Una variant més virulenta del VIH es fa visible als Països Baixos

BarcelonaEl que no es busca no es troba. Això, de fet, és el que ha passat amb una variant del VIH, del subtipus VB, que s’ha fet prou visible als Països Baixos per haver motivat una recerca específica. En un article publicat avui a la revista Science es descriu aquesta nova variant en 109 persones. En totes elles els recomptes virals estan molt per sobre de les variants habituals a Europa i presenten un deteriorament superior del sistema immunitari. Els experts, liderats per un equip de la Universitat d’Oxford, suggereixen que la nova variant es va originar per una mutació en algun moment de la dècada del 1990 i que no és altra cosa que un producte de l’evolució natural de qualsevol virus. Això sí, consideren que desmenteix la teoria “errònia” que els virus tendeixen a perdre virulència a mesura que apareixen noves variants. Molt probablement, diuen els experts, aquesta nova variant ja circula per Europa.

La càrrega viral de la nova variant és entre 3,5 i 5,5 vegades més gran que la variant majoritària a Europa. De la mateixa manera, s’observa un descens dues vegades més ràpid de les cèl·lules CD4, fet que denota una caiguda del sistema immunitari molt més intensa que amb altres variants. Això vol dir que la malaltia, la sida, es desenvolupa de mitjana al voltant de nou mesos després d’haver-se infectat en lloc dels 24 a 36 mesos habituals. Així doncs, es tracta d’una variant molt més contagiosa i amb uns efectes molt més greus sobre el sistema immunitari.

Malgrat el risc de la variant VB, ara com ara no es pot considerar un problema de salut pública, explica Chris Wymant, investigador de la Universitat d’Oxford i primer autor de l’article. La raó és que els casos identificats fins avui no són massa nombrosos i que les vies de contagi són conegudes i idèntiques a les de la variant majoritària. D’altra banda, insisteix l’expert, en tots els casos hi ha hagut una bona resposta al tractament amb antiretrovirals, cosa que fa que la malaltia passi a ser crònica amb bones expectatives i qualitat de vida.

Doble avís

El descobriment té almenys dues variables rellevants. D’una banda, i des de la perspectiva clínica, és un avís que va, al seu torn, també en dues direccions. La primera és que cal extremar els serveis de vigilància i anàlisi per mirar de trobar la nova variant pel seu elevat risc. La segona és que és un indicador clar de la necessitat de començar el tractament amb antiretrovirals tan bon punt se sospiti de la infecció.

D’altra banda, la troballa pot ajudar també a entendre millor quina és la línia evolutiva dels virus i les variants que sorgeixen tant per mutacions ex novo com per recombinació del seu codi genètic. Els investigadors han identificat fins a 509 canvis genètics, molts dels quals vinculats a factors que n’augmenten la virulència i la transmissibilitat. En aquest sentit, indiquen, és una demostració que els virus no sempre tendeixen a perdre “capacitats” o elements de risc, sinó que pot passar tot el contrari. És el que s’hauria vist quan va sorgir la variant delta del covid-19 i ara amb aquesta variant del VIH.