Vaga dels pescadors catalans contra el límit de Brussel·les a la pesca: "És un disbarat"
La Comissió Europea vol que les barques de pesca d'arrossegament només puguin sortir a pescar entre 20 i 28 dies l'any
BarcelonaLa nova proposta de la Comissió Europea sobre els límits de pesca a la Mediterrània desagrada a tothom. El Govern, la Moncloa i les confraries de pescadors catalanes s'hi oposen completament i fan front comú contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025. "Això ens deixaria tocats de mort. És un disbarat", critica a l'ARA el president de la Federació nacional catalana de confraries de pescadors, Antoni Abad.
Com a protesta, els pescadors catalans fan vaga i es manifestaran davant de les seus de la Comissió Europea de Brussel·les i Madrid aquest dilluns i aquest dimarts. I, alhora, a la capital comunitària els ministres de la UE d'Agricultura i Pesca estaran discutint, precisament, el plantejament de l'executiu comunitari de rebaixar la capacitat pesquera a la Mediterrània per a l'any que ve. Espanya, però, no és l'únic país que s'hi oposa rotundament: també rebutgen la proposta els altres dos grans països pesquers del Mediterrani, França i Itàlia. De fet, aquesta aliança confia en modificar substancialment el plantejament inicial de Brussel·les.
El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha criticat durament en més d'una ocasió la "proposta decebedora i sorprenent" de la Comissió Europea i, en la mateixa línia que el Govern, demana arribar a un acord que "garanteixi la viabilitat" de la flota pesquera d'arreu de l'Estat. En aquest sentit, Abad constata que "és molt complicat que qualsevol empresa funcioni treballant només un màxim de 28 dies l'any", a banda que dificulta el fet de trobar "mariners i de mantenir la tripulació".
Així doncs, la Moncloa, el Govern i la Federació nacional catalana de confraries de pescadors denuncien que es tracta d'una reducció "sorprenent" tenint en compte les retallades que ja ha patit el sector en els últims anys. De fet, la reducció de dies de pesca d'arrossegament anual seria d'un 80% respecte al 2024. A més, Brussel·les pretén obligar a disminuir un 30% les captures de gamba vermella, entre altres espècies.
La pesca d'arrossegament, clau per al sector
Cal recordar que, segons dades del Govern, la pesca d'arrossegament és clau per al sector a Catalunya: el 2023 va representar el 37% de la flota pesquera total, el 38% dels desembarcaments i el 59% del valor total del peix en primera venda. A més, els desembarcaments de peix al Principat durant els últims vint anys mostren una clara tendència a la baixa: han passat de les 37.044 tones el 2006 al mínim històric de 16.157 tones el 2023.
Malgrat les crítiques del sector pesquer, Brussel·les assegura que la proposta de retallar les quotes de pesca d'arrossegament al Mediterrani té l'objectiu de salvaguardar l'ecosistema del fons marí. Ara bé, les confraries catalanes afirmen que la Comissió Europea es basa en dades "errònies" i, juntament amb el Govern, asseguren que la informació més precisa consta en l'estudi realitzat per l'Institut Oceanogràfic de Catalunya, que "certifica" que les principals espècies pesqueres del Principat s'han anat recuperant i es troben en una bona situació.
Quan l'ARA li pregunta sobre aquesta qüestió, la Comissió Europea es limita a respondre que han seguit les recomanacions d'experts que són, precisament, d'Espanya, Itàlia i França. "La proposta es basa en els últims consells científics", insisteix la portaveu de l'executiu comunitari, Anna Wartberger.
Aliança entre Espanya, França i Itàlia
La polèmica proposta de Brussel·les no és ni molt menys definitiva. És habitual que la Comissió Europea faci plantejaments de màxims, sobretot en el sector pesquer, i que els estats membres n'acabin rebaixant les limitacions quan els negocien en les trobades ministerials, com la que es farà aquest dilluns i dimarts a Brussel·les. I aquesta vegada Espanya i els seus aliats també aspiren a aconseguir que les retallades no acabin sent tan importants.
De fet, perquè tiri endavant la legislació ha de comptar amb una majoria qualificada, i l'aliança espanyola, francesa i italiana podria impulsar un bloqueig a la UE fins que no se surti amb la seva. Tot i això, Planas ha admès que preveu unes "negociacions llargues i complicades" i que siguin "les més difícils" en les quals ha participat des que és ministre.
En la mateixa línia, el president de la Federació nacional catalana de confraries de pescadors explica que anteriorment també s'han aconseguit suavitzar els topalls de Brussel·les, però afirma que la proposta inicial no havia sigut mai "tan extrema". Tanmateix, Abad confia en "el sentit comú" i que es tinguin en compte "tots els esforços que han fet els pescadors en els últims anys" a l'hora de, per exemple, reduir els dies de pesca, fer vedes més llargues o aplicar noves tècniques més respectuoses amb el fons marí. "El mar és molt agraït i et torna tot el que li dones, però necessita temps. Li hem de donar marge per veure l'abast de les mesures que ja hem pres", demana el president de les confraries catalanes.
Cisco Sastre va començar a fer de pescador amb 18 anys amb el seu pare i, des d'aleshores, no ha deixat mai de sortir a fer la mar des del port de Roses. Això sí, amb més de trenta anys en la professió, veu que cada vegada li costa més guanyar-s'hi la vida. "El preu del gasoil puja, la barca s'ha d'amortitzar igualment encara que surtis menys dies i, segons quines espècies, es venen més barates que fa deu anys", es queixa el pescador rosinc.
Durant els últims anys, Sastre explica que ja han hagut de fer diversos esforços per salvaguardar el fons marí. I, de fet, no hi està en contra, més aviat el contrari. "La mentalitat del pescador ha canviat molt –celebra–. El mar és el nostre jardí, i l'hem de regar si volem collir-ne fruits. Som els primers que hi estem interessats", afegeix.
Així doncs, Sastre posa d'exemple que durant els últims cinc anys fan vedes molt més llargues —de dos o tres mesos—, en general surten menys dies a pescar, utilitzen malles amb els forats més amples per evitar capturar peixos petits o fan xarxes amb hidropropulsió perquè no es vagin arrossegant per terra i facin malbé el fons marí.
Per això, Sastre s'esperava que la Comissió Europea apugés els topalls de pesca, en cap cas que els retallés d'una manera tan substancial. "Vam passar d'uns 220 dies de pesca a uns 150, i ens pensàvem que seria una cosa excepcional i que ara, vistos els resultats, ho tornarien a apujar", explica a l'ARA.
A més, ell es veu directament afectat per la proposta de la Comissió Europea perquè fa pesca d'arrossegament pel golf de Roses i el cap de Creus, i sobretot surt a pescar l'escamarlà o la gamba vermella de Roses. Per aquest motiu, Sastre, que és el patró d'una barca —la Mèden— i d'una tripulació de cinc persones, pateix per la viabilitat del seu negoci i pel futur dels seus treballadors, els quals ja han d'anar a l'atur durant els dos o tres mesos de veda. "Si la proposta de la Comissió Europea tira endavant, ens estan dient indirectament que pleguem", protesta.