PalmaLes vagines tenen la paraula. Feim parlar les de sis dones –trans, bisexuals, mares, prostitutes, joves, grans– i el resultat és tan divers com elles mateixes. “Visca! Ara, a la fi, soc teva”, diria la de Clara Suau (37). La de Linda Porn (40), li insistiria: “Aprofita’m al màxim, sempre”. En canvi, la d’Yvonne Moll (58) es riuria directament d’alguns homes: “Això no és com la foto que em vares enviar”. “Utilitza’m més, que em tens abandonada”, advertiria la de Sara del Mar (53 anys). Amb aquest exercici, totes elles expliquen quina relació tenen amb els seus genitals: si els coneixen bé, com viuen el plaer, quin impacte tenen la menstruació, la maternitat i la menopausa, i si les fan empegueir.
Aquestes converses amb la vagina revisen, gairebé trenta anys després i des de les Illes, els temes que l’artista i activista feminista novaiorquesa Eve Ensler va recollir en el llibre Els monòlegs de la vagina el 1996, i que l’Auditòrium de Palma torna a posar damunt l’escenari aquest cap de setmana, amb l’adaptació de l’obra del director català Edu Pericàs. En l’edició del vintè aniversari, Ensler recordava que, quan el títol es va publicar, “ningú pronunciava la paraula vagina”. Us convidam a descobrir si això ha canviat i què passa quan les vagines es pronuncien.
Clara, 37 anys
“Amb la meva dona, puc xerrar sobre si la nostra vagina fa olor o té més fluix”
“Avui dia, la relació amb la meva vagina és la millor que he tingut en els meus 37 anys. La tract amb molt d’amor, i la cuid”, declara Clara Suau, que assegura que això ha canviat “moltíssim” en els darrers anys. “Sobretot d’ençà que la meva parella sexual és una dona, la visió que tenc de la sexualitat és totalment diferent”, manté. “Ha canviat molt la percepció que tenc de la meva vulva –que és la paraula que ella utilitza, perquè inclou totes les parts dels genitals femenins. Abans estava més centrada a donar plaer i jo em situava en segon lloc. Ara ja no: el plaer és per gaudir-lo jo i compartir-lo”, afirma. Per a Suau també ha estat clau “connectar més amb la menstruació i el cicle”, fet que comparteix amb la seva dona. “Podem xerrar de si fa olor, si estam ovulant o si tenim més o menys fluix vaginal”, argumenta.
Yvonne Moll, 58 anys
“Pensen que per ser una dona trans som una màquina sexual”
Yvonne Moll fa només tres anys que té vagina i confessa que encara té “certes pors”. “Creuen que per ser una dona transsexual som una màquina sexual, i no és així”, adverteix. “De fet, no hi ha hagut ningú que m’ho mengi allà a baix”, diu com a exemple. Per molt que ella sembli “atrevida” –sobretot a l’hora de vestir “amb escot i vestits curts”–, reconeix que no és capaç de despullar-se del tot quan té relacions sexuals i que dur almenys una camisa de dormir li dona confiança. En el procés de descobrir la seva vagina, Moll també hi involucra les seves parelles sexuals:“He demanat si noten cap diferència i em diuen que no n’hi ha cap, tret que no és tan calenta”. Tampoc ha trobat distincions a la consulta de la ginecòloga. “Pensava que cridaria l’atenció per ser dona trans, però no. És el mateix: els homes ho tenen per fora, i les dones, per dins”, explica.
Sigui com sigui, en les relacions sexuals aquesta part del seu cos no és la més important. “A diferència de la majoria dels homes amb qui he estat, n’he conegut un que m’ha sabut acariciar, cercar les zones erògenes i murmurar-me. M’agrada la penetració, però en podria prescindir”, especifica. A més, en aquest terreny diu que s’ha trobat sorpreses. “Jo mai he demanat cap foto, però ells te l’envien, i de ben a prop, com si fossin el negre del WhatsApp. I després t’ho trobes i...”, riu.
Emma Campos, 17 anys
“Abans em feia sentir bruta i vergonya, però ara no tenc cap complex”
A només 17 anys, Emma Campos ja es mostra conscient que “la indústria pornogràfica ha catalogat un tipus de vagina com a perfecta” i que la realitat és una altra. “Cada vagina és un món, de la mateixa manera que tampoc cal associar el fet de tenir vagina amb ser dona”, sentencia. Això ha fet que “mai hagi tingut cap complex” respecte d’aquesta part del cos, encara que quan era més jove la feia sentir “bruta” o “certa vergonya”. Conèixer-la li ha permès veure que “cada persona té una olor, forma, lubricació, color, gust, mida...” i que actualment pugui dir que la relació amb la seva vagina és “bona en tots els sentits”.
