Entre tants diàlegs, la sexòloga Gemma Mestre posa ordre i intenta respondre la pregunta inicial. “Trenta anys enrere, les dones tenien la vagina relacionada amb la menstruació, l’embaràs i molt poc en el plaer –sobretot amb complaure. Actualment, diria que tenen molta més consciència, principalment del clítoris i la vulva en general. Però encara m’arriben al·lotes joves, d’entre vint i trenta anys, que no hi estan connectades, que no saben tancar-la i obrir-la o fer-la lubricar”, lamenta l’experta.
Si bé Mestre celebra les conquestes, com la reivindicació del clítoris, avisa que “el plaer s’està centrant massa a arribar a l’orgasme, i no a gaudir-lo”, la qual cosa “és un perill, perquè no t’ajuda a guanyar consciència, sinó que fa més productiu el sexe”. Des d’un punt de vista “hipoteticoteòric”, la sexòloga vincula aquesta escassetat d’autoconeixement de les dones amb “el dolor de les menstruacions” o en el “desig de maternitat”, factors que allunyen l’interès de la vagina i el traslladen, per exemple, a l’úter. Contra això, Mestre proposa diversos exercicis: “introduir-nos-hi el dit i intentar obrir-la i tancar-la, intentar fer moviment o contraccions, veure’n l’exterior...”.
El balanç de tot plegat, segons la ginecòloga i coordinadora de Salut i Gènere de les Balears, Carme Reyero, és que “de cada vegada hi ha més coneixement de la vagina, les seves parts i varietats”, en part gràcies a la “disminució del tabú de les zones genitals femenines”. Reyero relaciona aquest fenomen amb la lleugera millora de l’educació sexual, però sobretot amb l’aparició de dispositius com ara l’anell anticonceptiu i la copa menstrual, que requereixen una manipulació. La tasca pendent, segons la ginecòloga, és que qualsevol mínima peculiaritat o característica d’una vagina es deixi de considerar una patologia, i que els genitals femenins esdevinguin una part més del cos. “Totes tenen formes diferents: hi ha tantes vagines –i vulves– com colors existeixen”, conclou.