Les vambes del futur seran de ciència-ficció

BarcelonaQue les vambes estan vivint un auge social que els fabricants no s’esperaven és una evidència innegable. Només cal fixar-se com en molt poc temps les sabatilles esportives han passat d’estar només als instituts de secundària i als gimnasos o pavellons per plantar-se ni més ni menys que al Ball de la Rosa de Mònaco, on la princesa Carolina se’n va calçar un parell de platejades el 2014 a conjunt amb el seu vestit de Chanel.

Però més enllà d’aquesta efervescència, provocada per l’acceptació cega del running com una cosa mainstream, hi ha tot un treball d’innovació que va molt més enllà dels lluentons, els colors i la resta de la batalla estètica entre marques. Tècnics especialitzats treballen als laboratoris de les empreses de fabricants per afegir a aquest calçat esportiu una sèrie d’innovacions que d’entrada van a les línies més cares, però que d’aquí poc es democratitzaran.

Ho sap bé Pablo Caralps, de BCN Brand, una empresa de calçat esportiu urbà que triomfa a l’estranger i també a Catalunya gràcies al disseny i a la producció local. El fundador de la marca explica que les dues grans tendències de les vambes del futur són “la comoditat i la practicitat”. “Dos objectius que es volen aconseguir principalment a través d’innovar en materials -explica Caralps-, com per exemple l’EVA, que és molt dens però té poc pes, i això fa que sigui més aïllant i que permeti soles més gruixudes, que ara estan tan de moda”.

A més, l’especialista explica que els materials també jugaran un paper important en la part superior. “Els teixits reflectors i el neoprè formaran part de les vambes ben aviat, ja sigui de forma monogràfica o combinats”, assegura, basant-se en el “contagi” de la roba de bany, “en què el neoprè en colors fluor ha tingut tanta acceptació”. La mescla de pell i altres teixits sintètics també és una tendència pendent, afirma, “sorgida de la introducció del calçat esportiu en la vida quotidiana i l’entorn laboral, cosa que ja passa en moltes grans ciutats del món”.

Però si hi ha algun canvi que Caralps s’atreveix a anticipar amb seguretat és “la desaparició dels cordons com els hem conegut fins ara”. “Tret que siguin vambes altes, hi haurà cordons elàstics o algun sistema elàstic interior que s’autoadaptarà al peu -afirma-. Són molt més fàcils de treure i posar, i això avança en la línia de la practicitat”.

Pel que fa al panorama comercial, Caralps afirma que “les grans empreses seguiran existint” però que apareixeran “noves marques més especialitzades que serviran productes més concrets” i que aconseguiran així “fidelitzar els seus clients”. Una especialització que pot desembocar en la “personalització del calçat esportiu” de moltes formes i també gràcies a les noves tecnologies. En tot cas, en l’àmbit empresarial, l’expert afirma que “desapareixerà la classe mitjana” i que “el preu de gamma baixa encara pot baixar més”, mentre que les vambes de gamma alta poden fins i tot pujar per tot el valor afegit que tindran “fruit de la innovació que incorporaran”.

L’invent d’un enginyer lesionat

Entre les innovacions més punteres que s’han donat a conèixer els últims temps hi ha les que ha patentat un enginyer aeronàutic francès que va haver de deixar de córrer pels forts dolors d’esquena que patia. Dotze anys després d’aquell traumàtic moment, ha desenvolupat les sabatilles Enko, amb uns amortidors incorporats que aspiren a revolucionar les curses recreatives.

“La carrera genera traumatismes que l’organisme accepta quan es tracta d’atletes professionals, però que en cas de persones amb lesions o sobrepès obliguen a abandonar la pràctica esportiva”, explica l’artífex d’Enko Running Shoes, Christian Freschi, a l’agència Efe, on parla del sistema que utilitza el calçat que ha creat. “[Les vambes] No alliberen l’energia fins que el peu no s’aixeca de terra per propulsar-se i, a més, són estables en repòs”, defensa l’inventor.

Han començat a vendre-les enguany, amb 1.000 parells mensuals, i no arribaran a les botigues fins al 2017. Cada parell costa 359 euros i pesen igual que les de les seves marques competidores. Tot i això, el seu creador diu que no baixaran els preus perquè ells no vénen del món del calçat. “Potser per això hem arribat a fer un producte de ruptura”, aventura.

Però tot i que Freschi no dóna d’entrada gran importància a la competència de les grans firmes, aquestes inverteixen tant com poden per fer somiar els seus consumidors, que en molts casos també són fans. En els seus laboratoris, Nike ha creat les Nike Mag, unes vambes equipades amb un sistema de cordons que s’autoajustarà quan detecti el moviment del peu de l’usuari. A través de tecnologia digital, la innovació farà realitat el que la marca va imaginar el 1985 per calçar Michael J. Fox al film Retorn al futur, on feia de Marty McFly.

I és que aquestes sabatilles en forma de bota són l’arribada al carrer del que Nike entenia futurista fa trenta anys, quan Robert Zemeckis els va trucar per demanar que creessin un calçat per al protagonista del film. “Vam començar a crear alguna cosa per a la ficció i ara ho convertim en realitat, hem inventat una nova tecnologia que beneficiarà tots els atletes”, explicava el director executiu de Nike, Mark Parker, a la web de la companyia.

Imprimir-se unes vambes a casa

Tot i que podria semblar que les marques estan encantades d’explicar que són molt innovadores i que els seus projectes de futur els avalen com a líders, la realitat és la contrària, ja que els fabricants són molt reticents a l’hora de parlar de les seves novetats i projectes.

Tot i això, en algun cas quan una revela algun objectiu, la seva competidora llança una informació per equiparar-s’hi. És el cas de l’ús de la tecnologia d’impressió 3D per a la fabricació de sabatilles, un camp en el qual tant Nike com Adidas ja han avançat alguns dels seus plans. Concretament, la marca alemanya ha presentat Futurecraft 3D, un projecte de creació personalitzada de sabatilles esportives a través d’impressores 3D situades a les botigues, on es faria un estudi de la petjada i la forma del peu a cada usuari per fabricar-li in situ una sabata perfecta per a la seva forma. Per ara, per a aquesta idea encara s’han de concretar els materials que s’utilitzarien.

Per la seva banda, Nike se suma a la revolució de la impressió en 3D portant la fabricació fins a les cases dels usuaris. Tal com va explicar el director d’operacions de la firma, Erik Sprunk, tenen pensat crear una eina que permeti als seus clients dissenyar-se unes Nike i, posteriorment, imprimir-les a casa de cadascú -cosa que en poc temps serà possible gràcies a la democratització de les impressores en 3D- o en alguna botiga de la marca, que té establiments repartits arreu del món. Això sí, els propietaris del fitxer resultant del disseny serien ells, com va deixar clar també Spunk. “Serà un producte de Nike i no és possible que qualsevol pugui fabricar-se un producte Nike”, va comentar per deixar clar que el segell de la marca no es posa en qualsevol creació.

Afegint-se a la tendència de la personalització, hi ha moltes propostes d’autodisseny. La més innovadora de les que s’han conegut últimament és la de Shiftwear, un projecte finançat amb micromecenatge. Aquestes vambes, similars de forma a unes Converse clàssiques de bota, estan fetes d’ e-paper als costats (vegeu el vídeo) i amb una apli permeten canviar-ne el disseny segons la voluntat del consumidor o el seu estat d’ànim.