarma sobre un possible lligam entre la vacuna i l’autisme. Tot i així, encara s’han de destinar recursos a investigacions com aquesta per recalcar la inexactitud d’aquell primer estudi erroni.
El mite de la vacuna i l’autisme
Segons Omer i Yildirim, “en un món ideal només s’investigaria la seguretat de les vacunes per validar hipòtesis amb bases científiques, no per respondre a la paranoia de torn”. També defensen que les autoritats sanitàries i els metges han de ser categòrics i qualificar de mite aquesta relació entre vacuna i autisme.
“Desmuntar un mite és complicat”, assenyala Sean T. O’Leary, portaveu de l’Acadèmia Nord-americana de Pediatria i professor adjunt a la Universitat de Colorado, a Denver. “Cada cop que tornem a parlar d’un mite ens arrisquem a reforçar-lo. Per molt que diguem als pares que les vacunes no provoquen autisme, després l’únic que recorden de la complicada explicació és que hi ha alguna mena de relació entre les dues coses. Els pediatres s’han de centrar en les malalties que volem prevenir i, si t’has d’enfrontar a un mite, has de deixar molt clar que això és exactament el que és”.
O’Leary investiga els desafiaments que plantegen els serveis d’immunització i afirma que precisament perquè els metges clínics van justos de temps han de tenir a l’abast una informació prou sòlida per als pares que vulguin aprofundir en el tema: “Als pares els pot resultar difícil discriminar el que és veritat i el que no”.
