Crida de les autoritats sanitàries a reforçar el control de la verola del mico

Barcelona“Era només qüestió de temps”, ha valorat el director regional de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa, Hans Kluge, després que s’hagi confirmat el primer cas a Suècia de la nova variant de mpox (un terme que l’autoritat sanitària prefereix a verola del mico). L’endemà de la declaració d’emergència internacional per aquest virus, l’Agència de Salut Pública sueca va informar del primer positiu de la soca clade I, que seria més greu que la que circulava fins ara (la clade II), en un viatger infectat a la zona centre-oest del continent africà. Aquesta variant amb “potencial pandèmic” ha causat 16.000 contagis i 548 morts només a la República Democràtica del Congo (RDC) des del novembre del 2023, i els experts avisen que és possible que ja circulés amb anterioritat per la UE sense donar senyals. L’Àsia ja ha reportat el primer positiu al Pakistan (on hi ha dos contagis sospitosos més), i la Xina i l’Argentina han començat a fer controls fronterers per detectar símptomes.

Fins fa un mes, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en anglès) avaluava com a “molt baix” el risc d’expansió d’aquesta infecció a Europa. En una nova avaluació de riscos aquest divendres, creu “molt probable” que hi hagi més casos importats a la Unió Europea de la nova variant, però aclareix que la probabilitat de transmissió sostinguda per a la població general europea és “molt baixa”. Això sí, sempre que els casos importats es diagnostiquin ràpidament i s’implementin mesures de control. “En el cas dels europeus que viatgin a les zones afectades i tinguin un contacte estret amb la població o incorrin en comportaments de risc com ara contactes sexuals múltiples, aleshores el risc de contagi és molt alt”, ha advertit la directora de l’ECDC, Pamela Rendi-Wagner.

De moment, doncs, les principals autoritats sanitàries fan una crida a millorar els controls per detectar casos de mpox i anticipar-se a la transmissió comunitària, que es dona quan els contagis ja no es poden traçar temporalment i tampoc se’n pot identificar l’origen. Així, l’impacte serà baix si hi ha un enfortiment de les activitats de vigilància i preparació [proves de laboratori, investigació epidemiològica i capacitats de rastreig de contactes], així com una capacitat d’atenció sanitària sòlida. “L’important és que els sistemes sanitaris europeus estiguin atents als possibles contagis i als viatgers que provinguin de zones de risc amb possibles símptomes, amb l’objectiu d’identificar ràpidament els casos i evitar-ne l’extensió”, ha afirmat Rendi-Wagner.

En cas d'una infecció sospitosa, l'organisme insta a fer les proves pertinents per identificar a quina soca pertany, buscar els contactes estrets del potencial pacient i descobrir si hi pot haver un esdeveniment massiu o un entorn específic al darrere del contagi. També subratlla la importància de revisar que els afectats no hagin patit una reinfecció, i que es busquin potencials casos entre dones, infants i grups de risc del seu entorn. Si els sospitosos passen a ser casos confirmats, cal aïllar-los fins que donin negatiu o fins a la fi dels símptomes.

Segon brot en dos anys

L’anunci del positiu a Suècia ha arribat quinze mesos després que l’OMS tanqués el màxim nivell d’alerta per mpox o verola del mico pel brot del 2022. “La manca d’activitat en el període intermedi ha donat lloc a alguna cosa que es podria convertir en un nou brot mundial”, planteja Brian Ferguson, professor associat d’immunologia de la Universitat de Cambridge (Regne Unit), en declaracions a SMC. “S’hauria d’haver fet un esforç més gran per produir i distribuir vacunes a les zones afectades, però no ha estat així. És possible abordar aquests problemes, però per això cal una ràpida cooperació internacional”, valora Ferguson. 

També infectòlegs i epidemiòlegs d’arreu del món fan una crida a la cooperació internacional. Per al director de l’Institut de Genètica de l’Escola Universitària de Londres, Francois Balloux, tenint en compte el considerable nombre de casos recents de mpox del clade I a l’Àfrica, “no és sorprenent que se n’hagi diagnosticat un cas en un país europeu”. “De moment Suècia no està prenent mesures addicionals a les ja existents. És esperable que en els pròxims mesos s’identifiquin altres casos importats”, afirma en declaracions a SMC. “L’aparició d’un cas del virus clade I a Suècia és un fet clarament preocupant. No és sorprenent, atesa la gravetat i la propagació del brot a l’Àfrica, que els viatges entre continents hagin portat aquest cas a Europa”, afegeix Ferguson. “És probable que hi hagi més casos a Europa i en altres parts del món, ja que actualment no hi ha mecanismes per aturar l’aparició de casos importats”, adverteix l’immunòleg britànic.

Aquest divendres, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom, ha animat tots els països a “millorar la vigilància” sobre aquesta infecció i a compartir les dades per “comprendre millor la transmissió”. A través de la xarxa social X, també s’ha mostrat a favor de “compartir vacunes” i “aplicar les lliçons apreses d’anteriors emergències de salut pública d’interès internacional”, com ara el coronavirus, per “fer front al brot actual”, si bé ha demanat no caure en el pànic. “No menys important: insto els governs, les autoritats sanitàries i el públic en general a no estigmatitzar ni discriminar cap persona o comunitat afectada”, ha afegit Kluge.