Surt a la llum un valuós mapa de l'escola cartogràfica mallorquina

PalmaL'Institut Geogràfic Nacional ha fet pública l'adquisició d'una carta nàutica de la prestigiosa escola de cartografia mallorquina. Segons el cap de l'Àrea de Registre Central de Cartografia de l'Institut, Marcos Francisco Pavo López, "es tracta d'un document excepcional", perquè "només n'hi ha un centenar al món i molt pocs a Espanya, la majoria en col·leccions privades". "Rarament surten al mercat", afegeix. El document era propietat d'una societat de Bilbao que l'ha tret al mercat i que, d'aquesta manera, ha fet possible l'adquisició per part de l'Institut per un preu de 140.000 euros. "És la primera [carta] que tenim d'aquestes característiques", reconeix Pavo, qui també assenyala que serà la protagonista de la pròxima exposició que organitzarà la institució el 2024.

Plácido Caloiro i Oliva, a qui s'atribueix l'autoria de la carta nàutica, era un dels membres de la llarga saga familiar de cartògrafs mallorquins Oliva/Olives, la qual es va iniciar a Palma, amb Bartomeu Olives el 1538. Posteriorment, es traslladaren a diverses ciutats italianes, principalment Venècia, Messina i Palerm, de manera que en els registres històrics es troben fins a 14 cartògrafs amb cognom Oliva actius entre 1538-1673, descendents d'aquesta família mallorquina. Es creu que aquesta carta fou elaborada al taller de Caloiro, probablement, entre 1617 i 1657.

Cartes precioses

"Aquestes cartes no eren per navegar, sinó objectes de luxe fets per encàrrec. Les que es feien servir en el dia a dia dels vaixells no han sobreviscut i només ens arriben aquestes versions", explica el representant de l'Institut Geogràfic Nacional, que destaca el fet que "hi ha insercions en or i plata, a més de pigments molts cars per l'època, com la cotxinilla".

L'estil de la cartografia nàutica mallorquina destaca per la decoració profusa. Al pergamí recuperat hi trobam, per exemple, tres barres d'escala, 11 roses dels vents de diferents dimesions, una palmera en el Nil i la imatge de la Verge de la Carta, patrona de Messina i el nin en un cercle, en el coll del pergamí. També s'hi observen altres trets típics de l'autoria mallorquina com l'ús de pigments de colors vius, així com l'or i la plata. En el cas de la que ens ocupa té els dos metalls. "La plata està en els cercles d'algunes roses dels vents, ennegrida pel temps", detalla l'especialista. Un dels aspectes més destacats d'aquest document, afegeix, és que "està feta en pergamí, però conserva la forma del coll de l'animal, com era propi de les cartes d'aquella època".

El mapa, de 43 x 88 cm, representa tota la mar Mediterrània i les costes atlàntiques del sud-oest de la península Ibèrica i el nord-oest del Marroc, així com les costes del sud-oest del mar Negre i presenta tres plecs per ser tancat com una carpeta amb el coll del pergamí superposat.