Els vaixells envaeixen les platges verges de Mallorca sense permís ni control

PalmaGairebé una hora de cotxe de Palma a la Colònia de Sant Jordi –més el temps de rigor per trobar aparcament un cap de setmana d’agost– i trenta minuts més de caminar vorejant la costa sota el sol. És després d’aquest trajecte que Clara G. i la seva família aconsegueixen estendre la tovallola a l’arena del Carbó (ses Salines), en la seva cita obligada de cada estiu amb aquesta platja. Al mateix temps que ells, arriba una altra família, però amb menys temps i esforç: ho fan a bord del seu vaixell, del qual desembarquen a escassos metres de l’arena i que queda surant allà mateix. Aquesta operació la repeteixen centenars de vaixells cada dia, múltiples vegades, a diferents punts de les Illes, sense que hi hagi cap conseqüència. 

La normativa estatal diu que les embarcacions no poden fondejar a menys de 200 metres de la costa i el Servei Marítim de la Guàrdia Civil és l’encarregat de fer que es compleixi. Però fonts del cos policial admeten que no poden mantenir una vigilància constant, tot i que aquestes pràctiques són habituals a les platges no abalisades (sense boies). Ni la família de Clara G. ni la majoria d’illencs són aliens a la invasió progressiva de vaixells que pateix aquesta i altres cales verges de Mallorca. Però enguany la situació ha estat pitjor que els anteriors. Clara, la filla petita, relata que les desenes de barques que hi havia a prop de la vorera de la mar “suposaven un perill per als banyistes”. Davant l’absència de cap autoritat que hi posàs fre, va ser la mateixa família qui es va decidir a escridassar els propietaris de les llanxes, iots i llaüts que els envoltaven. “Els vàrem advertir que no podien acostar-se a més de 200 metres de la costa i alguns varen fugir”, declara la jove. De fet, ja hi ha certs punts de la platja que que tenen alguna boia que marca aquesta distància, però així i tot les embarcacions les depassen i s’hi instal·len. 

El cas de la platja del Carbó n’és només un exemple. Escenes com aquestes es repeteixen cada estiu en altres indrets, com cala Blanca (Andratx), cala Varques (Manacor) i cala Brafi (Felanitx). L’única condició que permet als vaixells envair aquesta àrea –reservada exclusivament als banyistes– és si ho fan per acostar-se al litoral a descarregar. En aquest cas, ho han de fer de manera perpendicular a la costa i sense superar una velocitat de tres nusos, segons marca el Ministeri de Transports, que és qui ho regula. En qualsevol cas, està prohibit fondejar a les zones de bany.

Qüestió d’excés

Davant això, fonts del Servei Marítim de la Guàrdia Civil asseguren que, “si no mantenen les distàncies, les patrulles de costes els criden l’atenció o els denuncien”, però no sol passar. “No hi ha vigilància constant. Tant de bo tinguéssim tanta gent per poder fer això”, reconeixen les mateixes fonts. Quan actuen, sovint és per cridades de banyistes que han rebut per denunciar aquestes situacions. “Sempre hi ha prioritats, però si hi ha algun accident, hi acudim”, encara que adverteixen que de vegades “el Servei de Costes o el Servei Marítim es troben a l’altra punta de l’illa i quan arriben, ja s’ha resolt”. A hores d’ara, aquests efectius tenen una desena d’embarcacions a l’Arxipèlag. Quant als recursos humans, la Guàrdia Civil té equips de costa d’entre 10 i 15 agents a Calvià, Pollença i Manacor.

En aquest punt coincideix la portaveu del GOB, Margalida Ramis, que manté que han arribat a comptar fins a 200 embarcacions en una cala en un dia. “La vigilància que tenim al litoral no basta. La gent sap que no passa res, hi ha una sensació d’impunitat”, denuncia en referència a aquestes situacions. Ramis també lamenta que això es veu, “sobretot, en espais verges, on no hi ha boies”. La portaveu del GOB ho resumeix en “una qüestió d’excés”, per la quantitat de barques que circulen per la costa balear, i ho relaciona amb “l’esclat de les barques de xàrter sense patró dels darrers anys”, que es poden llogar sense necessitat de cap titulació. “Hi ha molta negligència i desconeixement –critica–. Ho trobam també amb els fondejos damunt posidònia: no en tenen ni idea, és com si agafassin un cotxe de xoc”.