Les vaques de Campos cerquen la posidònia lluny del Trenc

PalmaLa declaració del Trenc com a parc natural, el 2017, va deixar els vaquers de Campos sense un recurs primari: la posidònia, utilitzada per les seves propietats desinfectants per al braguer de les vaques, per posar eixut als animals o per fer compost. La recollida d’altina amb finalitats agràries al parc natural es Trenc- Salobrar de Campos és una activitat prohibida, com també ho és la de fauna i arena, tant a l’àmbit terrestre com al marí. Aquesta norma, per als vaquers de Campos, representa una despesa econòmica de 150 o 200 euros per un tràiler d’aproximadament 15 tones de posidònia que ara transporten des d’altres platges de l’illa que no són parcs naturals.

Curiosament, a les zones de Mallorca on encara està permès recollir posidònia, sempre amb autorització, com és el cas de les platges de Manacor, les vaqueries ja no l’utilitzen. “A Manacor hi ha dues vaqueries i cap de les dues posen alga. Els llits ara són de goma. La posidònia allà ja no s’empra”, afirma el coordinador d’Unió de Pagesos de Mallorca, Joan Gaià. D’altra banda, Guillem Pons, doctor per la Universitat de les Illes Balears (UIB) recorda que “tot i que s’han donat autoritzacions per agafar-la és una pràctica poc estesa perquè les vaqueries han anat minvant”.

Al segle XX, Campos destacà per ser el poble que més llet produïa de Mallorca, amb un 45% de la producció total de l’illa. L’any 1981 tenia 473 vaqueries, de les quals el 2022 només en quedaven set. La indústria d’or blanc alimentava moltes famílies campaneres i ressaltava la identitat paisatgística i sociocultural del municipi. L’auge de la indústria làctica va fer que l’agricultura del terme s’enfocàs cap a les necessitats de la ramaderia bovina. Gràcies al desenvolupament de molins de vent, els pagesos podien aprofitar l’aigua del parc natural per regar els conreus d’hortalisses, farratge i alfals per alimentar el ramat.

L’extracció massiva d’aigua provocà la salinització progressiva dels aqüífers i, a conseqüència d’això, la limitació dels cultius hortícoles i farratgers. Tot plegat propicià la crisi del sector agrari i es va recórrer al desenvolupament turístic amb la urbanització del litoral.

L’impacte del turisme

La massificació anual del Trenc té conseqüències greus en l’erosió de l’espai natural. Un estudi sobre l’evolució de la línia de costa, a partir de l’anàlisi històrica de l’any 1956 fins al 2015, demostra una tendència erosiva general en tota la platja. El turisme massiu, juntament amb l’extracció no regulada de posidònia, comporta retirar tones de sorra que no retornen mai al seu lloc d’origen. “Els pagesos se’n duen molta arena barrejada amb posidònia perquè les vaques jeguin més blanes, però no en podem extreure ni un gra més perquè, si no, en deu anys no podrem ni estendre la tovallola”, declara el president de l’oficina d’informació del Trenc i el Salobrar de Campos, Joan Carles Salom. No obstant això, Gaià apunta que “no és l’activitat agrària que ha perjudicat els arenals mallorquins”, sinó “malentendre i confondre alga amb brutor”.

El Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals del Trenc (PORN) impulsa la restauració dels sistemes dunars del parc natural i estipula que les platges en regressió hauran de mantenir les restes de posidònia tot l’any. “No podem baixar restriccions, per molt positiu que resulti per a la ramaderia. No hi ha debat aquí”, aclareix la tècnica de l’àrea de conservació marina del GOB, Neus Matamalas. “Si no basta l’alga que els permeten agafar, s’ha de trobar una alternativa”, afegeix.

Els ramaders han començat a substituir la posidònia per materials més difícils de manejar i d’un cost superior, com per exemple la palla, que avui en dia, cada bala de 300 quilos té un preu de 30 euros. També demanen que els duguin altina d’altres platges, com ara de Cala Millor o sa Coma entre d’altres, o bé la van a cercar a s’Estanyol, una feina que requereix combustible i temps. “S’ha perdut perquè és una pràctica intensiva en temps i això val una doblerada”, conclou Gaià.

El propietari de la vaqueria de Son Sea de Campos, Miquel Vanrell, considera que “hi ha d’haver un equilibri. Ni tota sí, ni tota no”. Això, per evitar la pèrdua de l’única activitat agrària, i amb un tarannà tradicional, que es duia a terme al Trenc abans de patir l’arribada descontrolada d’aproximadament 16 milions de turistes cada temporada.

L’afluència de visitants sense control, el que se’n diu la petjada humana, ha originat la ràpida degradació d’aquesta zona natural protegida que obliga a l’administració del parc a instaurar mesures que prioritzin la recuperació de la platja. Entre aquestes, que les vaques de Campos no tinguin la posidònia del Trenc.