Algunes varietats de vinya i d'ametller resisteixen millor a la 'Xylella fastidiosa'

PalmaHi ha varietats de vinya i d'ametller que mostren una major resistència a la Xylella fastidiosa, segons demostra un estudi fet per Bàrbara Maria Quetglas a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

En el cas de la vinya, les menys afectades són la mantonegro i la chardonnay, mentre que la més afectada és la giró ros. En aquest sentit, la investigació també posa de manifest que hi ha un major percentatge d'exemplars afectats a les vinyes comercials. Pel que fa a l'ametller, la varietat que té menys presència d'aquest bacteri és la vairo, mentre que la corona i l'alzina són les que en tenen més.

Aquest treball forma part del projecte ITS2017-095 Disseny i implementació d'estratègies de control enfront la Xylella fastidiosa, que es divideix en sis àrees d'investigació i té l'objectiu de facilitar la transferència de coneixement sobre aquesta problemàtica per tal de fomentar l'agricultura a les Illes.

Vegetació silvestre

A més d'estudiar la resistència de les vinyes i els ametllers, també s'ha analitzat com aquest bacteri afecta la vegetació silvestre de les Balears. En aquest sentit, el doctor del Departament de Biologia de la UIB Juan Rita ha explicat que s'han localitzat 18 espècies silvestres sensibles al bacteri, 10 de les quals no es coneixia que ho eren fins ara.

La majoria de les espècies sensibles són arbusts de les garrigues, com l'estepa blanca, la garlanda, el llampúdol, el romaní, la vidalba, l'argelaga i la gatosa d'Eivissa. Pel que fa a les plantes arbòries, destaquen l'ullastre i el fleix. Per altra banda, respecte de les espècies endèmiques, s'ha detectat una afectació "preocupant" de la camamil·la de Maó, a Menorca. L'estudi també ha analitzat la incidència de la malaltia dins de les comunitats forestals, concloent que la Xylella fastidiosa "difícilment" entra dins la vegetació densa de l'ullastrar i afecta especialment zones forestals perifèriques.

A Formentera, cap insecte positiu

La tercera anàlisi, Coneixement dels insectes vectors de la Xyllella a les Illes i la capacitat de transmissió entre plantes hostes, exposat pel doctor de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) Jordi Sabaté, constata que dels aproximadament 5.000 insectes potencialment transmissors capturats i analitzats a Balears, el 8% correspon a Neophilaenus campestris i el 92%, a Philaenus spumarius. A Formentera, cap dels insectes ha resultat positiu.

Per altra banda, el lot Posada a punt d'un sistema de detecció de la incidència de Xylella fastidiosa al cultiu de l'ametller mitjançant imatges aèries a l'illa de Mallorca, duit a terme pel doctor Juan Antonio Navas, de l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC (IAS-CSIC), assenyala que la correspondència entre la presència de símptomes visuals i la infecció per Xylella fastidiosa arriba a una precisió global superior al 90%.

Finalment, els dos darrers lots, Caracterització de les poblacions del bacteri fitopatògena a les Illes Balears i Detecció del bacteri fitopatogen en diferents vegetals de les Illes Balears, de les doctores Blanca Landa de l'IAS-CSIC i Margalida Gomila de la UIB, respectivament, precisen que, en l'àmbit de subespècies, el 13% de les mostres recollides estaven afectades per les subespècies fastidiosa, el 56% de la múltiplex i el 30% de la pauca.