Crida de les autoritats sanitàries a reforçar el control i la vacunació de la verola del mico

Barcelona"Era només qüestió de temps", ha afirmat el director regional de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa, Hans Kluge, després que s'hagi confirmat el primer cas a Suècia de la nova variant de mpox (un terme que l'ens prefereix per davant de verola del mico). L'endemà que l'OMS declarés l'emergència sanitària internacional per aquest virus, l'Agència de Salut Pública sueca va informar del primer positiu de la soca clade I, que seria més greu que la que circulava fins ara (la clade II), en un viatger infectat a la zona centre-oest del continent africà. Aquesta variant amb "potencial pandèmic" ha causat 16.000 contagis i 500 morts només a la República Democràtica del Congo (RDC) des del novembre del 2023, i els experts avisen que és possible que ja circulés amb anterioritat per la UE sense donar senyals. De fet, l'Àsia ja ha reportat el primer positiu al Pakistan (on hi ha dos contagis més sospitosos), i la Xina i l'Argentina han començat a fer controls fronterers per detectar símptomes.

En una nova avaluació de riscos, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en anglès) creu "molt probable" que hi hagi més casos importats a la Unió Europea causats per la nova variant, però aclareix que la probabilitat de transmissió sostinguda a Europa és "molt baixa". Ara bé, sempre que els casos importats es diagnostiquin ràpidament i s'implementin mesures de control. De fet, les principals autoritats sanitàries fan una crida a millorar els controls per detectar casos de mpox i anticipar-se a la transmissió comunitària, que es dona quan els contagis ja no es poden traçar temporalment i tampoc se'n pot identificar l'origen.

Així, l'impacte serà baix si hi ha un enfortiment de les activitats de vigilància i preparació [proves de laboratori, investigació epidemiològica i capacitats de rastreig de contactes], així com una capacitat d'atenció sanitària sòlida. "L'important és que els sistemes sanitaris europeus estiguin atents als possibles contagis i als viatgers que provinguin de zones de risc amb possibles símptomes, amb l'objectiu d'identificar ràpidament els casos i evitar-ne l'extensió", ha afirmat la directora de l'ECDC, Pamela Rendi-Wagner.

La mpox és una infecció causada per un virus que provoca erupcions, inflamació dels ganglis limfàtics i febre. El contagi es produeix pel contacte estret i, tot i que no és una ITS estrictament, sí que és un virus transmissible sexualment perquè es propaga mitjançant la saliva, els fluids corporals i els materials contaminats, com ara llençols. Es tracta d'un virus emparentat amb el de l'erradicada verola, i n'hi ha de dos tipus: la clade I, la versió més severa i dominant ara a l'Àfrica, i la clade II, que s'amagava darrere del brot mundial del 2022. Fins ara, els casos de la soca més greu es devien al consum de carn contaminada o el contacte estret amb animals infectats, però se n'ha identificat un subtipus que sembla propagar-se principalment per la via sexual, tant heterosexual com homosexual. Fins fa poc, la majoria dels casos al Congo s'observaven en persones que exercien la prostitució i treballadors de pas, com camioners.

La importància de la vacuna

L'ECDC recomana que als estats membre que emetin recomanacions de viatge per a les persones que visitin o tornin de les zones afectades pel brot, eminentment de la zona centre-oest del continent africà. En aquests casos, així com en el de contactes estrets (sobretot persones amb patologies prèvies, en particular del sistema immunitari) el risc de contagi és "alt" i la principal eina a l'abast és la vacunació.

Actualment, es disposa d'una única vacuna autoritzada per prevenir la mpox, que és la mateixa que la de la verola erradicada, i que està produïda per Bavarian Nordic, una farmacèutica danesa que acumula una pujada del 7,8% a la Borsa de Copenhaguen des de la declaració de l'emergència sanitària mundial. La pauta d'immunització són dues dosis i les autoritats només la recomanen a col·lectius específics: persones que mantenen relacions sexuals sense protecció –encara que no exclusivament a homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBHSH)–; gent amb múltiples parelles sexuals; persones que practiquen sexe en grup, o persones que han passat una ITS recentment. A Espanya, 40.610 persones estan vacunades davant la mpox, però només la meitat han completat la pauta.

L'anunci del positiu a Suècia ha arribat quinze mesos després que l'OMS tanqués el màxim nivell d'alerta per mpox pel brot del 2022. "La manca d'activitat en el període intermedi ha donat lloc a alguna cosa que es podria convertir en un nou brot mundial", planteja Ferguson. "S'hauria d'haver fet un esforç més gran per produir i distribuir vacunes a les zones afectades, però no ha estat així. És possible abordar aquests problemes, però per això cal una ràpida cooperació internacional", valora Brian Ferguson, professor associat d'immunologia de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), en declaracions a SMC.

També infectòlegs i epidemiòlegs d'arreu del món fan una crida a la cooperació internacional. Per al director de l'Institut de Genètica de l'Escola Universitària de Londres, Francois Balloux, tenint en compte el considerable nombre de casos recents de mpox del clade I a l'Àfrica, "no és sorprenent que se n'hagi diagnosticat un cas en un país europeu". "De moment Suècia no està prenent mesures addicionals a les ja existents. És esperable que en els pròxims mesos s'identifiquin altres casos importats", afirma en declaracions a SMC. "L'aparició d'un cas del virus clade I a Suècia és un fet clarament preocupant. No és sorprenent, atesa la gravetat i la propagació del brot a l'Àfrica, que els viatges entre continents hagin portat aquest cas a Europa", afegeix Ferguson. "És probable que hi hagi més casos a Europa i en altres parts del món, ja que actualment no hi ha mecanismes per aturar l'aparició de casos importats", adverteix l'immunòleg britànic.

Reunió europea dilluns

Aquest divendres, el director general de l'OMS, Tedros Adhanom, ha animat tots els països a "millorar la vigilància" sobre aquesta infecció i a compartir les dades per "comprendre millor la transmissió". A través de la xarxa social X, també s'ha mostrat a favor de "compartir vacunes" i "aplicar les lliçons apreses d'anteriors emergències de salut pública d'interès internacional", com ara el coronavirus, per "fer front al brot actual", si bé ha demanat no caure en el pànic. "No menys important: insto els governs, les autoritats sanitàries i el públic en general a no estigmatitzar ni discriminar cap persona o comunitat afectada", ha afegit Kluge.

També el ministeri de Sanitat espanyol ha assegurat que els nous casos detectats aquest any a Espanya (264) no són més greus que abans: "No s'han comportat de manera diferent, amb altres símptomes o diferent gravetat que els que s'han detectat des d'abril del 2022". Amb tot, el govern espanyol ha admès que valorarà tota la informació disponible per, arribat el cas, “ajustar” les mesures actualment vigents. “La vacunació i la vigilància són la clau d'una bona estratègia que ja ha tingut èxit a Espanya”, subratlla el ministeri, que, tot i això, garanteix que avaluarà “qualsevol informació nova per determinar si cal ajustar” el seu enfocament a la gestió de mpox.

En aquest sentit, Espanya participarà dilluns en una reunió convocada pel Comitè de Seguretat Sanitària de la Unió Europea per avaluar la situació actual. Aquest mateix dia també tindrà lloc una reunió del grup tècnic del ministeri per debatre les actuacions que es derivaran de l'alerta en què participaran el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), el Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE), el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) i la Divisió de VIH i Vacunes. L'endemà hi ha prevista una trobada amb els tècnics de les comunitats a la ponència d'alertes per valorar, arribat el cas, si calen noves mesures a implementar.