"De vegades, el cine és com estar en una cuina"

PalmaLes meves setmanes són bastant variades, sovint em vaig adaptant als esdeveniments professionals i personals que sorgeixen. En aquest moment, per exemple, som a Canes, i tornaré a Mallorca dimarts. Ara ja fa un parell de dies que som per aquí. Quan particip en festivals de cine, combín reunions amb conferències, per després traslladar al meu equip els diferents projectes que s’han anat presentant.

Normalment, la meva setmana sol començar amb molts de números i molt de cine, perquè els dilluns i els dimarts ens solem dedicar a analitzar les dades d’assistència de la taquilla. Miram com ha anat el cap de setmana, quanta gent s’ha assegut a les nostres butaques, quines pel·lícules han estat les més reclamades... I acabam de polir els darrers detalls de la programació entrant. A partir d’aquí, la resta de la setmana varia molt en funció de les dates assenyalades que tinguem, si hi ha esdeveniments o si hem de presentar algun projecte.

Per altra banda, aquesta setmana també he de preparar l’examen de l’assignatura Gestió i Promoció de Contingut Audiovisuals que impartesc al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG). Si bé és cert que ja fa uns anys que tenc relació amb la universitat, ara és la primera vegada que hi som professor. Diria que hi ha un punt de repte i a la vegada d’il·lusió.

Aquesta setmana també m’espera molta burocràcia, més de la que feim habitualment, per la situació actual de CineCiutat. A principi d’aquest més vàrem fer una assemblea extraordinària perquè els socis votessin a favor o en contra de la continuïtat del cinema. El 95% va votar a favor de continuar amb aquest projecte tan especial. L’Ajuntament de Palma, per la seva banda, ens va fer arribar una carta de compromís en què assegura que CineCiutat continuarà estant a l’Escorxador. Ara hem de presentar la documentació a les institucions públiques per explicar-los el que vàrem acordar i per recordar-los quina és la singularitat del nostre cinema.

Sempre pens que visc més en el futur que en el present, perquè pas molt de temps planificant coses per al futur. A vegades, el cine és com estar en una cuina: hi ha moltes hores de preparació, de maduració, de gestió... Quan dius que fas feina en un cinema tothom pensa que passes molt de temps assistint a estrenes, però hi ha molta feina ‘de cuina’, d’estar davant una pantalla.

De fet, en aquest sentit, la pandèmia no ha canviat gaire la meva manera de fer feina, perquè ja feia moltíssims d’anys que feia teletreball. És que la nostra estructura sempre ha estat una combinació entre treball presencial i remot.

A més, aquesta setmana també començaré a planificar les mentories i els cursos que cada any impartesc al Festival de Cine de Venècia, que enguany es a principi de setembre.