Naroa Cerdán: “Cada vegada que rep una peça de Harry Potter són moments d’intensa alegria”

Col·leccionista

Naroa Cerdán Galmés amb part de la seva col·lecció.
Sebastià Vanrell
29/04/2024
4 min

ManacorNaroa Cerdán Galmés (Manacor, 1989) passeja pel menjador de casa seva a Sant Llorenç. En un lateral mig amagat però ben il·luminat hi ha diverses vitrines plenes. Un santuari de figures, peces, records, graneres o bolles de neu. Tot amb un fil conductor: Harry Potter i el seu univers fantàstic. A prop, un còmode espai de lectura i la darrera adquisició, una figura a mida real de Dobby, un dels personatges més estimats de la nissaga creada per J.K. Rowling el 1997, fa més de 25 anys.

En quin moment us adonau que Harry Potter us ha atrapada?

— Jo no sabia que existia Harry Potter fins que vaig veure la primera pel·lícula. Record que feia primer d’ESO i tenia 11 anys, exactament la mateixa edat que té Harry en aquells temps. Després la meva mare em va regalar el segon llibre de la nissaga. I ja vaig haver de llegir-los tots! Vaig créixer amb el personatge. Quan es va estrenar la darrera pel·lícula, jo ja tenia 20 anys.

I ja el col·leccionisme fou inevitable?

— No tenia ni idea que existia tot això. Vaig començar el 2019 de manera seriosa, per dir-ho així. La cosa va sorgir en una exposició sobre el personatge a Madrid. Allà vaig comprar les tres primeres varetes, el mapa, la capa d’invisibilitat i la capa de Gryffindor. Aquí ja vaig començar a somiar amb una col·lecció, però en aquells moments vivia amb la meva parella en un estudi de 30 metres quadrats… no hi havia espai físic per muntar res. Poc després ens vam mudar a un pis més gran a Sant Llorenç i ja va ser una altra història.

Un espai gran és millor per a la convivència i ‘pitjor’ per al col·leccionisme?

— I a més va arribar la covid. La pandèmia va ser molt bona per ampliar la col·lecció! I ara a foravila i amb més espai, imaginau…

Quines són les vostres peces preferides?

— El que més m’agrada són les antiguitats relacionades amb l’univers Harry Potter. Marxandatge fins i tot anterior a les pel·lícules. Al Regne Unit ja hi havia juguetes, figures, petites escultures o objectes creats a partir de l’èxit dels llibres, per la qual cosa hi ha personatges i llocs que no s’assemblen als de després. Tenc figures del 1999 o de l’any 2000 del castell de Hogwarts i caixes de música amb una cançó que no és la típica que tothom coneix després per les pel·lícules. Hi ha col·leccionistes o fans que fins i tot creuen que són peces falses.

Us sentiu compresa?

— No gaire [riu]. Tothom em considera un poc fuita o pensa que he de jugar amb les peces com si fos una nina petita. El 2022 vaig crear el meu perfil d’Instagram. De fet, no tenc cap familiar o gent propera a qui li agradi de veres Harry Potter. Encara que sí, la meva parella també és una friqui… però de la tecnologia, així que d’alguna manera ens assemblam. Tenim un pacte, almenys un cop a l’any hem d’organitzar una marató per veure totes les pel·lícules seguides. Ho necessit. Quant a la col·lecció he de donar moltes explicacions, sí… no entenen que una dona de 34 anys col·leccioni aquest tipus d’objectes.

Us agrada mostrar la col·lecció a les xarxes?

— Sí, sobretot perquè em dona la possibilitat de veure'n altres… i perquè alabin la meva [somriu]. Som @marauding_witch a instagram.

Quin és el vostre mètode de cerca?

— M’agrada molt investigar per trobar coses exclusives, difícils. La marca The Nobel Collection, per exemple, fa rèpliques exactes de moltes nissagues, no només de Harry Potter. Algunes ja estan descatalogades, peces que fàcilment poden tenir 25 anys però que encara funcionen o que fins i tot estan dins de les seves capses originals.

Vós les destapau?

— Algunes no, altres sí perquè m’agrada tocar-les. Això sí, guard totes les caixes dins unes altres i aquestes dins d’un armari. Així, si després les volgués vendre, que no ho crec, no perdrien valor.

Per què creis que Harry Potter no passa de moda?

— És una cosa que no té final. Els més petits encara es disfressen… i això que el primer llibre és de 1997! Qui no s’enamoraria de nins d’11 anys que van a l’escola per aprendre màgia?. I eren normals i corrents!

És una cosa més de dones?

— La majoria ho són, però no sempre. Conec un home dels Estats Units, que, a més, té 72 anys, i és un gran col·leccionista. No hi ha edat ni sexe per a aquestes coses. Cada un ha de procurar ser feliç amb el que fa.

Supòs que ha de ser fàcil saber què regalar-li?

— En teoria, hauria de ser una avantatge! De fet, tenc una llista de desitjos, però per alguna raó a la meva família no entenen que vulgui coses que no siguin ‘útils’, que no serveixin per a qualque cosa.

Què sentiu quan rebeu una peça de col·lecció a casa?

— Em ve un sentiment d’emoció i alegria impressionant. Després del temps d’espera, he de reconèixer que són minuts d’intensa alegria. Després també m’emociona publicar-ho i m’encanta que em diguin que és preciós.

Qualque vegada us heu penedit de començar? Quina és la peça més cara que teniu?

— No, però reconec que és una cosa molt perillosa!. Si ho té previst no ho faci [somriu]. Implica invertir molts de doblers… No he calculat exactament quants, però millor no fer-ho [riu]. I encara que això tampoc no ens ha privat de poder viatjar, per exemple, sí que quan un mes ja ens hem passat del pressupost, deim: idò aquesta setmana no anirem al cinema o aquest dissabte no sortirem a sopar. S’ha de mantenir la calma i saber guardar… perquè de cop i volta surt una peça bona, una oportunitat i tampoc hi ha temps de pensar-s’ho molt. Després hi ha l’adrenalina de les subhastes. De vegades és millor ni mirar-ho; si no cerques, no trobes. Responent a la segona pregunta, la figura de Dobby és la darrera i la més cara que tenc. És una qüestió de sensatesa, de poder pagar el lloguer.

Heu tingut la possibilitat de conèixer Rowling o algun actor de la saga?

— Lamentablement, encara no… Però no perd l’esperança!

La vostra col·lecció es considera gran dins dels estàndards?

— Aquesta és una col·lecció mitjana, hi ha gent que fins i tot transforma tota la seva casa per ambientar-la com un escenari… hi ha autèntiques bogeries. Hi ha una al·lota, també als Estats Units, que té la casa sencera decorada, totes les tres plantes!

stats