Val la pena un 'smartphone' de 1.800 euros?
Provem els dos mòbils més cars del mercat: l’iPhone 13 Pro Max d’Apple i el Galaxy Z Fold3 5G de Samsung, que costen més que la majoria dels ordinadors portàtils
Les consultores Counterpoint i Canalys pronostiquen que aquest any es vendran al món uns 1.400 milions de smartphones, més o menys els mateixos que el 2020. La diferència és que ara són més cars: una altra firma, Strategy Analytics, estima que el preu mitjà dels aparells haurà pujat un 11%, dels 279 als 310 dòlars bruts, de manera que se superarà per primer cop el llindar dels 300 dòlars. Però parlem d’un mercat amb una varietat enorme: encara una quarta consultora, IDC, creu que el preu mitjà de venda dels models 4G caurà un 30%, dels 277 dòlars de l’any passat als 206 d’aquest 2021. L’explicació, esclar, és la generalització dels models compatibles amb les xarxes 5G: també segons IDC, l’smartphone 5G mitjà costa 634 dòlars.
El cert és que actualment es poden comprar per menys de 400 euros telèfons avançats amb prestacions que cobreixen perfectament les necessitats de la gran majoria dels usuaris. Aleshores, com és que hi ha marques que gosen superar àmpliament l’abans intocable llindar dels 1.000 euros i ja s’acosten perillosament als 2.000? Per esbrinar-ho he provat els que –fora de les variants de luxe d’alguna marca– són probablement els dos smartphones de preu més alt que hi ha ara al mercat: l’iPhone 13 Pro Max d’Apple (de 1.259 a 1.839 euros) i el Galaxy Z Fold3 5G de Samsung (de 1.809 a 1.909 euros).
Dos telèfons amb similituds
La marca nord-americana i la sud-coreana són sens dubte les úniques que poden aspirar a atreure compradors amb el poder adquisitiu necessari. Aquesta vegada ho fan amb dos enfocaments oposats. Apple es dedica a refinar les prestacions dels telèfons canònics de format rectangular mentre que Samsung aposta per la innovació amb un aparell que en realitat és una tauleta plegable amb connexió telefònica. Per tant, resulta inútil comparar-los en termes de rendiment –tot i que ho he fet– perquè van adreçats a dos tipus d’usuari completament diferents.
Això sí, els dos telèfons tenen molts punts en comú. Com és natural, són compatibles amb les xarxes 5G, per quan disposeu de cobertura. També amb les xarxes wifi 6, que ofereixen els punts d’accés domèstics més moderns. Tenen processadors avançats; bateries de gran capacitat amb càrrega ràpida i sense fils; les càmeres principals combinen tres captadors de 12 megapíxels; la pantalla (dues en el Samsung) és de freqüència d'actualització variable fins als 120 Hz per a una fluïdesa màxima de les aplicacions; poden enregistrar vídeo de resolució 4K fins a 60 quadres per segon; surten amb les versions més avançades dels respectius sistemes operatius (iOS 15 i Android 11); inclouen la plataforma de pagament amb mòbil de cada marca, i són compatibles amb l’estàndard Ultra Wide Band (UWB) de localització direccional de precisió que permetrà utilitzar-los com a clau per obrir el cotxe o per trobar accessoris perduts. Igualment, al·legant motius de sostenibilitat, tots dos prescindeixen en l’estoig tant de l’adaptador de corrent com dels auriculars. En el primer cas, donen per suposat que a casa ja en tens algun, mentre que en el segon, confien que et compraràs uns auriculars –probablement, de la mateixa marca– i que els connectaràs per Bluetooth, perquè ja fa anys que van eliminar la sortida minijack. Finalment, l’iPhone 13 Pro Max i el Galaxy Z Fold3 comparteixen el fet de ser telèfons molt grossos i no precisament lleugers: el d’Apple pesa 240 grams i el de Samsung supera els 270.
Respecte a les diferències, en la taula adjunta trobareu la majoria de les que es poden quantificar. La més evident és el format: davant la pantalla única de l’iPhone, de 6,7 polzades, el Galaxy Z Fold3 en té dues: mentre està plegat és un mòbil molt allargassat de 6,2 polzades i molt gruixut –més de 14 mil·límetres–, però es pot obrir com un llibre per disposar d’una pantalla interior de 7,6 polzades que l’aproxima més a una tauleta de mida petita. A més de veure més grosses les fotos i els vídeos i navegar per les webs i les aplicacions amb una interfície més semblant a la d’un ordinador, l’adaptació que Samsung ha fet del sistema Android permet mostrar fins a tres aplicacions en finestres separades. Aquesta versatilitat es veu incrementada per l’opció d’agrupar diverses aplicacions en una mateixa icona per iniciar-les simultàniament; i també pel llapis tàctil S-Pen (opcional, costa 50 euros sol o 80 amb una funda per guardar-lo, però que dificulta considerablement la manipulació del telèfon), heretat de l’emblemàtica gamma Galaxy Note.
Davant tot aquest luxe sud-coreà, l’iPhone 13 Pro Max aposta fortament per la fotografia i el vídeo. No és que la del Galaxy Z Fold 3 sigui una mala càmera, però la d’Apple captura més llum, té un zoom de més augments i obté uns resultats més naturals, tot i l’ús intensiu del tractament d’imatge que també és al darrere del nou mode Cinemàtic d’enregistrament de vídeos: no només detecta i enfoca automàticament la persona o objecte d’interès, sinó que permet rectificar aquesta detecció a posteriori. Per això té sentit que Apple ofereixi un model amb un terabyte de capacitat, perquè aquestes funcions avançades de vídeo ocupen moltíssim espai. Aquest mode Cinemàtic és l’únic que justifica optar pels iPhone 13 Pro i no pels iPhone 13 bàsics, que probablement són suficients per a la gran majoria dels usuaris.
En definitiva, si podeu gastar en un telèfon més que en un ordinador, el Galaxy Z Fold3 és l’opció més versàtil i productiva i l’iPhone 13 Pro Max la més fotocinematogràfica. Si no podeu, haureu d’esperar un parell d’anys fins que les seves característiques i funcions arribin a models més assequibles.