Toni Celià-Terrassa: “Les vacunes del covid-19 ens han inspirat per aplicar la tecnologia al càncer”

PalmaToni Celià-Terrassa (sa Pobla, 1982) és cap del Laboratori de Cèl·lules Mare Canceroses i Dinàmiques de Metàstasi de l’Hospital del Mar i l’investigador principal d’una recerca que pot ser fonamental per curar els càncers de mama més greus (els triple negatiu). Són aquells que no responen al tractament d’immunoteràpia perquè no són visibles al sistema immunitari i, per tant, aquest no els pot combatre. La recerca ha estat coordinada pel doctor Joan Albanell, i el primer i segon autors –estudiants de doctorat– també són illencs: Ivan Pérez Núñez i Catalina Rozalén. L’article ha estat publicat a la prestigiosa revista Nature Cancer.

Heu descobert que la resistència al tractament del càncer de mama triple negatiu es deu al fet que les cèl·lules temporals no són visibles. Com passa això?

— El principi general és que el sistema immunitari és capaç de reconèixer les cèl·lules tumorals i eliminar-les. Però hem trobat que hi ha tumors que no reconeix perquè els antígens no són visibles i, per tant, no pot actuar. Precisament els antígens són molècules que permeten al sistema immunitari diferenciar les cèl·lules normals de les tumorals i atacar les dolentes. També hem descobert que el paper del gen LCOR és essencial.

Què fa l’LCOR?

— És l’encarregat de regular tota la maquinària de generació, transport i presentació d’antígens. Per tant, si no hi ha LCOR, tota aquesta maquinària està aturada i, encara que hi hagi antígens, no els presenta i el tumor no és reconegut pel sistema immunitari. Aquesta habilitat de restar invisibles els permet sobreviure al tractament amb immunoteràpia.

Com funciona la immunoteràpia?

— La seva acció és que el sistema immune suprimeixi les cèl·lules tumorals. Però perquè funcioni no només és necessari que estiguin actives, sinó també visibles. Això és el que fa l’estratègia terapèutica amb LCOR, i per aquest motiu creim que, combinant-la amb la immunoteràpia, podem tenir bons resultats. De fet, ja hem tingut una molt bona resposta amb ratolins.

Quina resposta hi ha hagut?

— A escala experimental, hem aplicat el tractament LCOR amb immunoteràpia en ratolins amb tumors a la mama i també amb metàstasi en diferents òrgans –i que, per tant, són terminals en pocs dies– i hem aconseguit curar-los a tots. Hem tingut una eficàcia del 100% de curació. Si aconseguim la teràpia per als humans, es pot obrir una nova finestra per a la immunoteràpia en càncers de mama que avui no responen gaire bé al tractament. Precisament són els més agressius, amb menys opcions terapèutiques i que afecten una població una mica més jove.

Exactament com s’activa l’LCOR?

— Introduint a les cèl·lules tumorals ARN del gen LCOR i, així, activant tota la maquinària de presentació d’antígens perquè tornin visibles. És similar a la tecnologia que s’utilitza amb les vacunes d’ARN missatger contra el covid-19. Ens ha servit d’inspiració per aplicar-ho al càncer. És la primera vegada que es fa una cosa així.

Així, la investigació que s’ha fet amb les vacunes contra el coronavirus ha estat important?

— Ens ha servit per posar sobre la taula que la teràpia d’ARN pot ser útil en altres camps, com el de l’oncologia. Et dona molta versatilitat.

Quant de temps ha costat arribar fins aquí?

— Quatre anys, i hem anat molt de pressa, normalment tarda una mica més. És la primera publicació que faig amb una investigació al meu propi laboratori, que vaig muntar en tornar dels Estats Units. És molt satisfactori, perquè és l’estudi més rellevant que he fet en la meva carrera, perquè és el que més aplicació directa veig que té. No pensava que aniria tot tan rodat i hem aconseguit publicar-ho en un lloc important.

Vàreu fer el postdoctorat als Estats Units durant cinc anys. Heu notat la diferència entre la investigació en el vostre camp allà i a Espanya?

— Moltíssima diferència. Tenim un desavantatge abismal. I no només des del punt de vista econòmic, sinó també en el vessant administratiu. La burocràcia endarrereix molt la recerca, hi posa molts obstacles.

Com quins?

— Per exemple, per a qualsevol cosa que passi de 5.000 euros has de fer un concurs. A més, amb la nova reforma laboral, contractar s’ha posat molt difícil, perquè no et donen finançament per fer contractes indefinits. Els diners públics te’ls donen per a dos o tres anys com a molt. Ja ens agradaria que fos més, seria fantàstic.

Pensau a tornar a Mallorca?

— Sempre. És l’objectiu que tenc. Però ara mateix, en l’àmbit científic, no hi ha a l’illa el que t’ofereix Barcelona i s’haurien de trobar les condicions perquè això pogués passar. Si es donàs el cas, ho faria, perquè estic molt arrelat a Mallorca.