El veganisme, un estil de vida que va més enllà d’una dieta sense derivats animals
El moviment ‘veggie’ guanya adeptes a les Balears i continua mostrant que és possible gaudir d’una vida saludable menjant vegetals, fruites i llavors
PalmaEn els darrers anys, han passat de 300 a 700 els establiments de cuina vegana de tot l’Estat. S’ha multiplicat el nombre de persones que decideixen passar-se al veganisme, un moviment que, com mostren en el seu dia a dia establiments com l’agroturisme i restaurant Villa Vegana de Selva, va molt més enllà que una dieta allunyada de productes i derivats animals. El passat 26 de maig es va celebrar en un altre agroturisme mallorquí, el LoftOtel Canet d’Esporles, el festival Vegan Day Out, una trobada amb múltiples activitats: jocs, gastronomia vegana, i música en viu amb disjòqueis veggies procedents de Nova York, Eivissa, Alemanya i Mallorca, que varen ambientar la festa fins ben entrada la nit. Després de la gran acollida del festival, l’ARA Balears ha volgut aprofundir en la filosofia vegana conversant amb alguns dels seus representants a les Illes.
Beverley Pugh
Propietària de Vegan&Raw, amb propostes crudiveganes
És una de les pioneres a introduir la tendència crudivegana a l’estat espanyol. Des de la seva botiga a Palma, que és a punt transformar en restaurant, ofereix propostes crudiveganes i ecològiques. Considera que “no hi ha necessitat de menjar animals per viure i per estar bé, ni fer tant de mal a tants d’animals quan realment no estam preparats per menjar-los. No és necessari”. Beverly considera que “hi ha una manca de consciència perquè tota la generació meva i l’anterior creien que havíem de menjar animals i carn cada dia per estar sans i forts, i no és veritat. No tenim dret a fer mal a cap ésser viu per alimentar-nos”. Simplement “comprenent una mica i investigant i amb els consells de gent experimentada podem viure d’una manera meravellosa menjant vegetals”. Beverly creu que els nous vegans “tindran problemes de salut perquè tenen mancances perquè mengen molta soja”, un dels productes “més manipulats genèticament amb molta quantitat d’estrògens”. Dins el nou moviment vegà “hi ha molts fregits i moltes coses processades, cosa que és una continuació de la dieta convencional”. Hi ha gent “que anomena aquesta moda vegan junk food o menjar vegà porqueria,que a la llarga pot ser perjudicial per a la salut. Per a mi cuinar és preparar els plats just després de venir del mercat. L’alimentació adient hauria de ser a partir de germinats, que és l’aliment més poderós del planeta, perquè quan els consumeixes són vius; verdures; llegums, fruita i llavors”.
Victòria Frontera
Xef propietària d’Açaí, a Inca, que gestiona amb la seva parella
Per a Victòria Frontera, el veganisme és, fins i tot, “molt més que un estil de vida”. Està convençuda que és “una ideologia política basada en el rebuig de qualsevol tipus d’explotació animal,tant a l’àmbit de l’alimentació com a la cosmètica, els teixits, l’experimentació en animals, etc”. “Aquestes són les bases del veganisme per als qui entenem els animals com a individus de ple dret”.
“Als països de parla anglesa es diferencia el veganisme del plant-based food, la dieta dels que opten per menjar només vegetals per aprimar-se o per salut”, explica. A Açaí, que Victòria gestiona amb la seva parella, GastónTarque, fa cursos, tallers i servei d’àpats per encàrrec “per acostar el veganisme a tothom des de tots els àmbits i sense perdre el sabor de la cuina tradicional”.
Roberto de la Rica
President de l’associació Inca Vegana
El veganisme, per a Roberto de la Rica, també “va més enllà de no menjar animals” i “està relacionat amb l’antiespecisme”. Els animals “són éssers conscients que tenen dret a ser lliures i a prendre les seves decisions”. “Em vaig fer vegà per casualitat. Vivia a Nova York i la meva parella i jo vàrem pensar fer-nos vegetarians però un dia, parlant-ne, ens vàrem dir: ja que ens hi posam ens feim vegans! Ho vàrem provar una setmana i ens va semblar molt senzill i a la vegada divertit i vàrem continuar. Estam encantats”. Avui presideix l’associació Inca Vegana, amb la qual vol acostar la seva filosofia de vida a la comarca del Raiguer.