Pilar Azor, 66 anys
“Em masturb un mínim de tres pics al mes. Si no, de vegades, no puc dormir”
Mentre que a Emma Campos fa només uns anys que li va venir la regla, Pilar Azor –de 66 anys– ja fa més de deu que va tenir la menopausa i els seus discursos són ben diferents, però no oposats. “Malgrat l’edat que tenc, necessit el sexe. Com a mínim, em masturb tres vegades al mes, perquè hi ha pics que, si no, no puc dormir. És com el menjar. A més, tota soleta no he d’aguantar ningú i sé el que m’agrada i on”, deixa anar sense cap mirament. El que ara és un goig per a ella va aparèixer com a necessitat a 55 anys, quan va començar a “tenir escassetat d’homes”. Abans d’això diu que tenia el que volia i que, en aquest sentit, la seva vagina, si pogués parlar, diria que ha estat molt feliç. Quan Azor era jove, l’educació sexual era molt més minsa que ara i no va adquirir cert coneixement “fins que va arribar un expert”, diu en referència a una parella sexual que va tenir després de divorciar-se, molt jove, a 25 anys. “Vaig descobrir coses que pensava que no tenia i que, a més, en tenia tantes que no sabia ni com usar-les”, revela.
Quaranta anys després d’aquelles relacions, reconeix els riscos de confiar només a un home el plaer sexual d’una mateixa. “Si hagués continuat amb el meu primer marit, hauria mort sense saber què era un orgasme”, declara. Ara, ni la maternitat –després de dos fills–, ni la menopausa han estat un entrebanc per gaudir del sexe. “Tenc les mateixes necessitats. I quant al sòl pelvià, no he patit canvis. Els darrers amb què he tingut relacions no se m’han queixat, així que tret que se m’hagi afluixat des d’aleshores...”, fa broma.
Linda Porn, 40 anys
“La relació amb la meva vagina és totalment productiva”
Si bé “xirri” o “xoxo” són les paraules que habitualment fa servir Linda Porn per anomenar la vagina, també li agrada dir que és “un caixer automàtic”. La dona, de 40 anys, es dedica a la prostitució i –més enllà de les metàfores– insisteix que “són genitals, i punt”, encara que la relació que hi té és “totalment productiva”. En el seu cas, va descobrir veritablement la vagina “amb la masturbació i un mirall” i, després, “gràcies al treball sexual”, atès que les relacions romàtiques no li varen aportar “gens de plaer”. Ara bé, aquest coneixement ha estat bidireccional, segons ella: “Les prostitutes som les educadores sexuals per excel·lència, tant dels homes com de les dones. Hi ha clients que venen per aprendre a satisfer les seves parelles, de la mateixa manera que venen dones a les quals mai li han menjat bé el xirri”, posa com a exemple.
Sara del Mar, 53 anys
“La maternitat em va ajudar a tenir més informació dels meus genitals”
Sara del Mar García, per la seva banda, fa servir una altra part del seu cos per guanyar-se la vida, les mans. És cambrera de pis –kelly– i defensa que la vagina “és una part més, no tan visible”, i que “cal tractar-la amb naturalitat”, com ha fet ella sempre amb la seva filla, que ara té 20 anys. A més, tenir-la a ella va ser una porta oberta a “tenir més informació” sobre la seva vagina i ser “més conscient de tot”. No obstant això, admet que l’usa menys del que li agradaria, té el seu “amiguet, el satisfyer”, que l’ajuda sempre a sortir del pas.
L’autoconeixement i la diversitat de vagines, entre les prioritats actuals
Entre tants diàlegs, la sexòloga Gemma Mestre posa ordre i intenta respondre la pregunta inicial. “Trenta anys enrere, les dones tenien la vagina relacionada amb la menstruació, l’embaràs i molt poc en el plaer –sobretot amb complaure. Actualment, diria que tenen molta més consciència, principalment del clítoris i la vulva en general. Però encara m’arriben al·lotes joves, d’entre vint i trenta anys, que no hi estan connectades, que no saben tancar-la i obrir-la o fer-la lubricar”, lamenta l’experta.
Si bé Mestre celebra les conquestes, com la reivindicació del clítoris, avisa que “el plaer s’està centrant massa a arribar a l’orgasme, i no a gaudir-lo”, la qual cosa “és un perill, perquè no t’ajuda a guanyar consciència, sinó que fa més productiu el sexe”. Des d’un punt de vista “hipoteticoteòric”, la sexòloga vincula aquesta escassetat d’autoconeixement de les dones amb “el dolor de les menstruacions” o en el “desig de maternitat”, factors que allunyen l’interès de la vagina i el traslladen, per exemple, a l’úter. Contra això, Mestre proposa diversos exercicis: “introduir-nos-hi el dit i intentar obrir-la i tancar-la, intentar fer moviment o contraccions, veure’n l’exterior...”.
El balanç de tot plegat, segons la ginecòloga i coordinadora de Salut i Gènere de les Balears, Carme Reyero, és que “de cada vegada hi ha més coneixement de la vagina, les seves parts i varietats”, en part gràcies a la “disminució del tabú de les zones genitals femenines”. Reyero relaciona aquest fenomen amb la lleugera millora de l’educació sexual, però sobretot amb l’aparició de dispositius com ara l’anell anticonceptiu i la copa menstrual, que requereixen una manipulació. La tasca pendent, segons la ginecòloga, és que qualsevol mínima peculiaritat o característica d’una vagina es deixi de considerar una patologia, i que els genitals femenins esdevinguin una part més del cos. “Totes tenen formes diferents: hi ha tantes vagines –i vulves– com colors existeixen”, conclou.
