"Ens la vam jugar per explicar la veritat de Ruanda"

PalmaLa història de conflicte dels grans llacs africans, que s'ha cobrat milions de víctimes els darrers 30 anys, és la història també de la propaganda i la desinformació. Per combatre-la, el documentalista Jon Cuesta i Xurxo Fernández van decidir fer Victims of Impunity, una peça que relata la tràgica història dels civils hutu, que han estat víctimes del Front Patriòtic ruandès al llarg de les darreres dècades, i que els propis autors presentaran aquest dissabte a Cine Ciutat, amb motiu del desè aniversari de l'ARA Balears. "Durant el 20è aniversari del genocidi, el 2014, vaig visitar com a periodista Ruanda", explica Jon Cuesta, director del documental. "Unes celebracions amb poca informació, vaig veure que a la capital Kigali els periodistes només tenien la informació i la versió contaminada del règim de Paul Kagame. Com passa amb el 98% dels periodistes del món. Allà ja vaig veure que no hi ha conciliació, que la gent té por de parlar, i que la gent que ho fa desapareix", explica.

I és que el 2014 perdurava el relat del govern ruandès de la crisi humanitària provocada per anys de conflicte. Un relat que ignora que el rerefons més important d'aquest enfrontament són les grans riqueses minerals que té l'est del Congo, la regió del Kivu, on es produeix un espoli sistemàtic que es trasllada via Ruanda cap als països rics. Un negoci consentit per la comunitat internacional on hi ha des d'esclavisme infantil fins a assassinats. Tot per aconseguir materials actualment molt preuats com el coltà, un compost químic imprescindible per fabricar la tecnologia. "Quan érem a Kigali el govern ruandès ens deia el que haviem de gravar, i quan visitàvem un museu, ens deien que tots els ossos dels morts eren de tutsis. Tristament, la major part dels periodistes van comprar aquesta versió de wikipedia, el relat oficial consisteix que els tutsis eren bons i els hutus dolents. I que Paul Kagame els va salvar a tots durant la guerra", lamenta Cuesta.

El seu esperit periodístic va fer que esquivàs els controls oficials i "parlàs amb opositors al règim, gent que viu espiada i amenaçada. Allà ja vaig entendre que tot formava part d'un pla. La història no era que els tutsis eren massacrats pels hutus després que caigués l'avió presidencial, sino que Kagame ho planifica fins i tot sacrificant tutsis, per després presentar-se com el salvador, i quedar-se amb el poder". Aquest episodi, l'abril de 1994, en el qual un míssil va fer caure l'avió on viatjaven els presidents ruandès i congolès va fer esclatar un dels episodis més tràgics del segle XX, el genocidi de Ruanda. El treball d'investigació d'algunes entitats internacionals, com 'Veritas Ruanda Forum', que es va querellar contra Paul Kagame amb el mallorquí Joan Carrero com un dels seus impulsors, o la tasca de periodistes com Jon Cuesta, situen Kagame, actual president ruandès, com el gran responsable de tot el que va passar.

Entre els testimonis del documental hi apareix també Jordi Palou, expert internacional que va coordinar l'acció jurídica de la querella contra Paul Kagame, i que també assitirà a la projecció. També Emma Bonino, antiga comisària europea d'acció humanitària, apareix al treball de Cuesta i Fernández. Igualment, desenes de testimonis que han estat silenciats per les versions oficials del conflicte. Fins i tot, es relata el paper d'organismes internacionals com ACNUR en el moment de la persecució de milers de refugiats hutu quan fugien de les restes del conflicte, els anys 1996 i 1997, amb més de 250.000 desapareguts.

Tota aquesta tasca d'investigació, feta per Jon Cuesta i Xurxo Fernández, no va resultar gens senzilla. Els viatges a Ruanda eren un risc, perquè el règim de Paul Kagame controla qualsevol intent d'explicar la veritat, fins a límits que tallen la respiració. De fet, quan van entrevistar a Victoire Ingabire, la principal alternativa política a Kagame i que ha estat empresonada durant anys senzillament per criticar el relat oficial, "vam viure un episodi que parla per si mateix. "Teníem por que mentre rodàvem el documental, com que havíem entrevistat gent crítica, ens aturassin i ens llevassin el material. Per això, li vam donar un disc dur amb una còpia de tot l'enregistrat a un col·laborador de Victoire Ingabire. Poc després, va aparèixer mort i torturat", recorda amb tristesa Jon Cuesta. "Ens la vam jugar per explicar la veritat", conclou el realitzador.

Aquest dissabte, a les 12 h a CineCiutat, entitat que també col·labora amb aquesta projecció, a més de poder veure el documental, el public tindrà l'oportunitat de parlar amb els autors, i de conèixer la situació de les víctimes i refugiats. Elysée Ndayisaba, de l'organització que dona suport als qui han hagut de fugir a Europa des de Ruanda, serà també present a l'acte.