Aida Cortecero
Escriptora, il·lustradora infantil i activista antiespecista
La presidenta i fundadora de l’associació ICA Animalista assegura que la paraula veganisme “s’ha corromput en aquesta societat consumista”, i pensa que “qui es considera vegà hauria d’anomenar-se antiespecista, perquè la societat en general considera que menjar vegetals exclusivament és ser vegà i no és així”. Ella es considera antiespecista i ho és des de fa vuit anys. Primer fou antitaurina “i vaig entendre que tan terrible era matar el bou com matar la vaca per menjar-la, “perquè tant una cosa com l’altra són coses que tu tries i mentre hi hagi alternatives, aquest patiment no estarà justificat. Són coses que pots canviar”. A més d’activista, Aida és cambrera del Bon Lloc de Palma i en el temps lliure escriu i il·lustra contes infantils. Ha publicat El cazador y la tribu de los lazulis, un conte basat en el veganisme editat per La Locomotora. Ara està a punt d’acabar el seu tercer llibre, El paraíso de Nora, els beneficis del qual aniran destinats al santuari animal ubicat a Tarragona.
Marta Gual
Cuinera i autora del blog Living Las Vegans
“Som vegana des de fa quatre anys per ètica”, assegura Marta Gual, qui va decidir entrar al veganisme després de veure uns documentals sobre explotació animal. Ser vegà “és una manera de pensar i de viure èticament en la qual no prens part de l’explotació, l’abús o ús de cap animal”. “No és una dieta, per això els vegans, a banda de no menjar carn, ous, mel, llet ni altres derivat dels animals, tampoc no acudim a circs, no duim sabates de pell ni jaquetes de cuir ni utilitzam cosmètics testats en animals”.
Neix l’associació Inca Vegana per acostar el veganisme a la comunitat del Raiguer
Fa menys d’un mes que s’ha constituït l’Associació Inca Vegana , la qual va néixer amb l’objectiu d’acostar el veganisme i tot el que significa als ciutadans del municipi. “La nostra idea és estar presents a la comunitat”, assegura el seu president, Roberto de la Rica, qui lamenta que molta gent creu que els vegans venim d’un altre planeta, o que només menjam lletuga o fins i tot que no ens rentam, i volem rompre tots aquests mites i, a la vegada, normalitzar aquesta pràctica i participar en la comunitat. Som gent normal, prenem part en moltes activitats i fins i tot festes tradicionals amb una gastronomia pròpia, però ho feim des d’un altre punt de vista més amable amb els animals. Han començat amb Victoria Frontera, Gastón i Steven Russell i d’aquí a poc tenen previst incorporar-hi més associats. El seu pròxim repte són les festes patronals d’Inca del proper juliol, per a les quals organitzaran un gran esdeveniment vegà dirigit a nins i adults amb moltes activitats, entre les quals hi haurà jocs infantils, tallers gastronòmics i una vermutada i una torrada veganes. A banda, tenen previst fer xerrades d’introducció al veganisme a la localitat per als organismes o col·lectius que ho sol·licitin. Si voleu acostar-vos a Inca Vegana ho podeu fer a la seva pàgina de Facebook www.facebook.com/incavegana.
‘Living las Vegans’, premi Madresfera
Marta Gual és cuinera des de fa 20 anys. Cansada d’escoltar, després de fer-se vegana, comentaris com “i què menges?”, “segur que això ha de ser molt car”, “segur que és molt difícil”, “et deus avorrir”, l’abril del 2015 va decidir obrir el blog de cuina vegana Living las Vegans. “Era una manera d’ensenyar a tothom que pots ser vegà sense gastar-te molts doblers ni complicar-te molt la vida”, afirma. Actualment té més de 20.000 seguidors a Facebook i el 17 de març passat va obtenir el premi Blog Gastronomia a la quarta edició dels premis Madresfera.
Al blog, Marta mostra que “podem adquirir productes vegans en qualsevol supermercat o mercat” i comparteix receptes “del dia a dia, senzilles i ràpides de fer, que tothom pugui fer a casa seva” i amb ingredients fàcils de trobar. “Res de banyes d’unicorn”, diu fent broma l’autora. També hi inclou receptes una mica més especials, però, com diu Marta, “la gent generalment cerca coses més bàsiques perquè quan decideixen fer-se vegans no saben per on tirar”. Marta veganitza tot tipus de plats, d’unes tripes a un lemon pie amb merenga vegana.