“Cada vegada hi ha més dones que trien parir a casa”

PalmaEl part domiciliari és una opció encara minoritària però en auge, també a les Illes Balears. "Cada vegada hi ha més dones que trien parir a casa, i si no hi ha més demanda és perquè no hi ha professionals per acompanyar-les i perquè no està dins el sistema públic", apunta la comare Roser Gallardo, que ha atès parts a casa durant 17 anys a Mallorca. Ella és una de les impulsores del curs d'Expert Universitari en Atenció al part i naixement a casa a la Universitat de les Illes Balears (UIB), que precisament vol oferir una formació específica i de qualitat a aquelles comares que volen acompanyar aquests naixements fora de l'hospital.

És la primera vegada a Espanya que una formació en el part domiciliari entra a la universitat. "És una formació demandada per les comares i que no es tenia, perquè dins el model curricular de les comares no hi ha formació de part a casa, a diferència d'altres països on sí que s'inclou", detalla Gallardo. Recorda que el part és un procés fisiològic que, en la majoria de casos, es desenvolupa amb normalitat i considera que, en parts de baix risc (quan la dona no té cap patologia), és una opció amb molts beneficis.

"Tu tries amb qui vols parir i com. A casa teva comandes tu, fas el que instintivament el cos et diu i les hormones flueixen molt bé. Tot això són avantatges perquè el part vagi bé", detalla la comare. De fet, l'evidència demostra que estar en un espai conegut, íntim, amable i tranquil és clau per facilitar un part fisiològic. Per això, hospitals com el de Son Llàtzer, Inca i Can Misses han habilitat sales de part natural, amb banyera, llums regulables, pilotes i teles.

Però, què passa si hi ha complicacions? Gallardo apunta que duen un maletí amb suficient material per donar una resposta per al temps suficient d'arribar a l'hospital, "la sort que tenim és que sempre se'ns caduca la medicació dins el maletí". D'altra banda, només s'atenen parts amb embarassos sense malalties i en domicilis que estan com a màxim a mitja hora o 40 minuts de l'hospital. A més, les comares s'avancen a possibles complicacions. "Les coses normalment no es desvien de cop: et van donant signes d'alarma i trasllades si és necessari", detalla. En el seu cas, en 17 anys ha tingut dos trasllats urgents i els dos naixements varen anar bé.

Intervencions i violència obstètrica

Els motius pels quals hi ha dones que decideixen donar a llum a casa seva són diversos, però n'hi ha dos de majoritaris. Per un costat, "hi ha dones que ho tenen claríssim: no volen entrar dins l'hospital per fer una funció fisiològica com s'ha fet segles i segles", apunta la professional, que recorda que en països europeus com Anglaterra i Holanda aquesta opció està inclosa dins la cartera pública de salut. I, per l'altre costat, "hi ha dones que han tingut una experiència anterior a l'hospital molt dolenta i no volen acudir-hi si no és totalment imprescindible".

Aquestes experiències negatives algunes vegades estan relacionades amb la violència obstètrica i d'altres, a intervencions que s'haurien pogut evitar. "Per fi s'ha reconegut que existeix la violència obstètrica, s'ha demostrat que li podem posar nom després que hi hagi hagut molts anys de negació", afegeix la professora del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB i directora del curs d'experts Elisa Bosch Donate. Assenyala que les Balears són una comunitat pionera en l'atenció al part humanitzat i una passa més endavant serà la casa de naixements que Salut projecta devora Son Espases.

Malgrat tot, la taxa de cesàries a l'Arxipèlag és del 22,8%, segons les darreres dades publicades a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), per damunt de la taxa d'entre el 10% i el 15% que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A l'Estat aquesta taxa és del 25%. En aquest sentit, Gallardo considera que als hospitals "hi ha professionals, sobretot comares, que eviten bastantes intervencions, però encara n'hi ha massa".

Una opció sovint criminalitzada

Malgrat que l'evidència demostra que els parts a casa acompanyats pels professionals adequats són segurs, encara és una opció que genera polèmica i sovint es criminalitza les dones i comares que els trien. Gallardo i Bosch coincideixen que hi té a veure l'estructura social patriarcal: "El model patriarcal vol controlar-nos i dictar-nos com hem de parir", opina Gallardo, que assenyala que avui dia està més normalitzat, però quan ella va començar "estava molt tota sola".

"Voler controlar els parts de les dones no deixa de ser patriarcat i capitalisme. Se'ns demonitza molt perquè hi ha una pèrdua", afegeix Bosch. Moltes vegades –continua la fisioterapeuta– es titla les dones "de temeràries, d'antisistema, o de seguir una moda". Per això per a elles és tan important haver entrat a la universitat: "Ens dona més credibilitat i tenim més recursos per defensar la nostra posició". El curs conté diferents mòduls que aborden tant l'atenció a l'embaràs com al part i el puerperi, a més de la metodologia científica i en legislació.