Vandalisme a la Serra de Tramuntana

PalmaAntigament, els carboners i pagesos que trescaven per la serra de Tramuntana es guiaven a través de les fites pels camins ja marcats o que ells mateixos anaven delimitant per no perdre’s durant el trajecte de tornada. “La fita és el sistema més rudimentari però més efectiu que existeix”, explica l’excursionista i membre del grup Sa Forca, Carlos Solano.

Darrerament, sobretot els mesos de desembre i gener han aparegut moltes marques fetes amb esprais de colors per tota la Serra. Des de fa molt anys, potser més de 30, hi ha hagut alguns punts de colors en algunes rutes per indicar el camí, a mode de fita. “Normalment, era una marca rodona, una única en tot el recorregut, per indicar que anaves en bona direcció. Els colors servien per diferenciar quin club de muntanya l’havia marcat”, expressa Solano. De fet, a la pàgina 89 del llibre Walking in Mallorca de June Parker, publicat l’any 1986, es fa referència a les pintades de color vermell per indicar una ruta per Mortitx. “El camí puja lleugerament i llavors fa un revolt cap a la dreta. En aquest punt, tal com indiquen les fites, has de girar cap a l’esquerra. Segueix el camí de les oliveres i els arbusts. Hi ha algunes marques de pintura i fites, però no són fàcils de veure”, diu la cita textualment.

La moda de les pintades se suma a la problemàtica amb la qual els excursionistes de la Serra ja fa temps que conviuen; es tracta de la moda de fer munts de pedres tot seguint les creences que pot proporcionar bona sort a qui les ha amuntegades o que un tornarà a aquell lloc. Llegendes a banda, el que és realment cert és que aquesta moda de col·locar pedres en forma de piràmides pot ocasionar molta confusió entre els senderistes, ja que inicialment els munts de pedres s’utilitzaven com a fites.

Durant els darrers anys s’han intensificat les intervencions fetes amb esprai per la serra de Tramuntana. “Sobretot els mesos de desembre i gener, han proliferat moltíssim. Jo, per exemple, el 31 de desembre vaig anar fins a la fita del Ram i estava tot net, i hi vaig tornar l’horabaixa de l’1 de gener i hi havien aparegut pintades blaves pertot”, recorda el guia de muntanya Llorenç Vila.

En un principi, les marques eren de color vermell i tenien forma de circumferència, però actualment podem trobar pintades de totes les mides, formes i colors. A més a més, gairebé no hi ha distàncies entre marca i marca, la qual cosa provoca un gran impacte visual per als qui surten a passejar per la muntanya. “Record que quan era petit anava a la muntanya amb mon pare i hi havia una fita cada 100 metres; ara veim pintades cada 5 metres”, explica Solano.

Pintades enmig de la natura

El puig de sa Bassa, la Trapa, els Cingles de Son Rullan, Fartàritx, Mortitx, el torrent de Pareis i la cova de Cal Peso són només alguns dels indrets afectats per aquest tipus de vandalisme. El cas del torrent de Pareis és un clar exemple de les conseqüències que poden provocar aquestes pintades. El camí original per accedir-hi comença al restaurant d’Escorca i baixa cap a un camí que utilitzaven els carboners. Just allà comencen unes pintades que indiquen el suposat camí de descens, però no és el camí original. “Algú es va dedicar a marcar el camí de baixada amb esprai per les dreceres, fet que ha provocat que el camí original es perdi i que es destrossi tota la flora dels voltants”, explica el guia de muntanya Miquel Àngel Torrandell, qui afegeix que “si hi ha camins s’han de seguir per crear el mínim impacte possible a la natura”.

Origen desconegut

No se sap ben bé quin és l’objectiu d’aquestes pintades i tampoc qui es dedica a fer-les. Els experts a caminar per la muntanya amb els qui hem parlat coincideixen a dir que “no pot ser mai que sigui algú que es coneix la muntanya des de petit”. Els excursionistes creuen que els possibles culpables podrien ser els grans touroperadors que ofereixen el pack de muntanyisme amb guies estrangers, que, per tal de recordar el camí, necessiten fer pintades de colors. Existeix una manca de regulació de la titulació de guia de muntanya “i és quan entren els touroperadors grans”, diu Vila, qui apunta que, malgrat que no descarta aquesta opció, “resulta estrany que en tan poc temps n’hi hagi hagut tantes”. Vila veu factible que hi hagi una altra causa. “Crec que és una manera d’aconseguir més resctriccions de pas de les que ja hi ha actualment”, afegeix.

Possibles solucions

El grup Sa Fosca ha duit a terme una sèrie de jornades de neteja per la zona de Valldemossa. Per realitzar l’extracció de l’esprai, utilitzaren un dissolvent biodegradable, una esponja i “moltes hores de fregar”, comenta Solano. Actualment preparen més jornades per tal de netejar les zones afectades, però cada vegada apareixen noves pintades i és com un peix que es menja la coa.

Els experts indiquen que la solució seria conscienciar les persones perquè no es facin més pintades ni altres actes vandàlics, tals com tirar tot tipus de fems enmig de la muntanya, ja siguin plàstics, matalassos i fins i tot mobles. També caldria ser conscients que s’ha de causar el mínim impacte possible de l’ésser humà sobre l’entorn. “M’he arribat a trobar parets seques desfetes”, conta Solano, mentre que Vila hi afegeix: “I jo, alzines tallades”. “El que volen les noves generacions és adaptar la muntanya a les seves necessitats”, conclou Solano.